1. Fiscalitat de la cessió de drets de crèdit de fons de titulització (DGT V1508/2025).
En la recent consulta vinculant, de 18 d’agost de 2025, V1508-25, la Direcció General de Tributs (DGT) analitza el tractament fiscal de la cessió de drets de crèdit dels fons de titulització.
La consulta explica de manera succinta què són els fons de titulització, indicant que es tracta de patrimonis separats, mancats de personalitat jurídica i amb un valor patrimonial net nul, integrats per drets de crèdit, presents i futurs —actiu— i pels valors de renda fixa que emetin i pels crèdits concedits per tercers —passiu—, i es caracteritzen per:
- Ser patrimonis separats i independents de les entitats que els promouen i gestionen;
- No tenir personalitat jurídica pròpia;
- Tenir una regulació tributària específica;
- Ser propietat dels partícips;
- Ser gestionats per una entitat gestora contractada a aquest efecte, per la qual activitat rep una retribució, i
- Els seus ingressos provenen dels drets de crèdit cedits, així com dels instruments de millora creditícia.
Després d’aquesta exposició, la consulta analitza si aquests fons poden ser considerats empresaris o professionals a efectes de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), concloent que, a priori, no tindrien aquesta consideració, ja que els seus ingressos són passius i no impliquen la realització d’una activitat econòmica.
En cas contrari, és a dir, si per l’estructura dels fons de titulització es dugués a terme una activitat empresarial segons la Llei de l’IVA, tindrien la consideració d’empresaris o professionals a efectes d’aquest tribut.
Tot seguit, la DGT assenyala que la transmissió dels drets de crèdit realitzada per qui no ostenti la condició d’empresari o professional a l’IVA constitueix una operació subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), en la modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO), d’acord amb el que disposa l’article 7, apartats 1 i 5 del TRLITPAJD.
Tanmateix, aquesta operació quedaria exempta per aplicació del que disposa l’article 45.I.B).15 del TRLITPAJD, que preveu expressament l’aplicació de l’exempció a la transmissió posterior dels títols que documenten els préstecs. Cal destacar que aquesta qualificació suposa un canvi de criteri respecte del manifestat per la DGT en la consulta vinculant V1081-12, de 17 de maig. Per tant, la transmissió dels drets de crèdit per part de qui no té la condició d’empresari o professional a l’IVA estaria subjecta i exempta de l’ITPAJD en la modalitat de TPO.
2. Facturació simplificada i deute de l’IVA repercutit erròniament: interpretació de l’article 203 de la Directiva 2006/112/CE a la llum de la STJUE C-794/23.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat, en data 1 d’agost de 2025, la sentència amb número d’assumpte C-794/23 (Finanzamt Österreich / P GmbH), en què resol les qüestions prejudicials plantejades per un tribunal austríac i interpreta la Directiva 2006/112/CE en relació amb la possibilitat que l’Administració tributària determini de forma estimada l’import de l’IVA quan existeixin factures simplificades incorrectes o errònies.
En l’assumpte en qüestió, una societat austríaca (P GmbH) explotava una zona de jocs interior i va aplicar indegudament el tipus general del 20 % d’IVA sobre el preu d’entrada, quan corresponia el tipus reduït del 13 %. Va emetre rebuts simplificats (art. 238 de la Directiva 2006/112/CE), sense identificar individualment els clients, en la seva majoria consumidors finals.
Posteriorment, l’empresa va intentar rectificar les factures i l’autoliquidació, però l’Administració Tributària austríaca ho va denegar, al·legant la impossibilitat de modificar factures simplificades, el risc d’enriquiment injust i la impossibilitat d’acreditar la identitat dels destinataris.
Cal destacar que l’article 203 de la Directiva estableix que “serà deutora qualsevol persona que esmenti aquest impost en una factura”. En aquest sentit, el TJUE estableix que el deute de l’IVA derivat d’aquest precepte només existeix quan el risc de pèrdua d’ingressos fiscals és real; és a dir, quan el destinatari de la factura pot exercir el dret a la deducció. En conseqüència, respon a les qüestions prejudicials plantejades pel tribunal en la línia següent:
- Un subjecte passiu que ha realitzat una prestació i ha esmentat en la seva factura una quota d’IVA errònia no és deutor de la part de l’IVA que s’ha facturat indegudament a una persona que no és subjecte passiu (consumidor final, en aquest cas), encara que aquest subjecte passiu hagi proporcionat prestacions de la mateixa naturalesa a altres subjectes passius.
- El concepte de consumidor final que no gaudeix del dret a deducció es limita a les persones que no són subjectes passius, excloent els empresaris que, tot i utilitzar el bé o servei per a fins privats, mantenen aquesta condició.
- En cas de factura simplificada, la Directiva no s’oposa al fet que els Estats membres puguin permetre a les seves autoritats tributàries o tribunals recórrer a una estimació per determinar les factures afectades per un tipus impositiu erroni, sempre que es respectin els principis de neutralitat fiscal, proporcionalitat i dret de defensa del contribuent.
Per tant, aquesta sentència del TJUE aclareix i precisa la doctrina iniciada per la STJUE de 8 de desembre de 2022, C-378/21 (Finanzamt Österreich); reforça el principi de neutralitat fiscal: l’IVA erroni pot corregir-se si no hi ha risc de pèrdua per a la Hisenda pública; introdueix una regla pràctica per a casos de facturació simplificada massiva, permetent estimacions raonades; i limita l’abast del concepte de “consumidor final” als no subjectes passius, excloent els empresaris que actuen fora de la seva activitat econòmica.
3. El tractament fiscal del repartiment de dividends no proporcionals a la participació: anàlisi de la Consulta Vinculant V1525-25 (DGT, 21/08/2025).
La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V1525-25, de 21 d’agost de 2025, ha abordat la tributació d’un repartiment de dividends no proporcional a la participació que diverses persones físiques ostenten en una societat limitada patrimonial.
En el cas concret, el consultor és titular del 15% d’una societat limitada patrimonial (de la qual és administrador únic), mentre que la seva esposa ostenta un 25%, una de les seves filles un altre 25% i l’altra filla, un 35%. S’ha pactat un repartiment de dividends no proporcional a la participació: 40% per al consultor, 40% per a la seva esposa i 10% per a cadascuna de les dues filles. Davant d’aquesta situació, es planteja a la DGT quines són les implicacions fiscals en l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i, si escau, en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) derivades del pagament del repartiment de dividends esmentat.
En primer lloc, la DGT determina que, tot i que amb caràcter general la distribució de dividends als socis d’una societat de responsabilitat limitada es realitza proporcionalment a la participació en el capital social que ostenta cadascun, s’admet la possibilitat que els estatuts socials recullin criteris diferents a aquesta proporcionalitat.
A continuació, estableix que, en cas de no existir previsió estatutària, la recepció de quantitats per part dels socis en una quantia que excedeixi la corresponent al seu percentatge de participació a l’entitat, realitzada amb ànim de liberalitat, tindrà la consideració d’increment patrimonial a títol gratuït, constituint un dels fets imposables de l’ISD, conforme al que preveu l’article 3.1b) de la LISD. Caldrà analitzar si concorren els requisits que configuren el fet imposable, és a dir, si ens trobem davant d’un negoci jurídic gratuït i inter vivos en què concorri l’ànim de liberalitat o animus donandi.
D’aquesta manera, conclou que sempre que existeixi animus donandi per part dels òrgans d’administració de l’entitat, la recepció de les quantitats per part dels socis en una quantia que excedeixi la corresponent al seu percentatge de participació estarà subjecta a l’ISD pel concepte de donació, essent el subjecte passiu el donatari, si no existeix previsió estatutària a la societat.
Per contra, si el repartiment de dividends que rep el soci conforme al pacte acordat suposa un repartiment no proporcional al percentatge de participació a l’entitat i aquest repartiment està previst als estatuts de la societat, aquests dividends tributen a l’IRPF del soci com a rendiments del capital mobiliari, conforme a l’article 25.1 a) de la LIRPF.
