1. Acumulació de donacions al cabal hereditari en l’ISD.

La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictat, en data 16 de maig de 2025, la sentència núm. 380/2025, en el recurs núm. 547/2023, estimant parcialment el recurs interposat contra una resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Madrid que confirmava la liquidació i sanció derivades d’una inspecció de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), en relació amb una herència rebuda per una neboda de la causant.

La demandant, hereva de la seva tia difunta l’any 2019, havia rebut d’aquesta una donació de 180.167 € l’any 2016, correctament autoliquidada en el seu moment. Després del decés de la causant, l’hereva va presentar declaració de l’ISD i, posteriorment, autoliquidacions per l’herència. L’Administració tributària autonòmica, en el marc d’una actuació inspectora, va dictar una acta de disconformitat regularitzant la base imposable de l’ISD en acumular a l’herència la donació prèvia, conforme a l’article 30 de la Llei 29/1987, de l’Impost sobre Successions i Donacions (LISD), a més d’imposar una sanció tributària.

En no estar conforme, la recurrent va impugnar la liquidació i la sanció dictades per l’Administració autonòmica.

La qüestió jurídica principal residia en l’aplicació a aquest cas de l’article 30 de la LISD, que permet acumular, a efectes del càlcul de la quota tributària, les donacions rebudes del causant en els quatre anys anteriors al seu decés, fins i tot quan l’hereu no és hereu forçós.

La recurrent sostenia que la donació no era col·lacionable conforme a l’article 1035 del Codi Civil, en no ser hereva forçosa, i que, per tant, tampoc no havia de ser acumulable a efectes de l’ISD.

Tanmateix, la Sala rebutja aquesta tesi, distingint entre la col·lació civil, amb finalitat protectora de les legítimes i limitada als hereus forçosos, i l’acumulació fiscal de l’article 30 de la LISD, que no remet al Codi Civil ni exigeix la condició d’hereu forçós, sinó que es refereix a transmissions gratuïtes fetes a l’hereu/donatari pel mateix causant dins del termini de quatre anys.

El Tribunal considera que aquesta acumulació té una finalitat anti-elusiva, és a dir, evitar que la transmissió del patrimoni es fraccioni artificialment entre donacions i herència per eludir la progressivitat de l’impost. Per tant, conclou en la seva sentència que la liquidació dictada és conforme a Dret.

Per contra, anul·la la sanció tributària per manca de motivació sobre la culpabilitat.

2. Aplicació del règim fiscal de neutralitat a una escissió total amb finalitat successòria i de prevenció de conflictes societaris.

La consulta vinculant V0223-25, de 26 de febrer de 2025, emesa per la Direcció General de Tributs (DGT), analitza el tractament fiscal, tant en l’Impost sobre Societats com en tributs indirectes, d’una operació d’escissió total projectada per una entitat dedicada al lloguer d’immobles. El cas presenta interès per dos motius: el perfil familiar de la societat escindida i l’al·legació de motius econòmics vàlids no empresarials en sentit estricte, vinculats a la planificació successòria i la prevenció de conflictes entre hereus.

L’entitat consultora, amb activitat econòmica de lloguer d’immobles, està participada en un 99,94 % per la mare i en un 0,06 % pel seu fill. Es proposa dur a terme una escissió total que doni lloc a dues noves societats, la titularitat de les quals s’atribuirà als socis en la mateixa proporció que ostentaven en la societat escindida. Els motius al·legats són la planificació i simplificació de la futura successió, a favor dels dos fills de la sòcia majoritària, així com l’evitació de previsibles conflictes de gestió derivats de la inexistent relació personal entre els futurs hereus.

Impost sobre Societats

La DGT parteix de l’article 76.2.1r.a) de la Llei 27/2014, de l’Impost sobre Societats (LIS), que defineix l’escissió total com la divisió íntegra del patrimoni d’una entitat entre diverses entitats beneficiàries, amb atribució proporcional de participacions als socis i dissolució sense liquidació de la societat escindida.

D’acord amb aquest precepte, i atès que l’atribució de participacions en les noves societats es fa en proporció directa a les participacions preexistents, no és exigible que els patrimonis escindits constitueixin branques d’activitat (art. 76.2.2n LIS), per la qual cosa l’operació pot acollir-se al règim especial de neutralitat fiscal recollit al Capítol VII del Títol VII de la LIS, sempre que concorrin motius econòmics vàlids.

En aquest sentit, la DGT considera que la finalitat d’ordenar la successió empresarial i prevenir conflictes societaris futurs constitueix un motiu econòmic vàlid, en línia amb la jurisprudència del Tribunal Suprem (sentència de 23 de novembre de 2016) i del TJUE (assumpte Euro Park, C-14/16).

Aplicació del règim especial:

  • No s’integren en la base imposable de l’entitat escindida ni dels socis les rendes derivades de la transmissió (arts. 77 i 81 LIS).
  • Els béns i drets transmesos mantenen el seu valor fiscal i data d’adquisició en seu de les entitats beneficiàries (art. 78 LIS).
  • Els socis tributaran pels valors rebuts pel seu valor fiscal anterior, sense generar renda (art. 81.2 LIS).

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD)

En relació amb l’ITPAJD, la DGT recorda que, conforme a l’article 45.I.B.10 del TRLITPAJD, les operacions d’escissió acollides al règim especial de l’IS no estan subjectes a la modalitat d’operacions societàries i es declaren exemptes de les modalitats de transmissions patrimonials oneroses i d’actes jurídics documentats.

Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU)

L’article 104 de la Llei d’Hisendes Locals i la disposició addicional segona de la LIS estableixen que no es merita l’IIVTNU quan es transmet un terreny urbà en el marc d’una operació acollida al règim especial del Capítol VII de la LIS, llevat que es tracti d’una aportació d’actius no integrada en una branca d’activitat (art. 87 LIS). En el cas plantejat, tractant-se d’una escissió total que compleix els requisits del règim especial, no es produeix el meritat de l’impost.

Per tant, la DGT confirma que l’operació d’escissió total entre familiars, dirigida a facilitar la futura successió i evitar conflictes de gestió, pot acollir-se al règim de neutralitat fiscal de la LIS i, en conseqüència, no es genera tributació en l’Impost sobre Societats, ni per a la societat escindida ni per als seus socis; així mateix, aquesta operació queda exempta de tributació en l’ITPAJD i també en l’IIVTNU.

3. Tributació a l’IRPF de la indemnització per extinció de la relació laboral de mutu acord.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès, en data 1 d’abril de 2025, la consulta vinculant V0587-25, en què s’analitza el tractament fiscal a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d’una indemnització percebuda per un treballador com a conseqüència de l’extinció de la seva relació laboral de mutu acord amb l’empresa. El criteri adoptat aclareix diverses qüestions rellevants sobre l’aplicabilitat de l’exempció de l’article 7.e) de la Llei 35/2006 de l’IRPF (LIRPF) i la reducció del 30% prevista a l’article 18.2 LIRPF per a rendiments irregulars.

El consultor manifesta que està negociant amb la seva empresa la resolució de la seva relació laboral de manera voluntària i de mutu acord, preveient percebre una indemnització superior als 300.000 euros, fraccionada en un període que no superaria els cinc anys. El dubte principal consisteix a determinar si aquesta indemnització pot beneficiar-se de la reducció del 30% per rendiments obtinguts de forma notòriament irregular i si existeix algun límit anual a aquesta reducció.

La DGT parteix del reconeixement que la quantitat percebuda pel treballador com a conseqüència de la resolució de la relació laboral té la naturalesa de rendiment del treball, conforme a l’article 17.1 de la LIRPF. No obstant això, analitza si podria resultar aplicable l’exempció prevista a l’article 7.e) d’aquesta llei, que exclou de tributació determinades indemnitzacions per acomiadament. En aquest sentit, la resolució assenyala que no es pot aplicar aquesta exempció, ja que es limita exclusivament a indemnitzacions establertes amb caràcter obligatori per l’Estatut dels Treballadors o per norma equivalent, excloent expressament aquelles que resultin de convenis, pactes o acords voluntaris entre les parts. En aquest cas, tractant-se d’una extinció per mutu acord, la indemnització no té caràcter obligatori, per la qual cosa ha de tributar íntegrament com a rendiment del treball.

La segona qüestió analitzada és la possible aplicació de la reducció del 30% prevista a l’article 18.2 LIRPF, aplicable a rendiments amb un període de generació superior a dos anys o qualificats com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps.

L’article 12 del Reglament de l’IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, inclou expressament entre els rendiments obtinguts de forma notòriament irregular les quantitats satisfetes per l’empresa als treballadors per la resolució de mutu acord de la relació laboral. No obstant això, aquesta qualificació no és suficient per aplicar la reducció: la norma exigeix que aquests rendiments s’imputin en un únic període impositiu.

En el cas examinat, el consultor preveu cobrar la indemnització de forma fraccionada en diversos exercicis, cosa que impedeix complir el requisit d’imputació única. Per tant, la DGT conclou que la reducció del 30% no és aplicable, i que la indemnització ha de tributar íntegrament com a rendiment del treball, sense cap benefici fiscal per irregularitat.