1. Tributació indirecta d’una reducció de capital social amb adjudicació d’immobles als socis.
La consulta vinculant V0085-25, de 3 de febrer de 2025, de la Direcció General de Tributs (DGT), tracta la qüestió plantejada per una entitat mercantil dedicada a la promoció immobiliària, sobre la tributació d’una reducció de capital social, en la qual s’adjudicaran als socis diversos habitatges del patrimoni empresarial, algunes arrendades i altres no.
Pel que fa a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), l’entitat consultora té la condició d’empresari a efectes d’aquest tribut, de conformitat amb l’art. 5.Uno.b) de la Llei de l’IVA (LIVA), i les adjudicacions d’immobles als socis es consideren lliuraments de béns subjectes a l’impost, segons disposen els arts. 4.Uno i 8.Uno i Dos.2º de la LIVA.
Aquests lliuraments poden estar exempts si constitueixen segones o posteriors lliuraments d’edificacions, tal com disposa l’art. 20.Uno.22º de la LIVA, és a dir, quan hagin passat més de dos anys d’ús continuat després de la construcció sense opció de compra.
No obstant això, si es tracta de primers lliuraments, estaran subjectes i no exemptes d’IVA.
Existeix la possibilitat, així mateix, de renunciar a l’exempció, permetent la deducció de l’IVA a l’adquirent si aquest actua com a empresari i té dret a la deducció de l’IVA suportat, conforme els arts. 20.Dos i 84.Uno.2º.e) de la LIVA. Aquesta renúncia requereix comunicació fefaent i declaració expressa de l’adquirent.
Pel que fa a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), modalitat operacions societàries (OS), cal dir que l’adjudicació d’immobles als socis com a conseqüència d’una reducció de capital constitueix una operació societària subjecta a aquest concepte, per mandat dels arts. 1.2, 19.1º, 23.b i 25.4 del Text Refós de la Llei de l’ITPAJD (TRLITPAJD).
Es considera subjecte passiu el soci adjudicatari, sent la base imposable el valor de mercat o valor de referència cadastral, sense deducció de despeses ni deutes assumides, segons estableixen els arts. 10.1 i 10.2 TRLITPAJD, i el tipus impositiu aplicable serà l’1%.
Finalment, la DGT en la seva resolució recorda la incompatibilitat entre les modalitats de l’impost, prevalent la de l’OS sobre transmissions patrimonials oneroses, conforme al principi d’especialitat, segons mandat de l’art. 1.2 del TRLITPAJD.
2. Factures rectificatives i IVA.
La sentència de 31 de març de 2025 del Tribunal Suprem (STS núm. 1614/2025, Rec. 932/2023), analitza una regularització en la qual es van eliminar les modificacions de les bases imposables efectuades per la societat a l’empara de l’article 80, apartats Tres i Quatre, de la Llei de l’IVA (LIVA). La controvèrsia va girar al voltant de l’emissió de factures rectificatives a deutors en concurs de creditors i al compliment dels terminis legals per modificar la base imposable de l’IVA en casos de crèdits incobrables.
La regularització va venir motivada per no justificar-se, a criteri de l’Administració Tributària, que la societat hagués remès les factures rectificatives als seus destinataris com disposa l’article 24.1 del Reglament de l’IVA i també perquè respecte a un altre conjunt d’operacions impagades els crèdits de les quals es consideraven incobrables, la societat no va emetre les corresponents factures rectificatives dins del termini legalment previst a l’article 80.Quatre.B) de la LIVA.
Així, en el recurs plantejat, el TS conclou que la remissió de la factura rectificativa, segons determina el Reglament de l’IVA, no exigeix necessàriament l’ús d’un mitjà que acrediti fefaentment l’enviament i el seu contingut, com el burofax. Per tant, és possible acreditar aquests extrems per altres mitjans de prova.
D’altra banda, el TS considera que el termini d’un any i tres mesos des del meritament de l’impost per modificar la base imposable de crèdits incobrables, previst a l’article 80.Quatre.B) de la LIVA, és conforme amb el dret comunitari. Aquest termini respecta els principis d’efectivitat, neutralitat i proporcionalitat, tal com han estat interpretats per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
3. Devolució de l’IVA i establiment permanent.
Amb data 20 de febrer de 2025 el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha dictat resolució 00/1074/2023, en la qual analitza els requisits que han de concórrer per considerar que un subjecte passiu té un establiment permanent (EP).
Cal recordar que l’art. 119 de la Llei de l’IVA (LIVA) i l’art. 31 del Reglament de l’impost, permeten que els empresaris o professionals no establerts puguin exercir el dret a la devolució de l’IVA suportat, sempre que compleixin amb els següents requisits:
- No estar establert a efectes de l’IVA en el territori d’aplicació de l’impost (TAI) o que, sent titular d’un establiment permanent (EP) situat en el TAI, no realitzi des d’aquest establiment lliuraments de béns ni prestacions de serveis durant el període a què es refereixi la sol·licitud.
- Hagi realitzat en el TAI únicament aquells lliuraments de béns o prestacions de serveis que li estan permesos a l’art. 119 de la LIVA, en particular:
- Lliuraments de béns i prestacions de serveis a les quals resulti aplicable la regla d’inversió del subjecte passiu, conforme a l’art. 84 de la LIVA.
- Serveis de transport exempts en virtut dels arts. 21, 23, 24 i 64 LIVA.
La realització d’operacions diferents a les anteriors impedeix acollir-se a aquest règim especial de devolució, havent l’interessat d’acudir al règim general previst a l’article 115 de la LIVA.
En l’assumpte en qüestió, l’AEAT va denegar la devolució de les quotes suportades en considerar que la societat disposava d’un EP en el TAI, en base a la durada de les obres, superior a 12 mesos, que l’entitat va realitzar per disposar de mitjans precisos per a l’execució de l’activitat. No obstant això, la societat va al·legar que no operava a través d’EP, sinó que va subcontractar els serveis d’una empresa ja establerta en el TAI, sent aquesta qui va realitzar els treballs amb independència operativa.
Al respecte, la resolució del TEAC, conforme a la jurisprudència comunitària, analitza els requisits i condicions perquè una societat es consideri que té un EP; a saber:
- Presència física a l’estat membre concret.
- Permanència en el temps de la seu o lloc fix de negocis de l’empresari o professional.
- Realització efectiva d’una activitat econòmica per part de l’EP; és a dir, la sucursal ha d’operar de forma independent de la central.
- Consistència mínima o conjunt de mitjans humans i tècnics suficients per prestar els serveis de forma independent i continuada.
Per això, en l’assumpte objecte de reclamació, el TEAC conclou que l’Oficina Gestora de l’AEAT no ha acreditat que la societat pugui disposar dels mitjans humans i materials de l’entitat vinculada com si fossin propis, un dels requisits indispensables perquè es pugui parlar que una entitat té un EP. D’acord amb tota la documentació existent en l’expedient, es dedueix la improcedència dels acords denegatoris de la devolució de les quotes d’IVA, en no resultar acreditat que la societat disposi d’un EP en el TAI que intervingui en la prestació de serveis al seu client.
