La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, l’objectiu de la qual és minimitzar els impactes negatius derivats de la generació i gestió de residus sobre la salut humana i el medi ambient, així com promoure la transició cap a una economia circular i climàticament neutra, imposa a les entitats locals l’obligació d’establir, en el termini de tres anys des de la seva entrada en vigor, una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari, específica i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació.
La norma esmentada transposa a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives comunitàries orientades a la creació d’una “societat del reciclatge” i a la contribució efectiva a la lluita contra el canvi climàtic, integrant els principis de responsabilitat ampliada del productor, sostenibilitat ambiental i recuperació de costos.
En execució d’aquest mandat legal i europeu, nombrosos ens locals han procedit, al llarg de l’exercici 2025, a aprovar o modificar les corresponents Ordenances fiscals amb la finalitat d’introduir noves taxes o preus públics, o d’adaptar les ja existents, destinades a finançar els costos dels serveis de recollida i gestió de residus municipals. Aquestes figures tenen com a finalitat garantir la no deficiència del servei, en compliment del principi de cobertura de costos exigit tant per la Llei 7/2022 com pel marc normatiu comunitari.
Els subjectes passius d’aquestes taxes o preus públics són les persones físiques o jurídiques que, com a productores o posseïdores de residus municipals generats en immobles d’ús residencial o d’altres usos (comercial, industrial, cultural, esportiu, etc.), resultin beneficiades o afectades per la prestació del servei. L’aplicació d’aquestes noves figures comporta, en molts casos, un increment de la càrrega impositiva local vinculada a aquests immobles a partir de l’exercici 2025.
Tanmateix, i malgrat el mandat legal, la configuració jurídica i tècnica d’aquestes noves taxes o preus públics planteja diversos dubtes de legalitat i fins i tot de constitucionalitat, per la qual cosa resulta jurídicament viable plantejar la impugnació de les liquidacions o autoliquidacions girades en aplicació d’aquestes figures, utilitzant els preceptius mitjans de revisió, amb la finalitat d’obtenir la devolució de les quotes satisfetes en cas que es declari la seva improcedència mitjançant resolució administrativa o sentència judicial o, si escau, per decisió del Tribunal Constitucional.
