Des de les darreres reformes de la nostra legislació concursal, les operacions de transmissió d’unitats productives, ja sigui en el marc de situacions pre-concursals (les operacions “pre-pack”) i/o de liquidacions en un marc concursal, s’han erigit com una de les principals alternatives per a preservar el valor d’unitats empresarials en situacions de crisis (el valor de les quals, de procedir-se per la via d’una liquidació ordinària, seria molt menor).
Si d’ordinari, aquestes operacions presenten una notable complexitat que comprèn diverses àrees del Dret (mercantil, concursal, laboral, fiscal), les transmissions d’unitats productives de societats contractistes (això és, aquelles empreses que tenen com a activitat quasi – exclusiva l’execució de contractes públics en favor d’Administracions) presenten unes certes particularitats derivades de la legislació en matèria de contractació pública, que han de considerar-se acuradament per a la seva correcta planificació.
Potser la major peculiaritat que presenten les empreses contractistes és que el seu major valor empresarial (la cartera de contractes en curs d’execució), no és susceptible de ser registrada com un actiu, no apareixent comptabilitzada en conseqüència en el seu balanç (excepte comptades excepcions, com determinades concessions i/o autoritzacions administratives que sí que poden comptabilitzar-se com a actius). El valor d’una empresa contractista acostuma a concentrar-se majoritàriament en el marge o benefici industrial de la cartera de contractes adjudicats que encara resten pendents d’execució.
En aquest tipus d’operacions es produeix, doncs, la paradoxa que el principal atractiu per a l’adquirent de la unitat productiva transmesa resideix en la possibilitat de subrogar-se en els contractes públics adjudicats a la societat transmitent i que aquesta està executant. Aquest és, en realitat, l’actiu que s’adquireix, malgrat que no sigui susceptible de registre comptable (ni tan sols com a fons de comerç). Des d’una perspectiva estrictament mercantil i concursal, la primera qüestió que es planteja és la necessitat d’incloure en el perímetre de la unitat productiva transmesa la relació dels contractes públics que la transmitent té en cartera, sense limitar-se a relacionar els actius que figuren en els seus estats comptables, com succeiria en una operació ordinària de transmissió d’unitat productiva.
Des de la perspectiva del dret de la contractació pública, és d’una importància cabdal que les administracions per a les quals la societat transmitent està executant els contractes a cedir acceptin aquesta subrogació, ja que, en cas contrari, l’adquirent corre el risc d’acabar adquirint una estructura empresarial sense contingut real.
Per això, per a la correcta execució d’aquest tipus d’operacions, resulta essencial incorporar al caràcter pluridisciplinari de l’equip encarregat de dur-les a terme la perspectiva pròpia del dret administratiu. Qüestions com la verificació que l’adquirent disposa de la capacitat i la solvència exigides pels plecs dels contractes objecte de cessió per a la seva execució, o la correcta comunicació de l’operació a les administracions contractants amb la finalitat de recaptar la seva conformitat a la subrogació contractual, revesteixen una importància determinant per a l’èxit de l’operació.
ARCO Abogados, ha intervingut en el disseny i l’execució d’aquest tipus d’operacions, comptant amb un equip de professionals pluridisciplinari que permet abordar-les des de totes les perspectives jurídiques rellevants per garantir-ne el bon resultat.
