La recent sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, de 23 de juliol de 2026, confirma que l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria pot comprovar cr\u00e8dits fiscals (bases imposables negatives, deduccions o quotes pendents de compensaci\u00f3) durant un termini de 10 anys, fins i tot quan procedeixin d\u2019exercicis prescrits i en la mesura que produeixin efectes en per\u00edodes encara susceptibles de regularitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El cas analitzat pel Tribunal Suprem afecta una societat que acumulava saldos d\u2019IVA pendents de compensar i que, posteriorment, va aplicar en les liquidacions de l\u2019impost dels per\u00edodes no prescrits objecte d\u2019inspecci\u00f3. L\u2019empresa argumentava que l\u2019Administraci\u00f3 no podia revisar aquests saldos, at\u00e8s que havia prescrit el dret a liquidar els exercicis en qu\u00e8 es van generar els saldos en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La Sala posa de manifest la distinci\u00f3 entre el dret a liquidar i la facultat de comprovaci\u00f3 i investigaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria. El dret a regularitzar el deute tributari mitjan\u00e7ant liquidaci\u00f3 est\u00e0 subjecte al termini general de prescripci\u00f3 de 4 anys, mentre que la potestat comprovadora d\u2019elements tributaris procedents d\u2019exercicis prescrits que despleguen efectes en exercicis posteriors oberts a regularitzaci\u00f3 est\u00e0 limitada a un termini de 10 anys.<\/p>\n\n\n\n
Precisament per refor\u00e7ar aquesta distinci\u00f3, la reforma de la Llei General Tribut\u00e0ria de 2015 (Llei 34\/2015) va introduir l\u2019article 66 bis, establint un r\u00e8gim espec\u00edfic per a la comprovaci\u00f3, ja que, si b\u00e9 la prescripci\u00f3 prohibeix liquidar un exercici, no impedeix, tanmateix, comprovar cr\u00e8dits fiscals generats en aquest exercici quan encara produeixen efectes en per\u00edodes no prescrits. Per tot aix\u00f2, el Tribunal Suprem desestima el recurs de l\u2019empresa recurrent, fixant doctrina jurisprudencial en el sentit que l\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria pot comprovar els saldos d\u2019IVA pendents de compensaci\u00f3 i la resta de cr\u00e8dits fiscals generats en per\u00edodes anteriors, sempre que aquesta comprovaci\u00f3 es dugui a terme en el marc d\u2019un procediment relatiu a per\u00edodes el dret a liquidar dels quals no hagi prescrit.<\/p>\n\n\n\n
La recent sent\u00e8ncia de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, de 24 de juliol de 2026, analitza si la documentaci\u00f3 obtinguda durant un registre autoritzat judicialment per a exercicis fiscals concrets -en aquest cas, 2016 i 2017- pot emparar la regularitzaci\u00f3 i sanci\u00f3 d\u2019exercicis diferents -2015-, sota la doctrina de la troballa casual.<\/p>\n\n\n\n
En el sup\u00f2sit plantejat, l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria va iniciar una inspecci\u00f3 general al domicili de l\u2019entitat per als exercicis fiscals 2016 i 2017, autoritzada judicialment mitjan\u00e7ant una interlocut\u00f2ria que no delimitava expressament els exercicis afectats. Durant el registre, es va intervenir documentaci\u00f3 amb contingut fiscal corresponent tamb\u00e9 a l\u2019exercici 2015, informaci\u00f3 que va ser descoberta posteriorment a les depend\u00e8ncies de l\u2019Administraci\u00f3. La societat va impugnar la regularitzaci\u00f3 i la sanci\u00f3 derivades de l\u2019exercici 2015 al\u00b7legant extralimitaci\u00f3 temporal en l\u2019autoritzaci\u00f3 judicial i vulneraci\u00f3 del dret a la inviolabilitat del domicili. La q\u00fcesti\u00f3 principal era determinar si la doctrina de la troballa casual podia estendre la validesa de la prova a un exercici fiscal no inicialment autoritzat.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, la recurrent sostenia que la documentaci\u00f3 corresponent a l\u2019exercici 2015 havia estat obtinguda sense una autoritzaci\u00f3 judicial expressa per a aquest exercici, mentre que l\u2019Administraci\u00f3 argumentava que aquesta autoritzaci\u00f3 no limitava expressament els exercicis afectats i que, a m\u00e9s, l\u2019ampliaci\u00f3 del procediment va ser comunicada posteriorment a l\u2019obligat tributari, sense que exist\u00eds cap vulneraci\u00f3 de drets.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal confirma la posici\u00f3 de l\u2019AEAT en considerar que l\u2019actuaci\u00f3 inspectora va ser plenament conforme a dret a la llum de la doctrina de la troballa casual. Raona que l\u2019autoritzaci\u00f3 judicial d\u2019entrada i registre es va obtenir leg\u00edtimament i no ha estat objecte d\u2019impugnaci\u00f3, i que la documentaci\u00f3 corresponent a l\u2019exercici 2015, tot i haver estat descoberta amb posterioritat a l\u2019inici de les actuacions, guardava una connexi\u00f3 directa amb l\u2019activitat econ\u00f2mica inspeccionada, sense que aix\u00f2 comport\u00e9s una actuaci\u00f3 indiscriminada, generalitzada o desproporcionada. Aix\u00ed mateix, destaca que l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019abast de les actuacions va ser degudament comunicada a l\u2019obligat tributari, preservant-se en tot moment les seves garanties procedimentals i el seu dret de defensa. En conseq\u00fc\u00e8ncia, desestima les pretensions de la mercantil i confirma \u00edntegrament la sent\u00e8ncia d\u2019inst\u00e0ncia. Finalment, la Sala estableix doctrina sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de la figura de la troballa casual en l\u2019\u00e0mbit tributari, reafirmant la jurisprud\u00e8ncia pr\u00e8viament existent, sense introduir canvis o matisacions substancials en la l\u00ednia doctrinal ja consolidada.<\/p>\n\n\n\n
El passat 3 de juliol la Direcci\u00f3 General de Tributs va emetre la consulta V5112\/2026, en la qual analitza el tractament fiscal aplicable a uns treballadors contractats per una societat resident a l\u2019Ar\u00e0bia Saudita que s\u00f3n despla\u00e7ats temporalment a Espanya per prestar-hi els seus serveis.<\/p>\n\n\n\n
En el sup\u00f2sit plantejat, els treballadors mantenen la seva resid\u00e8ncia habitual, el nucli familiar, el vincle laboral i el centre d\u2019interessos a l\u2019Ar\u00e0bia Saudita i la seva estada a Espanya no supera els 183 dies. A m\u00e9s, les remuneracions s\u00f3n satisfetes \u00edntegrament per la societat saudita, sense que l\u2019entitat espanyola assumeixi o refacturi aquests costos salarials. La participaci\u00f3 de la companyia espanyola en el desenvolupament laboral dels treballadors es limita a determinades funcions administratives i laborals.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 essencial consisteix a determinar si les remuneracions corresponents al treball desenvolupat f\u00edsicament a Espanya poden quedar subjectes a tributaci\u00f3 en aquest pa\u00eds i, especialment, si la societat espanyola pot arribar a considerar-se el veritable ocupador dels treballadors despla\u00e7ats.<\/p>\n\n\n\n
La DGT parteix de l\u2019article 15 del CDI entre Espanya i l\u2019Ar\u00e0bia Saudita, que segueix el Model de Conveni de l\u2019OCDE, el qual estableix, com a regla general, que quan un treballador resident en un Estat (Ar\u00e0bia Saudita) presta f\u00edsicament els seus serveis en un altre Estat (Espanya), aquest \u00faltim pot gravar la remuneraci\u00f3 corresponent. Tanmateix, existeix una excepci\u00f3 que permet que sigui l\u2019Estat de resid\u00e8ncia qui la gravi (Ar\u00e0bia Saudita), sempre que concorrin tres requisits: que l\u2019estada al pa\u00eds on es realitza el treball no excedeixi de 183 dies en qualsevol per\u00edode de dotze mesos, que les remuneracions siguin satisfetes per un ocupador no resident a Espanya i que el seu cost no sigui suportat per un establiment permanent de l\u2019ocupador situat a Espanya.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat que es compleixen aquestes tres condicions i que, a priori, podria semblar que l\u2019Estat que hauria de gravar les rendes \u00e9s el de resid\u00e8ncia (Ar\u00e0bia Saudita), la consulta introdueix un mat\u00eds rellevant pel que fa al segon requisit: no n\u2019hi ha prou amb atendre \u00fanicament qui figura formalment com a ocupador en el contracte de treball. La DGT, seguint els comentaris al Model de Conveni de l\u2019OCDE, recorda que cal analitzar qui actua com a ocupador efectiu, m\u00e9s enll\u00e0 del que s\u2019ha pactat formalment. Amb aquesta finalitat poden resultar rellevants factors com ara qui dona instruccions al treballador, qui controla el lloc de treball, qui assumeix el risc i la responsabilitat sobre el resultat dels serveis, qui proporciona les eines de treball, qui decideix les vacances i l\u2019organitzaci\u00f3 laboral, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 es destaca la import\u00e0ncia de la manera com s\u2019estructura econ\u00f2micament la relaci\u00f3 entre ambdues societats; en particular, la refacturaci\u00f3 directa de les remuneracions pot constituir un indici que l\u2019entitat receptora dels serveis \u00e9s, en realitat, l\u2019ocupador econ\u00f2mic, tot i que la DGT remarca que aquest \u00e9s nom\u00e9s un element m\u00e9s que ha de ser valorat conjuntament amb la resta de circumst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la rellev\u00e0ncia d\u2019aquesta consulta rau en el fet que, en els despla\u00e7aments internacionals de treballadors, no \u00e9s suficient comprovar el l\u00edmit dels 183 dies o la identificaci\u00f3 formal de l\u2019ocupador. \u00c9s imprescindible revisar tamb\u00e9 la subst\u00e0ncia real de la relaci\u00f3 entre les empreses i el grau d\u2019integraci\u00f3 dels treballadors. Nom\u00e9s a partir d\u2019una an\u00e0lisi integral de la totalitat dels elements que configuren cada cas es podr\u00e0 determinar, amb una base raonablement fonamentada, el pa\u00eds de tributaci\u00f3 de les rendes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Facultat de l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria per comprovar cr\u00e8dits fiscals durant<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22958,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-27781","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n