El Tribunal Suprem, en la seva sent\u00e8ncia 1314\/2026, dictada el passat 23 de juliol, actualitza el seu criteri sobre la inclusi\u00f3 de dades personals en fitxers de solv\u00e8ncia quan el deute ja ha estat q\u00fcestionada pel consumidor. La resoluci\u00f3 recorda que aquests registres no poden utilitzar-se per a pressionar el pagament d’una quantitat l’exist\u00e8ncia de la qual, exigibilitat o quantia es discuteixen de forma fundada.<\/p>\n\n\n\n
El cas parteix d’un contracte de finan\u00e7ament que la prestat\u00e0ria considerava usurari. Abans de ser inclosa en ASNEF-EQUIFAX, havia rem\u00e8s a l’entitat una reclamaci\u00f3 extrajudicial en la qual impugnava la validesa del contracte, sol\u00b7licitava l’eliminaci\u00f3 de determinades cl\u00e0usules i reclamava la restituci\u00f3 de quantitats cobrades indegudament. Despr\u00e9s va presentar una demanda de nul\u00b7litat per usura. Malgrat aix\u00f2, la financera va comunicar les seves dades al fitxer i els va mantenir inscrits fins i tot despr\u00e9s de con\u00e8ixer el procediment judicial.<\/p>\n\n\n\n
Les resolucions de primera i segona inst\u00e0ncia van rebutjar la demanda. No obstant aix\u00f2, el Tribunal Suprem conclou que, en el moment de la inclusi\u00f3, el deute ja no podia considerar-se pac\u00edfica ni incontrovertida. La controv\u00e8rsia havia estat plantejada amb anterioritat, primer mitjan\u00e7ant una reclamaci\u00f3 extrajudicial fundada i despr\u00e9s a trav\u00e9s d’una demanda judicial. Per aix\u00f2, no es complia l’article 20.1.b) de la Llei org\u00e0nica de Protecci\u00f3 de Dades i Garantia dels Drets Digitals, que exigeix que el deute sigui cert, ven\u00e7uda i exigible i que la seva exist\u00e8ncia o quantia no hagin estat objecte de reclamaci\u00f3 pel deutor.<\/p>\n\n\n\n
L’Alt Tribunal declara que la inclusi\u00f3 va constituir una intromissi\u00f3 il\u00b7leg\u00edtima en el dret a l’honor i condemna a l’entitat a indemnitzar a l’afectada amb 2.000 euros. Per a quantificar-la, valora que la inscripci\u00f3 no va durar un per\u00edode especialment extens, que nom\u00e9s dues entitats van consultar les dades i que no es va acreditar una denegaci\u00f3 de finan\u00e7ament per aquest motiu. La sent\u00e8ncia refor\u00e7a aix\u00ed una idea essencial: els fitxers de solv\u00e8ncia estan reservats per a impagaments injustificats i no poden convertir-se en una eina de pressi\u00f3 enfront de qui mant\u00e9 una discrep\u00e0ncia leg\u00edtima i pr\u00e8viament formalitzada sobre el deute.<\/p>\n\n\n\n
La Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem (Sala Primera) n\u00famero 824\/2026, de 29 de maig, aborda la possibilitat de considerar abusiu un acord d\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat quan, sota una aparen\u00e7a formalment leg\u00edtima, persegueix en realitat alterar l\u2019equilibri de poder dins de la societat i perjudicar els socis minoritaris.<\/p>\n\n\n\n
El litigi t\u00e9 l\u2019origen en la impugnaci\u00f3 de l\u2019acord adoptat per la junta general extraordin\u00e0ria d\u2019una societat de responsabilitat limitada celebrada el 4 de febrer de 2020, mitjan\u00e7ant el qual es va acordar l\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat contra diversos administradors i exadministradors de la societat, amb fonament en el dret d\u2019informaci\u00f3 previst a l\u2019article 196 del Reial decret legislatiu 1\/2010, de 2 de juliol, pel qual s\u2019aprova el text ref\u00f3s de la Llei de societats de capital (\u00abLSC\u00bb), i en la lesi\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s social de l\u2019acord, en no obeir a una necessitat objectiva i haver-se adoptat en benefici exclusiu del soci majoritari (article 204.1 LSC). Aquest acord comportava, a m\u00e9s, la destituci\u00f3 autom\u00e0tica de dos dels consellers afectats, d\u2019acord amb l\u2019article 238.3 de la LSC.<\/p>\n\n\n\n
En primera inst\u00e0ncia, el Jutjat Mercantil n\u00fam. 1 de Barcelona va desestimar \u00edntegrament la demanda i va declarar la validesa de l\u2019acord, en no apreciar que s\u2019hagu\u00e9s vulnerat el dret d\u2019informaci\u00f3 ni tampoc que l\u2019acord fos contrari a l\u2019inter\u00e8s social per haver estat adoptat amb ab\u00fas de la majoria.<\/p>\n\n\n\n
Contra aquesta resoluci\u00f3 es va interposar recurs d\u2019apel\u00b7laci\u00f3. L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona va estimar el recurs i va declarar la nul\u00b7litat de l\u2019acord impugnat en apreciar que havia estat adoptat amb ab\u00fas de la majoria. Segons el criteri de l\u2019Audi\u00e8ncia, la decisi\u00f3 de promoure l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat mancava d\u2019una necessitat raonable per a la societat, generava un avantatge per al soci majoritari i ocasionava un perjudici injustificat a la minoria. Segons la Sala, la veritable finalitat perseguida no era tant l\u2019exercici posterior de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat com apartar el grup minoritari de la gesti\u00f3 de la societat i evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques derivades de l\u2019extinci\u00f3 del contracte del conseller delegat.<\/p>\n\n\n\n
La societat va interposar aleshores recurs de cassaci\u00f3 davant el Tribunal Suprem. El primer motiu denunciava l\u2019aplicaci\u00f3 incorrecta de l\u2019article 204.1 II LSC, al\u00b7legant que l\u2019acord d\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat responia a una finalitat leg\u00edtima i que no concorrien els requisits exigits per la jurisprud\u00e8ncia per apreciar ab\u00fas de majoria. El segon motiu sostenia que l\u2019Audi\u00e8ncia havia vulnerat l\u2019article 29 LSC, argumentant que no es pot utilitzar l\u2019oposici\u00f3 entre l\u2019acord i el pacte de socis com a element decisiu per declarar-ne la nul\u00b7litat.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem comen\u00e7a recordant que el segon par\u00e0graf de l\u2019article 204.1 LSC permet impugnar acords socials imposats abusivament per la majoria encara que no causin un perjudici patrimonial a la societat. Perqu\u00e8 aix\u00f2 succeeixi han de conc\u00f3rrer cumulativament tres requisits: que l\u2019acord no respongui a una necessitat raonable de la societat, que suposi un avantatge o benefici per a la majoria i que ocasioni un perjudici injustificat als socis minoritaris. Aix\u00ed mateix, la Sala destaca que cal analitzar si l\u2019objectiu o finalitat perseguida amb l\u2019acord respon a una necessitat i, posteriorment, si \u00e9s raonable el mitj\u00e0 emprat per assolir aquest objectiu, at\u00e8s el perjudici ocasionat als socis minoritaris. La raonabilitat de l\u2019acord es vincula a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alternatives menys perjudicials per aconseguir la finalitat perseguida.<\/p>\n\n\n\n
Aplicant aquesta doctrina al cas concret, el Tribunal confirma que no existia una necessitat raonable que justifiqu\u00e9s l\u2019acord. L\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat t\u00e9 per finalitat obtenir el rescabalament del dany o perjudici sofert per la societat a causa d\u2019una actuaci\u00f3 dels administradors contr\u00e0ria a la llei o als estatuts, o constitutiva d\u2019un incompliment dels deures inherents al c\u00e0rrec, i que, a m\u00e9s, s\u2019hagi produ\u00eft amb dol o culpa greu. No obstant aix\u00f2, en el cas enjudiciat no constava que l\u2019acci\u00f3 hagu\u00e9s arribat tan sols a exercir-se, ni que s\u2019hagu\u00e9s identificat o quantificat un dany concret susceptible de ser indemnitzat. A m\u00e9s, les suposades irregularitats comptables detectades en els comptes anuals de 2018 dif\u00edcilment permetien apreciar, per si soles, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un perjudici patrimonial per a la societat que requer\u00eds indemnitzaci\u00f3 o compensaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La Sala considera igualment acreditat que l\u2019adopci\u00f3 de l\u2019acord reportava avantatges rellevants al soci majoritari i un perjudici injustificat al minoritari. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l\u2019acord, es produ\u00efa el cessament autom\u00e0tic de determinats consellers pertanyents al grup familiar minoritari (sense dret a percebre la indemnitzaci\u00f3 pactada en el contracte de prestaci\u00f3 de serveis), s\u2019alterava la composici\u00f3 i l\u2019equilibri intern del consell d\u2019administraci\u00f3 i s\u2019incrementava la influ\u00e8ncia efectiva del soci inversor en la gesti\u00f3 de la societat. Aix\u00ed mateix, l\u2019entrada del nou soci majoritari havia anat acompanyada de diversos acords destinats a garantir la pres\u00e8ncia i participaci\u00f3 dels socis familiars en la gesti\u00f3 de la companyia.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa al segon motiu de cassaci\u00f3, el Tribunal Suprem rebutja que la nul\u00b7litat de l\u2019acord es fonamenti en la infracci\u00f3 d\u2019un pacte parasocial. La Sala recorda que els pactes de socis no s\u00f3n oposables a la societat en els termes de l\u2019article 29 LSC, per\u00f2 precisa que l\u2019Audi\u00e8ncia no en va declarar la nul\u00b7litat per aquesta ra\u00f3. El pacte parasocial \u00fanicament es va utilitzar com a element de context per acreditar quines eren les posicions societ\u00e0ries inicialment acordades i per evidenciar els avantatges obtinguts per la majoria i els perjudicis soferts per la minoria com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acord impugnat.<\/p>\n\n\n\n
Per tot aix\u00f2, el Tribunal Suprem desestima \u00edntegrament el recurs de cassaci\u00f3 i confirma la nul\u00b7litat de l\u2019acord d\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la sent\u00e8ncia \u00e9s especialment rellevant perqu\u00e8 refor\u00e7a la doctrina sobre l\u2019ab\u00fas de majoria prevista a l\u2019article 204.1 LSC i posa de manifest que fins i tot acords formalment leg\u00edtims, com l\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat, poden ser anul\u00b7lats quan s\u2019utilitzen instrumentalment per alterar l\u2019equilibri societari, obtenir avantatges particulars per a la majoria o perjudicar injustificadament els socis minoritaris. Aix\u00ed mateix, la resoluci\u00f3 aclareix que els pactes parasocials poden servir com a element de valoraci\u00f3 per apreciar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019ab\u00fas, sense que aix\u00f2 impliqui recon\u00e8ixer-los efic\u00e0cia directa davant la societat.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem, en la Sent\u00e8ncia n\u00famero 1410\/2026, de 10 de setembre, analitza si el retard en el lliurament d\u2019un habitatge permet presumir l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un dany indemnitzable derivat de la p\u00e8rdua del seu valor d\u2019\u00fas o si, per contra, correspon al comprador acreditar de manera concreta la realitat i l\u2019abast del perjudici sofert.<\/p>\n\n\n\n
En el cas examinat, els compradors van adquirir habitatges de protecci\u00f3 p\u00fablica que havien de ser lliurats, com a m\u00e0xim, l\u201911 d\u2019agost de 2007, per\u00f2 no van ser escripturats ni lliurats fins als mesos de juliol i agost de 2008. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del retard, van reclamar una indemnitzaci\u00f3 calculada d\u2019acord amb el lloguer d\u2019habitatges similars durant aquell per\u00edode. El Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia va desestimar la demanda per manca de prova d\u2019un perjudici concret, per\u00f2 l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial va estimar el recurs i va condemnar la promotora al pagament de les quantitats reclamades.<\/p>\n\n\n\n
En resoldre el recurs, el Tribunal Suprem examina els articles 1101 i 1106 del Codi Civil i la jurisprud\u00e8ncia de la Sala sobre la doctrina del dany ex re ipsa loquitur<\/em> (\u00abla cosa parla per si mateixa\u00bb), segons la qual els danys no es presumeixen davant de qualsevol incompliment contractual, sin\u00f3 \u00fanicament quan \u00abl\u2019exist\u00e8ncia del dany es dedueix necess\u00e0riament i fatalment de l\u2019il\u00b7l\u00edcit o de l\u2019incompliment, o n\u2019\u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia for\u00e7osa, natural i inevitable; o es tracta de danys incontrovertibles, evidents o patents, d\u2019acord amb les diferents expressions utilitzades<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n En aquest context, el Suprem confirma que la doctrina del dany ex re ipsa<\/em> resulta aplicable quan el perjudici patrimonial es despr\u00e8n de manera evident del mateix incompliment i, en el cas concret, el retard en el lliurament va privar els compradors de la possibilitat d\u2019utilitzar o gaudir dels habitatges o de destinar-los a l\u2019arrendament i, per tant, els va ocasionar una p\u00e8rdua de valor econ\u00f2micament avaluable. Per aix\u00f2, l\u2019Alt Tribunal considera que la indisponibilitat de l\u2019immoble genera per si sola un dany indemnitzable, sense que sigui necessari que el comprador acrediti haver arrendat un altre habitatge ni haver perdut una renda concreta, ja que el perjudici deriva de la privaci\u00f3 temporal de les facultats d\u2019\u00fas i gaudi inherents a la propietat.<\/p>\n\n\n\n Sobre aquesta base, el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassaci\u00f3, confirma \u00edntegrament la sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial i imposa a la part recurrent les costes del recurs, amb la p\u00e8rdua del dip\u00f2sit constitu\u00eft.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. El Tribunal Suprem frena l’\u00fas dels fitxers de morosos<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":27402,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-27403","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n