La Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 16 de mar\u00e7 de 2026 (n\u00fam. 404\/2026) aborda la validesa dels acords de cessament i nomenament d\u2019administrador adoptats en junta general encara que cap d\u2019aquestes q\u00fcestions figur\u00e9s a l\u2019ordre del dia de la convocat\u00f2ria. L\u2019Alt Tribunal conclou que ambd\u00f3s acords s\u00f3n v\u00e0lids, at\u00e8s que el nomenament del nou administrador constitueix un acord necess\u00e0riament connex al cessament de l\u2019anterior.<\/p>\n\n\n\n
El cas analitzat t\u00e9 el seu origen en una junta general en la qual es va acordar el cessament i el nomenament d\u2019un administrador, malgrat que aquestes q\u00fcestions no havien estat incloses en la convocat\u00f2ria. El soci demandant va exercir una acci\u00f3 d\u2019impugnaci\u00f3 d\u2019acords socials al\u00b7legant diversos defectes relatius a la convocat\u00f2ria de la junta, a la representaci\u00f3 d\u2019alguns socis, al qu\u00f2rum de constituci\u00f3 i a les majories exigides per a l\u2019adopci\u00f3 dels acords, aix\u00ed com la infracci\u00f3 dels articles 197 bis i 223 del Reial decret legislatiu 1\/2010, de 2 de juliol, pel qual s\u2019aprova el text ref\u00f3s de la Llei de societats de capital (\u201cLSC\u201d), per no haver-se anunciat ni votat separadament els acords de cessament i nomenament.<\/p>\n\n\n\n
Tant el Jutjat Mercantil com l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial van desestimar la demanda. En ess\u00e8ncia, van considerar que les irregularitats denunciades tenien un car\u00e0cter merament procedimental i mancaven de rellev\u00e0ncia suficient per justificar la nul\u00b7litat dels acords.<\/p>\n\n\n\n
Davant aquesta resoluci\u00f3, el demandant va interposar recurs extraordinari per infracci\u00f3 processal i recurs de cassaci\u00f3. En relaci\u00f3 amb el primer, el Tribunal Suprem recorda que les q\u00fcestions plantejades es refereixen a la legalitat dels acords adoptats i que, per tant, no poden ser objecte de revisi\u00f3 mitjan\u00e7ant aquest recurs. A m\u00e9s, exposa que el contingut de l\u2019acord consisteix en decisions que resten dins l\u2019\u00e0mbit de discrecionalitat de la junta de socis.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa al recurs de cassaci\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 central consistia a determinar si la junta general podia acordar el cessament i el nomenament d\u2019un administrador sense que aquests assumptes haguessin estat inclosos a l\u2019ordre del dia. El Tribunal Suprem recorda que l\u2019article 223.1 de la LSC estableix expressament que els administradors poden ser separats del seu c\u00e0rrec en qualsevol moment per la junta general, encara que la separaci\u00f3 no consti a l\u2019ordre del dia. Aix\u00f2 constitueix una excepci\u00f3 a la regla general de l\u2019article 174 de la LSC, d\u2019acord amb la qual la junta ha d\u2019expressar els assumptes que seran objecte de deliberaci\u00f3 i acord. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019acord resulta plenament v\u00e0lid, encara que aquesta q\u00fcesti\u00f3 no aparegu\u00e9s a l\u2019ordre del dia.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem resol, en relaci\u00f3 amb el cessament de l\u2019administrador, que la possibilitat que la junta general revoqui ad nutum<\/em> del seu c\u00e0rrec un o diversos administradors, encara que no aparegui a l\u2019ordre del dia, constitueix una excepci\u00f3 a l\u2019article 174 de la LSC, per la qual cosa considera que aquest acord \u00e9s v\u00e0lid, encara que l\u2019assumpte no figur\u00e9s a l\u2019ordre del dia.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, la import\u00e0ncia de la Sent\u00e8ncia tamb\u00e9 rau en el tractament del nomenament del nou administrador. Encara que l\u2019article 223.1 de la LSC es refereix a la separaci\u00f3 dels administradors i no al seu nomenament, el Tribunal considera que aquesta excepci\u00f3 s\u2019est\u00e9n necess\u00e0riament al nomenament del nou administrador, at\u00e8s que es tracta d\u2019un acord connex al cessament. Aix\u00f2 respon a la necessitat d\u2019evitar que la societat quedi temporalment ac\u00e8fala (sense administrador). En definitiva, el nomenament del nou administrador es configura com un acord connex i necessari respecte del cessament de l\u2019administrador \u00fanic, i pot adoptar-se v\u00e0lidament en la mateixa junta encara que tampoc no aparegui a l\u2019ordre del dia. No obstant aix\u00f2, es precisa que aquesta doctrina no permet alterar el sistema o el tipus d\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3, sup\u00f2sit en qu\u00e8 s\u00ed que seria exigible la seva inclusi\u00f3 a l\u2019ordre del dia.<\/p>\n\n\n\n En conclusi\u00f3, la Sent\u00e8ncia afirma que l\u2019acord de cessament d\u2019administradors pot adoptar-se de manera v\u00e0lida encara que no figuri a l\u2019ordre del dia, i est\u00e9n aquesta mateixa soluci\u00f3 al nomenament simultani del seu substitut quan tots dos acords estiguin vinculats i siguin necessaris per garantir la continu\u00eftat de l\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3 de la societat, refor\u00e7ant aix\u00ed la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 223 de la LSC.<\/p>\n\n\n\n La recent Sent\u00e8ncia n\u00fam. 831\/2026, de 2 de juny, de la Sala Primera del Tribunal Suprem, analitza una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019especial rellev\u00e0ncia pr\u00e0ctica en l\u2019\u00e0mbit del dret de successions: el tractament jur\u00eddic que s\u2019ha de donar, a efectes de col\u00b7laci\u00f3 heredit\u00e0ria, als diners lliurats per uns pares a un dels seus fills per a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019un habitatge escripturat directament al seu nom.<\/p>\n\n\n\n El conflicte resolt per l\u2019Alt Tribunal t\u00e9 l\u2019origen en una complexa controv\u00e8rsia heredit\u00e0ria entre diversos germans, en la qual es discutia, entre altres q\u00fcestions, si determinats habitatges i places d\u2019aparcament adquirits per dos d\u2019ells havien de ser portats a col\u00b7laci\u00f3 en les her\u00e8ncies dels seus progenitors. La particularitat del cas radicava en el fet que els immobles mai no havien format part formalment del patrimoni dels causants, si b\u00e9 es sostenia que el preu d\u2019adquisici\u00f3 havia estat satisfet amb fons procedents d\u2019aquests.<\/p>\n\n\n\n La controv\u00e8rsia se centrava, per tant, a determinar quin era el veritable objecte de la liberalitat: si els mateixos immobles adquirits pels fills o, per contra, els diners emprats per a la seva adquisici\u00f3. Aquesta distinci\u00f3 \u00e9s essencial, ja que d\u2019ella dep\u00e8n tant el valor que s\u2019ha d\u2019incorporar comptablement a la massa heredit\u00e0ria com el moment en qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019actualitzar.<\/p>\n\n\n\n Doncs b\u00e9, el Tribunal Suprem confirma que, quan els pares lliuren diners perqu\u00e8 un fill adquireixi un immoble que s\u2019escriptura directament al seu nom, all\u00f2 que es dona no \u00e9s l\u2019immoble, sin\u00f3 els diners destinats a la seva adquisici\u00f3. La Sala argumenta que no es pot qualificar com a donaci\u00f3 immobili\u00e0ria una liberalitat que recau sobre b\u00e9ns que mai no van integrar el patrimoni dels donants. En paraules de la doctrina jurisprudencial que la sent\u00e8ncia reitera, no es pot transmetre all\u00f2 que no es posseeix.<\/p>\n\n\n\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, la Sala descarta que s\u2019hagi de col\u00b7lacionar el valor actual dels habitatges i de les places d\u2019aparcament. All\u00f2 que s\u2019ha de portar a col\u00b7laci\u00f3 \u00e9s l\u2019import dels diners lliurats per a la compra, identificat amb el preu satisfet en el moment de l\u2019adquisici\u00f3, degudament actualitzat d\u2019acord amb les regles de l\u2019article 1045 del Codi civil. Aquesta conclusi\u00f3 s\u2019alinea amb la doctrina ja establerta pel Tribunal Suprem en resolucions anteriors, entre les quals destaca la Sent\u00e8ncia 355\/2011, de 19 de maig, segons la qual, quan els pares lliuren diners perqu\u00e8 un fill adquireixi un b\u00e9, realitzen una donaci\u00f3 de diners i no una donaci\u00f3 del b\u00e9 adquirit.<\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia adquireix una especial import\u00e0ncia perqu\u00e8 delimita amb claredat els efectes econ\u00f2mics de la col\u00b7laci\u00f3. La revaloritzaci\u00f3 experimentada per l\u2019immoble amb el pas del temps no s\u2019ha d\u2019integrar en la massa heredit\u00e0ria, ja que aquest ha pertangut des de l\u2019inici al patrimoni del fill comprador. Per tant, els cohereus no participen de la plusv\u00e0lua generada per l\u2019immoble, sense perjudici que s\u00ed que s\u2019hagi de computar el valor actualitzat dels diners rebuts a t\u00edtol gratu\u00eft.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, el Tribunal Suprem precisa el moment en qu\u00e8 s\u2019ha de realitzar aquesta actualitzaci\u00f3. En tractar-se d\u2019una col\u00b7laci\u00f3 omesa en particions anteriors i la incorporaci\u00f3 de la qual s\u2019articula mitjan\u00e7ant una partici\u00f3 addicional, la valoraci\u00f3 actualitzada dels diners donats s\u2019ha de fer en el moment en qu\u00e8 es practiqui aquesta addici\u00f3 particional, i no en la data de les particions pr\u00e8vies. Aquesta soluci\u00f3, segons la Sala, \u00e9s la que respecta millor els criteris d\u2019equitat i proporcionalitat entre cohereus.<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019una perspectiva pr\u00e0ctica, la resoluci\u00f3 resulta especialment rellevant en tots aquells sup\u00f2sits, molt freq\u00fcents en la pr\u00e0ctica success\u00f2ria, en qu\u00e8 els progenitors ajuden econ\u00f2micament algun dels seus fills a adquirir un habitatge, ja sigui abonant directament una part del preu, facilitant fons per a la compra o assumint pagaments vinculats a l\u2019operaci\u00f3. La manca de documentaci\u00f3 clara sobre la naturalesa d\u2019aquestes aportacions pot generar, anys despr\u00e9s, importants conflictes hereditaris entre germans.<\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia tamb\u00e9 posa de manifest la conveni\u00e8ncia de documentar adequadament aquest tipus d\u2019operacions familiars, precisant si el lliurament de fons es realitza com a pr\u00e9stec, donaci\u00f3 col\u00b7lacionable, donaci\u00f3 dispensada de col\u00b7laci\u00f3 o avan\u00e7ament d\u2019her\u00e8ncia. Una adequada planificaci\u00f3 success\u00f2ria permet evitar controv\u00e8rsies posteriors sobre l\u2019abast de la liberalitat, el valor que s\u2019ha de computar i la seva incid\u00e8ncia en les leg\u00edtimes.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, el Tribunal Suprem consolida un criteri de gran rellev\u00e0ncia en mat\u00e8ria de col\u00b7laci\u00f3 heredit\u00e0ria: quan els pares financen l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019un habitatge que s\u2019escriptura directament a nom d\u2019un fill, all\u00f2 que \u00e9s col\u00b7lacionable no \u00e9s l\u2019immoble ni el seu valor actual, sin\u00f3 els diners lliurats per a la seva adquisici\u00f3, actualitzats al moment en qu\u00e8 correspongui practicar la partici\u00f3 o, si escau, la partici\u00f3 addicional corresponent. Aquesta doctrina refor\u00e7a la seguretat jur\u00eddica en l\u2019\u00e0mbit successori i ofereix una pauta clara per resoldre conflictes derivats d\u2019ajudes econ\u00f2miques familiars destinades a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia n\u00fam. 791\/2026, de 25 de maig, s\u2019ha pronunciat sobre el car\u00e0cter abusiu d\u2019una cl\u00e0usula penal inclosa en un contracte de compravenda d\u2019un habitatge subscrit entre un comprador, que tenia la condici\u00f3 de consumidor, i una societat venedora. La cl\u00e0usula controvertida facultava la venedora a resoldre el contracte per determinats incompliments del comprador, entre els quals la falta de pagament de quantitats ajornades o la incompareixen\u00e7a per atorgar escriptura p\u00fablica, i a retenir el 50% de les quantitats lliurades fins aquell moment com a penalitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La Sala, en resoldre el recurs, aplica els articles 82.1 i 87.6 del TRLGDCU, reiterant la seva doctrina sobre el control d\u2019abusivitat de les cl\u00e0usules penals predisposades en contractes amb consumidors, recordant que no n\u2019hi ha prou amb apreciar, en abstracte, la finalitat indemnitzat\u00f2ria de la cl\u00e0usula ni amb analitzar-la conjuntament amb altres estipulacions contractuals. En aquest sentit, per al Tribunal Suprem, el determinant \u00e9s realitzar un judici concret de proporcionalitat entre la penalitzaci\u00f3 pactada i els danys i perjudicis efectivament soferts per l\u2019empresari predisponent, de manera que, si el consumidor perjudicat al\u00b7lega una desproporci\u00f3 entre la indemnitzaci\u00f3 prefixada i el perjudici real, l\u2019empresari ha d\u2019acreditar l\u2019exist\u00e8ncia i la quantia d\u2019aquest dany. Aix\u00ed, la manca de prova suficient sobre la seva exist\u00e8ncia constitueix motiu per declarar l\u2019abusivitat de la cl\u00e0usula.<\/p>\n\n\n\n En el cas enjudiciat, la venedora no va acreditar cap perjudici derivat de l\u2019incompliment del comprador, at\u00e8s que havia transm\u00e8s l\u2019habitatge a un tercer poc temps despr\u00e9s. Per al Tribunal Suprem, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial es va apartar del c\u00e0non correcte d\u2019enjudiciament en validar la cl\u00e0usula per la seva inserci\u00f3 sistem\u00e0tica dins del contracte, sense constatar pr\u00e8viament l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un perjudici patrimonial real ni comparar-ne l\u2019import amb la quantitat retinguda. En la seva decisi\u00f3, el Suprem confirma la sent\u00e8ncia de primera inst\u00e0ncia, declara nul\u00b7la per abusiva la cl\u00e0usula contractual que imposava la penalitzaci\u00f3 i condemna la societat venedora a retornar al comprador la quantitat retinguda, amb els interessos corresponents.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. El Tribunal Suprem confirma la validesa de l\u2019acord de<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":26219,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-26220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n2. Nova doctrina del Tribunal Suprem sobre la col\u00b7laci\u00f3 en l\u2019her\u00e8ncia d\u2019ajudes familiars destinades a la compra d\u2019habitatge.<\/h2>\n\n\n\n
3. Cl\u00e0usula penal abusiva en contracte de compravenda d\u2019habitatge amb un particular.<\/h2>\n\n\n\n