La Resoluci\u00f3 del Tribunal Econ\u00f2mic Administratiu Central (TEAC) n\u00famero 8105\/2025, de 25 de mar\u00e7 de 2026, analitza si un acte impugnat que cont\u00e9 diverses liquidacions o sancions, una per exercici, i respecte del qual es conclou l’anul\u00b7laci\u00f3 de la regularitzaci\u00f3 que afecta un \u00fanic exercici, i per tant una sola liquidaci\u00f3 o sanci\u00f3, comporta o no l’anul\u00b7laci\u00f3 de les restants liquidacions o sancions no afectades per aquest vici d’anul\u00b7labilitat.<\/p>\n\n\n\n
Pr\u00e8viament, aquest \u00f2rgan economicoadministratiu ja s’havia pronunciat en el sentit que l’anul\u00b7laci\u00f3 decretada d’una liquidaci\u00f3 corresponent a un per\u00edode impositiu, quan aquesta forma part d’un \u00fanic acord de liquidaci\u00f3 comprensiu de diversos per\u00edodes, nom\u00e9s afecta la liquidaci\u00f3 anul\u00b7lada. D’aquesta manera, l’execuci\u00f3 de la resoluci\u00f3 economicoadministrativa no comportaria l’anul\u00b7laci\u00f3 de la totalitat de l’acord de liquidaci\u00f3, sin\u00f3 \u00fanicament de la liquidaci\u00f3 respecte de la qual aix\u00ed ho ordena el Tribunal, mantenint-se vigents les restants.<\/p>\n\n\n\n
El TEAC conclou en aquest assumpte que, d’acord amb el principi de conservaci\u00f3 dels actes administratius, quan un \u00fanic acord de liquidaci\u00f3 o sancionador englobi liquidacions o sancions corresponents a diferents per\u00edodes impositius, de manera que el pronunciament parcialment estimatori d’una resoluci\u00f3 o sent\u00e8ncia relativa a aquest acord afecti exclusivament alguns dels per\u00edodes, cal entendre que aquesta estimaci\u00f3 parcial implica una estimaci\u00f3 total respecte dels per\u00edodes afectats i una desestimaci\u00f3 total respecte dels restants. En conseq\u00fc\u00e8ncia, en l’acord d’execuci\u00f3 que es dicti s’anul\u00b7laran exclusivament els actes relatius als per\u00edodes afectats per l’estimaci\u00f3 i es conservaran els restants, procedint respecte d’aquests \u00faltims el meritament dels interessos suspensius.<\/p>\n\n\n\n
La Consulta Vinculant V1784-25, de 8 d’octubre, emesa per la Direcci\u00f3 General de Tributs, aborda la tributaci\u00f3 derivada de la divisi\u00f3 registral d’un traster annex a una pla\u00e7a d’aparcament. La q\u00fcesti\u00f3 exigeix delimitar correctament la naturalesa juridicotribut\u00e0ria de l’operaci\u00f3, at\u00e8s que no es produeix una transmissi\u00f3 de la propietat, sin\u00f3 una modificaci\u00f3 de la configuraci\u00f3 registral de l’immoble que pot tenir incid\u00e8ncia en la modalitat d’actes jur\u00eddics documentats de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jur\u00eddics Documentats.<\/p>\n\n\n\n
El sup\u00f2sit de fet parteix d’una \u00fanica finca registral que integra una pla\u00e7a d’aparcament i un traster com a annex inseparable, respecte de la qual el titular pret\u00e9n individualitzar ambd\u00f3s elements. En aquest context, la separaci\u00f3 d’un traster respecte d’una pla\u00e7a d’aparcament pot implicar, en la pr\u00e0ctica, dues actuacions diferenciades amb rellev\u00e0ncia fiscal pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n
D’una banda, pot existir una eventual declaraci\u00f3 d’obra nova quan aquesta resulti necess\u00e0ria per descriure adequadament la realitat f\u00edsica de l’immoble al Registre. Aquest acte consisteix a fer constar formalment l’exist\u00e8ncia d’una construcci\u00f3 ja executada i, a efectes fiscals, no pren com a refer\u00e8ncia el valor global de l’immoble, sin\u00f3 exclusivament el cost efectiu de l’obra declarada. Aquest mat\u00eds \u00e9s especialment rellevant, ja que evita una tributaci\u00f3 desproporcionada: all\u00f2 que es grava \u00e9s l’obra incorporada i no el valor de mercat del conjunt de l’actiu immobiliari.<\/p>\n\n\n\n
En el mateix sentit s’ha pronunciat recentment el Tribunal Suprem en la Sent\u00e8ncia de 18 de maig de 2026, en la qual estableix que no \u00e9s procedent aplicar coeficients d’actualitzaci\u00f3 monet\u00e0ria a la base imposable constitu\u00efda pel valor real del cost de l’obra nova, amb independ\u00e8ncia del temps transcorregut entre la construcci\u00f3 i la meritaci\u00f3 de l’impost.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, l’operaci\u00f3 de divisi\u00f3 o segregaci\u00f3 registral constitueix un acte aut\u00f2nom subjecte a la quota gradual d’actes jur\u00eddics documentats, ja que es tracta d’un acte inscriptible, valuable i formalitzat en escriptura p\u00fablica. La difer\u00e8ncia entre ambdues figures \u00e9s t\u00e8cnica per\u00f2 rellevant: en la divisi\u00f3 desapareix la finca original i es creen diverses finques noves, mentre que en la segregaci\u00f3 la finca matriu subsisteix i se’n despr\u00e8n una porci\u00f3 que passa a constituir una finca independent, de manera que la determinaci\u00f3 de la base imposable varia en funci\u00f3 del tipus d’operaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Si es tracta d’una divisi\u00f3, la base imposable ve determinada pel valor conjunt de les noves finques resultants. Si es tracta d’una segregaci\u00f3, cal atendre al valor de la finca segregada que accedeix per primera vegada al Registre com a entitat independent. En ambd\u00f3s sup\u00f2sits, la normativa remet al valor de refer\u00e8ncia cadastral com a m\u00ednim fiscal, llevat que el valor declarat o el preu pactat siguin superiors, d’acord amb els criteris generals de valoraci\u00f3 previstos a l’article 10 del TRLITPAJD.<\/p>\n\n\n\n
Un altre aspecte rellevant \u00e9s la identificaci\u00f3 del subjecte passiu. At\u00e8s que no existeix transmissi\u00f3, no es pot identificar un adquirent en sentit estricte. Per aquest motiu, la llei atribueix la condici\u00f3 d’obligat tributari a qui insta o sol\u00b7licita l’escriptura notarial, \u00e9s a dir, al mateix titular que promou l’operaci\u00f3 d’individualitzaci\u00f3 registral.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la individualitzaci\u00f3 registral d’una part d’un immoble, ja sigui mitjan\u00e7ant segregaci\u00f3 o divisi\u00f3, generar\u00e0 tributaci\u00f3 per AJD encara que no existeixi transmissi\u00f3 de propietat, en tant que acte inscriptible en el Registre de la Propietat. La c\u00e0rrega fiscal deriva de l’acc\u00e9s registral d’actes valuables formalitzats en escriptura p\u00fablica: d’una banda, la possible declaraci\u00f3 d’obra nova, la base imposable de la qual es limita al cost real d’execuci\u00f3 de l’obra declarada; i, d’altra banda, la divisi\u00f3 o segregaci\u00f3 registral, la base de la qual dependr\u00e0 de si desapareix la finca origin\u00e0ria o si \u00fanicament accedeix al Registre una nova finca segregada.<\/p>\n\n\n\n
El Ple del Tribunal Constitucional (TC), mitjan\u00e7ant la Interlocut\u00f2ria 30\/2026, de 26 de maig de 2026, ha acordat la inadmissi\u00f3 a tr\u00e0mit de la q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat n\u00famero 6933\/2025 plantejada per l’Audi\u00e8ncia Nacional (AN) mitjan\u00e7ant Interlocut\u00f2ria de 14 de juliol de 2025, en relaci\u00f3 amb l’article 3.segon.set del Reial decret llei 3\/2016, de 2 de desembre, que va modificar l’article 21.6 de la Llei 27\/2014 de l’Impost sobre Societats (LIS), establint la no integraci\u00f3 en la base imposable de l’impost de les rendes negatives derivades de la transmissi\u00f3 de participacions en entitats.<\/p>\n\n\n\n
Tal com s’ha avan\u00e7at, el Ple del TC ha inadm\u00e8s a tr\u00e0mit aquesta q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat, si b\u00e9 ha fonamentat aquesta inadmissi\u00f3 exclusivament en motius formals, concretament en la insuficient exterioritzaci\u00f3 dels judicis d’aplicabilitat i rellev\u00e0ncia exigits per l’article 35 de la Llei Org\u00e0nica del Tribunal Constitucional per part de l’Audi\u00e8ncia Nacional.<\/p>\n\n\n\n
En aquest cas, el TC considera que la interlocut\u00f2ria mitjan\u00e7ant la qual l’AN va plantejar la q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat no justificava adequadament la connexi\u00f3 existent entre les caselles del Model 200 impugnades (caselles 00325 i 02184, corresponents a l’exercici 2019) i el precepte legal la constitucionalitat del qual es q\u00fcestionava. Aquesta circumst\u00e0ncia \u00e9s especialment rellevant perqu\u00e8 el procediment contenci\u00f3s administratiu d’origen tenia per objecte l’Ordre HAC\/565\/2020, de 12 de juny, per la qual es van aprovar els models 200 i 220 de l’Impost sobre Societats corresponents als per\u00edodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019.<\/p>\n\n\n\n
En altres paraules, at\u00e8s que el procediment a quo<\/em> tenia per objecte una disposici\u00f3 de car\u00e0cter reglamentari i formal, el TC considera que no n’hi ha prou que les caselles del model reprodueixin o reflecteixin el contingut de la normativa legal per tenir acreditada autom\u00e0ticament l’aplicabilitat de la norma q\u00fcestionada al litigi.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, el TC conclou que la interlocut\u00f2ria de plantejament de la q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat hauria d’haver justificat expressament la relaci\u00f3 entre les caselles impugnades en el procediment a quo<\/em> i la norma legal q\u00fcestionada i que, en no haver-ho fet, no ha quedat suficientment garantit que la q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat s’ajusti a la funci\u00f3 de control concret o incidental de la constitucionalitat de les lleis que li atribueix l’article 163 de la Constituci\u00f3 espanyola, la qual cosa determina la seva inadmissi\u00f3 a tr\u00e0mit.<\/p>\n\n\n\n Resulta essencial destacar, per tant, que el TC no s’ha pronunciat en cap moment sobre el fons de la q\u00fcesti\u00f3. \u00c9s a dir, no ha avalat expl\u00edcitament la constitucionalitat del que estableix l’article 21.6 de la LIS, per la qual cosa continua existint la possibilitat de q\u00fcestionar eventualment una potencial vulneraci\u00f3 dels l\u00edmits materials dels decrets llei (article 86.1 de la CE) i del principi de capacitat econ\u00f2mica (article 31.1 de la CE).<\/p>\n\n\n\n D’aquesta manera, queda oberta la possibilitat que, b\u00e9 la mateixa Audi\u00e8ncia Nacional esmeni els defectes identificats pel TC i torni a plantejar la q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat respecte del mateix recurs, reformulant els judicis d’aplicabilitat i rellev\u00e0ncia d’acord amb les exig\u00e8ncies establertes pel Ple del Tribunal Constitucional en la interlocut\u00f2ria d’inadmissi\u00f3, o b\u00e9 que eventualment es plantegi una nova q\u00fcesti\u00f3 d’inconstitucionalitat en relaci\u00f3 amb altres recursos contenciosos administratius tramitats sobre aquesta mateixa q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Abast de l’anul\u00b7laci\u00f3 parcial de liquidacions i sancions per<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22962,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[391],"class_list":["post-25833","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca","tag-ajd-ca"],"yoast_head":"\n