L\u2019Avantprojecte de Llei Org\u00e0nica d\u2019Integritat P\u00fablica (l\u2019\u201cAvantprojecte\u201d), aprovat pel Consell de Ministres el 17 de febrer de 2026 i actualment en tramitaci\u00f3, introdueix \u2014entre altres mesures de car\u00e0cter transversal\u2014 canvis d\u2019especial rellev\u00e0ncia en el r\u00e8gim mercantil aplicable a les societats de responsabilitat limitada, en particular en mat\u00e8ria de titularitat i transmissi\u00f3 de participacions.<\/p>\n\n\n\n
En aquest context, la reforma projectada suposa un canvi estructural del sistema vigent d\u2019acreditaci\u00f3 de la condici\u00f3 de soci, despla\u00e7ant el model basat en el llibre registre de socis cap a un sistema de validaci\u00f3 registral amb efectes davant de tercers. A aquest efecte, la principal novetat consisteix a atribuir car\u00e0cter constitutiu a la inscripci\u00f3 en el Registre Mercantil de la titularitat de les participacions socials, aix\u00ed com dels drets reals i grav\u00e0mens constitu\u00efts sobre aquestes.<\/p>\n\n\n\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, mentre aquesta inscripci\u00f3 no es produeixi, l\u2019adquirent o titular del dret no podr\u00e0 exercir drets davant de la societat ni davant de tercers, de manera que la condici\u00f3 de soci quedar\u00e0 reservada a qui figuri inscrit en el Registre Mercantil.<\/p>\n\n\n\n
Aquest nou r\u00e8gim s\u2019articula mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019una secci\u00f3 especial en el Registre Mercantil en la qual s\u2019haur\u00e0 d\u2019inscriure la titularitat origin\u00e0ria de les participacions, les seves successives transmissions, aix\u00ed com la constituci\u00f3 de drets reals, embargaments i altres grav\u00e0mens.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, es refor\u00e7a i es reconfigura el llibre registre de socis, que haur\u00e0 de portar-se en format electr\u00f2nic, ser interoperable amb el Registre Mercantil i tenir un contingut ampliat que inclour\u00e0, entre altres extrems, la titularitat, les transmissions, els grav\u00e0mens i la identificaci\u00f3 del titular real. Aquest llibre s\u2019haur\u00e0 de mantenir permanentment actualitzat i dipositar-se anualment dins del termini legal previst per al dip\u00f2sit dels comptes anuals, configurant-se com un instrument complementari del full registral i subordinat a la pr\u00e8via inscripci\u00f3 en el Registre Mercantil.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019acc\u00e9s a aquest llibre registre s\u2019amplia significativament, ja que, a m\u00e9s dels socis, podran consultar-lo les Administracions P\u00fabliques i autoritats competents, els titulars de drets reals o grav\u00e0mens sobre participacions i qualsevol persona que acrediti un inter\u00e8s leg\u00edtim degudament justificat.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes obligacions tindran car\u00e0cter imperatiu, sense que es puguin introduir en els estatuts socials cl\u00e0usules que les excloguin, modifiquin o limitin per acord dels socis.<\/p>\n\n\n\n
En l\u2019\u00e0mbit formal de les transmissions, l\u2019Avantprojecte elimina l\u2019exig\u00e8ncia de document p\u00fablic com a requisit per a la transmissi\u00f3 o constituci\u00f3 de grav\u00e0mens sobre participacions socials, substituint-lo per un document privat electr\u00f2nic estandarditzat, signat mitjan\u00e7ant signatura electr\u00f2nica qualificada per transmissor i adquirent, amb contingut i format aprovats per la Direcci\u00f3 General de Seguretat Jur\u00eddica i Fe P\u00fablica (DGSJFP), previsiblement orientat a la seva inscripci\u00f3 registral.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019una perspectiva pr\u00e0ctica, aquestes modificacions tenen un impacte directe en les operacions societ\u00e0ries i, en particular, en operacions de M&A, en la mesura que obligaran a adaptar els esquemes tradicionals de transmissi\u00f3 de participacions. En particular, els processos de due diligence<\/em> hauran de refor\u00e7ar-se, en requerir una verificaci\u00f3 registral de la titularitat com a element essencial per a l\u2019efectiva adquisici\u00f3 de la condici\u00f3 de soci, i es veuran potencialment afectats aspectes clau del closing<\/em>, en la mesura que l\u2019exercici de drets pol\u00edtics i econ\u00f2mics quedar\u00e0 condicionat a la pr\u00e8via inscripci\u00f3 registral.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, la reforma suposa un increment de les obligacions i de la responsabilitat dels administradors socials. En particular, hauran de vetllar per la llevan\u00e7a i el dip\u00f2sit anual del llibre registre de socis, responent davant de socis i creditors pels danys i perjudicis causats per retards injustificats en la promoci\u00f3 de la inscripci\u00f3 de les transmissions. Igualment, els correspondr\u00e0 instar la creaci\u00f3 de la secci\u00f3 especial en el Registre Mercantil despr\u00e9s de l\u2019entrada en vigor de la norma.<\/p>\n\n\n\n Finalment, les societats ja constitu\u00efdes disposaran d\u2019un termini transitori d\u2019un any per adaptar-se a aquest nou marc i crear la corresponent secci\u00f3 especial. L\u2019incompliment d\u2019aquesta obligaci\u00f3 donar\u00e0 lloc al tancament del full registral i, si es prolonga durant deu anys, podr\u00e0 determinar la dissoluci\u00f3 de ple dret de la societat.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia n\u00fam. 824\/2026, de 29 de maig, confirma la nul\u00b7litat d\u2019un acord de junta pel qual es va aprovar l\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat davant diversos administradors, en apreciar que aquest acord constitu\u00efa un sup\u00f2sit d\u2019ab\u00fas de la majoria en els termes de l\u2019art. 204.1 de la Llei de Societats de Capital (\u201cLSC\u201d).<\/p>\n\n\n\n La controv\u00e8rsia residia a determinar si, ateses les circumst\u00e0ncies del cas, l\u2019acord de la junta general pel qual s\u2019adoptava la decisi\u00f3 d\u2019exercir l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat responia a una veritable necessitat societ\u00e0ria o si, per contra, havia estat instrumentalitzat per la majoria per refor\u00e7ar la seva posici\u00f3 de control en detriment injustificat de la minoria. En aquest sentit, la Sala recorda que l\u2019apreciaci\u00f3 de l\u2019ab\u00fas de la majoria exigeix la concurr\u00e8ncia cumulativa de tres requisits: que l\u2019acord no respongui a una necessitat raonable de la societat, que sigui adoptat per la majoria en inter\u00e8s propi i que ocasioni un perjudici injustificat a la resta de socis.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Alt Tribunal subratlla que l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat t\u00e9 naturalesa rescabalat\u00f2ria i exigeix l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un dany o perjudici social concret, avaluable i susceptible de reparaci\u00f3, sense que pugui quedar redu\u00efda a una finalitat merament censora o de depuraci\u00f3 interna de l\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3. Sobre aquesta premissa, considera especialment rellevant que no const\u00e9s una quantificaci\u00f3 real del dany suposadament derivat de les irregularitats comptables detectades ni l\u2019exercici efectiu posterior de l\u2019acci\u00f3, mentre que s\u00ed que resultaven evidents els efectes societaris derivats de l\u2019acord, \u00e9s a dir, el cessament immediat de consellers vinculats a la minoria, l\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019equilibri de poder en el consell i l\u2019extinci\u00f3 del vincle del conseller executiu sense assumir la indemnitzaci\u00f3 pactada per a un cessament no justificat.<\/p>\n\n\n\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, el Tribunal desestima el recurs de cassaci\u00f3 i confirma que la majoria no pot servir-se d\u2019una facultat legalment reconeguda per perseguir una reordenaci\u00f3 del govern societari contr\u00e0ria a l\u2019inter\u00e8s social, especialment quan existeixen alternatives menys lesives, com la separaci\u00f3 ad nutum<\/em> dels administradors. Aix\u00ed mateix, precisa que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un pacte parasocial contrari a l\u2019acord impugnat no opera com a causa aut\u00f2noma de nul\u00b7litat ex art. 29 LSC, si b\u00e9 pot valorar-se com a element contextual per evidenciar l\u2019inter\u00e8s propi de la majoria i el detriment injustificat dels socis minoritaris.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia n\u00fam. 620\/2026, de 19 de maig de 2026, s\u2019ha pronunciat sobre la validesa del r\u00e8gim jur\u00eddic del denominat Registre \u00danic d\u2019arrendaments de curta durada previst en el Reial Decret 1312\/2024, de 23 de desembre, concloent que una part rellevant d\u2019aquesta regulaci\u00f3 resulta contr\u00e0ria al repartiment constitucional de compet\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n L\u2019origen del litigi es troba en el recurs interposat per la Generalitat Valenciana davant aquesta norma estatal, que establia tant un sistema \u00fanic de registre per als arrendaments de curta durada destinats a la seva comercialitzaci\u00f3 a trav\u00e9s de plataformes digitals, com una finestreta \u00fanica digital per a la gesti\u00f3 i intercanvi d\u2019informaci\u00f3 relativa a aquest tipus de lloguers.<\/p>\n\n\n\n La resoluci\u00f3 judicial estima el recurs de manera parcial. En concret, declara la nul\u00b7litat dels preceptes que implantaven el registre \u00fanic a nivell estatal, en entendre que l\u2019Estat manca d\u2019habilitaci\u00f3 competencial suficient per imposar un model de registre de car\u00e0cter exhaustiu i centralitzat que se superposa als sistemes auton\u00f2mics ja existents en mat\u00e8ria d\u2019habitatges d\u2019\u00fas tur\u00edstic. Per contra, la sent\u00e8ncia confirma la validesa de la resta de la regulaci\u00f3, en particular la relativa a la creaci\u00f3 de la finestreta \u00fanica digital, les obligacions d\u2019informaci\u00f3 imposades a les plataformes en l\u00ednia i el tractament de dades amb finalitat estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n La Secci\u00f3 Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa parteix d\u2019un context en qu\u00e8 es reconeix la preocupaci\u00f3 creixent, tant en l\u2019\u00e0mbit europeu com intern, pels efectes derivats de l\u2019auge dels arrendaments de curta durada canalitzats a trav\u00e9s de plataformes digitals. Entre les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta tend\u00e8ncia es destaquen la reducci\u00f3 del parc d\u2019habitatge destinat al lloguer prolongat, l\u2019increment dels preus i les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, aix\u00ed com l\u2019impacte social en determinats entorns urbans.<\/p>\n\n\n\n En aquest marc, es t\u00e9 en consideraci\u00f3 el Reglament (UE) 2024\/1028, d\u201911 d\u2019abril, que estableix un conjunt de regles harmonitzades relatives als sistemes de registre i a la comunicaci\u00f3 de dades vinculades a aquest tipus de lloguers. No obstant aix\u00f2, el Tribunal Suprem subratlla que la normativa europea no imposa la implantaci\u00f3 d\u2019un registre d\u2019\u00e0mbit estatal \u00fanic, ni altera el sistema de distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies vigent en cada Estat membre.<\/p>\n\n\n\n L\u2019element central de l\u2019an\u00e0lisi jur\u00eddica radica en la delimitaci\u00f3 dels t\u00edtols competencials invocats per l\u2019Estat per justificar la seva intervenci\u00f3 normativa. Aix\u00ed, s\u2019examinen, entre altres, els relatius a la legislaci\u00f3 civil i l\u2019ordenaci\u00f3 dels registres i instruments p\u00fablics (art. 149.1.8 CE), la garantia de la igualtat b\u00e0sica en l\u2019exercici de drets (art. 149.1.1 CE), la planificaci\u00f3 general de l\u2019activitat econ\u00f2mica (art. 149.1.13 CE) i l\u2019estad\u00edstica per a finalitats estatals (art. 149.1.31 CE).<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019aquesta an\u00e0lisi, l\u2019Alt Tribunal conclou que cap d\u2019aquests t\u00edtols permet emparar la creaci\u00f3 d\u2019un registre estatal \u00fanic amb el grau de detall i abast previst en el Reial Decret. En particular, descarta que la compet\u00e8ncia en mat\u00e8ria de registres p\u00fablics pugui estendre\u2019s a un sistema que no t\u00e9 per objecte la inscripci\u00f3 de drets reals o situacions jur\u00eddiques amb efectes davant de tercers, sin\u00f3 l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un n\u00famero identificatiu habilitant per a l\u2019oferta de serveis de lloguer de curta durada en plataformes digitals.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, es rebutja que la regulaci\u00f3 pugui considerar-se una mesura b\u00e0sica o de coordinaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019activitat econ\u00f2mica, en excedir aquest car\u00e0cter i configurar de facto un r\u00e8gim complet que envaeix l\u2019\u00e0mbit competencial de les comunitats aut\u00f2nomes en mat\u00e8ria d\u2019ordenaci\u00f3 del turisme i habitatge.<\/p>\n\n\n\n Per contra, el Tribunal Suprem s\u00ed que reconeix cobertura competencial estatal pel que fa a la implantaci\u00f3 de mecanismes de coordinaci\u00f3 i intercanvi d\u2019informaci\u00f3 \u2014com la finestreta \u00fanica digital\u2014 aix\u00ed com en la imposici\u00f3 d\u2019obligacions de subministrament de dades a les plataformes, en la mesura que aquestes previsions poden encabir-se en les compet\u00e8ncies sobre planificaci\u00f3 econ\u00f2mica i estad\u00edstica estatal.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, la sent\u00e8ncia delimita l\u2019abast de la intervenci\u00f3 estatal, invalidant l\u2019intent de centralitzaci\u00f3 registral, per\u00f2 avalant aquelles mesures orientades a la coordinaci\u00f3 i a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 en el context d\u2019un fenomen amb una dimensi\u00f3 econ\u00f2mica i social tan rellevant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Avantprojecte de Llei Org\u00e0nica d\u2019Integritat P\u00fablica: implicacions pr\u00e0ctiques en<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22975,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-25288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n2. Ab\u00fas de la majoria en l\u2019exercici de l\u2019acci\u00f3 social de responsabilitat.<\/h2>\n\n\n\n
3. El Tribunal Suprem declara la nul\u00b7litat del registre \u00fanic d\u2019arrendaments de curta durada per manca de compet\u00e8ncia estatal.<\/h2>\n\n\n\n