El Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia de 27 de novembre de 2025, aborda la qualificaci\u00f3 de determinats ingressos com a guanys patrimonials no justificats en l\u2019IRPF i fixa un criteri rellevant sobre la c\u00e0rrega de la prova. El litigi sorgeix arran d\u2019una regularitzaci\u00f3 practicada per la Inspecci\u00f3 respecte de diversos abonaments en comptes bancaris dels contribuents en els exercicis 2013 a 2015, que van ser considerats rendes no declarades en no poder-se vincular amb les fonts de renda pr\u00e8viament declarades.<\/p>\n\n\n\n
En el present cas, l\u2019Administraci\u00f3 i la Sala d\u2019inst\u00e0ncia van considerar que la donaci\u00f3 no havia estat justificada, at\u00e8s que no es va provar l\u2019origen o font dels elements patrimonials, concloent que el contribuent ha d\u2019aportar prova de l\u2019\u201corigen real dels fons\u201d.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 jur\u00eddica clau que analitza el TS \u00e9s si n\u2019hi ha prou amb identificar l\u2019origen material dels diners (qui els entrega i des de quin compte) o si, a m\u00e9s, \u00e9s necessari justificar el t\u00edtol jur\u00eddic que explica la transmissi\u00f3. La Sala resol aquesta q\u00fcesti\u00f3 establint com a doctrina que no \u00e9s suficient amb acreditar la proced\u00e8ncia dels fons, sin\u00f3 que el contribuent ha de provar de manera plena l\u2019origen dels elements patrimonials, cosa que implica no nom\u00e9s identificar el mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 i la persona de qui provenen, sin\u00f3 tamb\u00e9 justificar la causa o negoci jur\u00eddic en virtut del qual s\u2019ha produ\u00eft aquesta transmissi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
En el cas que ens ocupa, la contribuent va justificar l\u2019origen dels fons mitjan\u00e7ant donacions i un pr\u00e9stec familiar posteriorment condonat, aportant documentaci\u00f3 acreditativa com transfer\u00e8ncies banc\u00e0ries i un document privat de donaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal ent\u00e9n que, si l\u2019Administraci\u00f3 no est\u00e0 d\u2019acord amb la naturalesa jur\u00eddica de l\u2019operaci\u00f3, l\u2019ha de qualificar conforme a l\u2019article 13 de la LGT i exigir el tribut corresponent, per\u00f2 no rec\u00f3rrer autom\u00e0ticament a la figura de guany patrimonial no justificat.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, conclou que es desvirtuar\u00e0 la presumpci\u00f3 de guany patrimonial no justificat si s\u2019acrediten tres elements probatoris: proced\u00e8ncia dels fons (qui els entrega); mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 (com es reben, en aquest cas, mitjan\u00e7ant transfer\u00e8ncies aportades) i; la causa jur\u00eddica que justifica l\u2019ingr\u00e9s (en aquest cas, donaci\u00f3 realitzada mitjan\u00e7ant document privat de donaci\u00f3 signat per les parts).<\/p>\n\n\n\n
Com a conclusi\u00f3, el TS ha anul\u00b7lat la qualificaci\u00f3 de guany patrimonial no justificat en l\u2019IRPF en considerar provat l\u2019origen dels elements patrimonials i fixa com a doctrina que, conforme als articles 33 i 39 de la Llei de l\u2019IRPF, el contribuent pot desvirtuar aquesta qualificaci\u00f3 si acredita adequadament la proced\u00e8ncia dels b\u00e9ns. A m\u00e9s, el Suprem recorda la seva doctrina pr\u00e8via i conclou que aquesta figura nom\u00e9s procedeix quan no \u00e9s possible identificar l\u2019origen o font dels b\u00e9ns. En aquest sup\u00f2sit, en haver-se justificat adequadament la proced\u00e8ncia dels fons, no escau la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La Consulta Vinculant V0353-26, de 19 de febrer de 2026, de la Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT) examina si existeix donaci\u00f3 subjecta a l\u2019Impost sobre Successions i Donacions (ISD) quan una mare, despr\u00e9s del dec\u00e9s del seu esp\u00f2s, incorpora algun dels seus fills com a cotitular dels seus comptes bancaris.<\/p>\n\n\n\n
La DGT recorda que l\u2019ISD grava les adquisicions lucratives \u201cinter vivos\u201d, \u00e9s a dir, l\u2019adquisici\u00f3 de b\u00e9ns o drets per donaci\u00f3 o negoci jur\u00eddic gratu\u00eft, essent subjecte passiu el donatari o beneficiari. Per aix\u00f2, perqu\u00e8 hi hagi tributaci\u00f3 per donaci\u00f3 no n\u2019hi ha prou amb apar\u00e8ixer com a cotitular en un compte: ha d\u2019existir una veritable atribuci\u00f3 patrimonial gratu\u00efta.<\/p>\n\n\n\n
Des de la perspectiva civil, la donaci\u00f3 exigeix un acte de liberalitat, amb despla\u00e7ament patrimonial gratu\u00eft, acceptaci\u00f3 del donatari i, en termes doctrinals, empobriment del donant, enriquiment del donatari i animus donandi<\/em>. Si aquests elements no concorren, no es pot afirmar l\u2019exist\u00e8ncia de donaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La DGT insisteix a distingir entre: titularitat de disposici\u00f3 davant el banc i titularitat dominical o propietat real dels fons dipositats, ja que el fet que un compte figuri a nom de diverses persones no significa per si mateix que els diners pertanyin a totes elles, ni que existeixi un condomini per parts iguals sobre el saldo. La cotitularitat banc\u00e0ria nom\u00e9s atribueix, en principi, una facultat operativa de disposici\u00f3 davant l\u2019entitat banc\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n La consulta es fonamenta expressament en la doctrina del Tribunal Suprem, especialment en la sent\u00e8ncia de 19 de desembre de 1995, conforme a la qual els dip\u00f2sits en comptes indistints no pressuposen comunitat de domini sobre els fons i la veritable titularitat ha de determinar-se conforme a les relacions internes entre els cotitulars i a l\u2019origen dels diners.<\/p>\n\n\n\n La inclusi\u00f3 d\u2019un fill com a cotitular en el compte de la seva mare no implica necess\u00e0riament una donaci\u00f3 si els diners continuen pertanyent materialment a la mare i la cotitularitat respon nom\u00e9s a raons de gesti\u00f3, operativa o facilitat de disposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, si l\u2019Administraci\u00f3 aprecia, en funci\u00f3 de les proves, que l\u2019operaci\u00f3 encobreix una atribuci\u00f3 patrimonial gratu\u00efta real, s\u00ed podria entendre produ\u00eft el fet imposable de l\u2019ISD. La consulta subratlla, per aix\u00f2, que es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de fet la qualificaci\u00f3 de la qual correspon a l\u2019Administraci\u00f3 gestora competent.<\/p>\n\n\n\n En s\u00edntesi, la mera cotitularitat banc\u00e0ria no determina autom\u00e0ticament l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una donaci\u00f3 subjecta a l\u2019ISD. El que \u00e9s decisiu no \u00e9s l\u2019aparen\u00e7a formal del compte, sin\u00f3 si existeix o no una veritable transmissi\u00f3 lucrativa dels fons, q\u00fcesti\u00f3 que caldr\u00e0 acreditar en cada cas.<\/p>\n\n\n\n La Resoluci\u00f3 del Tribunal Econ\u00f2mic-Administratiu Central (TEAC) n\u00fam. 2501\/2023, de 25 de mar\u00e7 de 2026, analitza la regularitzaci\u00f3 practicada a un grup fiscal en l\u2019Impost sobre Societats en relaci\u00f3 amb l\u2019aplicaci\u00f3 del r\u00e8gim d\u2019exempci\u00f3 previst a l\u2019article 50 del derogat Text Ref\u00f3s de la Llei de l\u2019Impost sobre Societats (TRLIS) a les rendes obtingudes a trav\u00e9s d\u2019una Uni\u00f3 Temporal d\u2019Empreses (UTE).<\/p>\n\n\n\n En el sup\u00f2sit estudiat, tres societats integrants d\u2019un grup fiscal van participar en una UTE, integrant en el seu resultat comptable les rendes imputades per aquesta entitat. No obstant aix\u00f2, van practicar els corresponents ajustos extracontables negatius en considerar aplicable l\u2019exempci\u00f3 prevista a l\u2019article 50 TRLIS, relativa a les UTEs que operen a l\u2019estranger.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria va rebutjar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta exempci\u00f3 en entendre que no s\u2019havia acreditat prou que la UTE desenvolup\u00e9s la seva activitat a l\u2019estranger ni que les rendes procedissin efectivament de fonts situades fora d\u2019Espanya. Aquest criteri va ser confirmat en via economicoadministrativa pel TEAR.<\/p>\n\n\n\n La controv\u00e8rsia gira entorn de la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 50 TRLIS, aplicable ratione temporis<\/em>, en particular sobre l\u2019abast del requisit que la UTE \u201coperi a l\u2019estranger\u201d i sobre la naturalesa de les rendes que poden beneficiar-se del m\u00e8tode d\u2019exempci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El TEAC recorda el seu criteri tradicional, conforme al qual l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019exempci\u00f3 exigia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una activitat efectiva a l\u2019estranger, materialitzada en una organitzaci\u00f3 m\u00ednima de mitjans personals i materials fora del territori espanyol. Sota aquesta interpretaci\u00f3, no resultava suficient que els b\u00e9ns o serveis es produ\u00efssin a Espanya amb destinaci\u00f3 a clients o projectes situats a l\u2019estranger.<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, el TEAC revisa la seva doctrina a la llum de la doctrina de l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional (entre altres, sent\u00e8ncies de 28 de desembre de 2019 i de 27 de gener de 2023), en virtut de la qual, en el marc del TRLIS, l\u2019expressi\u00f3 \u201coperar a l\u2019estranger\u201d no es pot condicionar a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019establiment permanent, a l\u2019alta fiscal al pa\u00eds de destinaci\u00f3 ni a la tributaci\u00f3 efectiva a l\u2019estranger; en particular: no \u00e9s imprescindible l\u2019execuci\u00f3 material \u00edntegra de l\u2019activitat fora d\u2019Espanya, sin\u00f3 que \u00e9s suficient la participaci\u00f3 efectiva de la UTE en obres, serveis o subministraments realitzats a l\u2019estranger. Cal atendre, per tant, la realitat econ\u00f2mica del projecte i no exclusivament a criteris formals o d\u2019estructura.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, el TEAC aborda la determinaci\u00f3 del car\u00e0cter \u201cestranger\u201d de les rendes. A manca d\u2019una definici\u00f3 espec\u00edfica a l\u2019article 50 TRLIS, acudeix a sensu contrario<\/em> a l\u2019article 13 del Reglament de l\u2019IRNR, concloent que si les rendes no es consideren obtingudes en territori espanyol conforme a aquesta normativa, s\u2019han de qualificar com a procedents de l\u2019estranger als efectes de l\u2019exempci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El TEAC subratlla expressament que aquesta interpretaci\u00f3 \u00e9s pr\u00f2pia del r\u00e8gim del TRLIS i no \u00e9s directament traslladable a l\u2019actual article 45.2 de la Llei 27\/2014 (LIS), que remet al r\u00e8gim general d\u2019exempci\u00f3 de l\u2019article 22 LIS o a la deducci\u00f3 per doble imposici\u00f3 de l\u2019article 31 LIS, integrant aix\u00ed requisits addicionals (com la subjecci\u00f3 i, si escau, tributaci\u00f3 a l\u2019estranger) que no eren presents en l\u2019antic article 50 TRLIS.<\/p>\n\n\n\n A la llum del nou criteri, el TEAC conclou que, en el cas analitzat, la UTE va participar efectivament en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un projecte a l\u2019estranger, quedant acreditat l\u2019origen estranger de les rendes. En conseq\u00fc\u00e8ncia, reconeix la proced\u00e8ncia de l\u2019exempci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Guany patrimonial no justificat i c\u00e0rrega de la prova<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":25283,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-25284","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n3. Exempci\u00f3 de les UTEs que operen a l\u2019estranger (art. 50 TRLIS).<\/h2>\n\n\n\n