La Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 10 de febrer de 2026 (n\u00fam. 183\/2026) fixa criteris sobre els requisits de v\u00e0lida constituci\u00f3 de la penyora sobre accions nominatives no impreses i, per connexi\u00f3 normativa, sobre la penyora de drets de cr\u00e8dit.<\/p>\n\n\n\n
En el cas enjudiciat, un creditor va promoure un incident concursal sol\u00b7licitant la declaraci\u00f3 de nul\u00b7litat (i subsidi\u00e0riament la rescissi\u00f3 concursal) d\u2019una penyora constitu\u00efda per la concursada sobre determinades accions, a favor d\u2019una entitat financera, per garantir un cr\u00e8dit concedit a una societat del mateix grup. La pretensi\u00f3 de nul\u00b7litat es basava en qu\u00e8 la penyora no hauria quedat v\u00e0lidament constitu\u00efda en no haver-se comunicat a la societat emissora ni haver-se inscrit en el llibre registre d\u2019accions nominatives.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019any 2008 es va concedir un cr\u00e8dit garantit amb penyora sobre aquestes accions i la p\u00f2lissa va ser novada successivament fins al juliol de 2013. Ven\u00e7uda aquesta \u00faltima novaci\u00f3, es va concedir un nou cr\u00e8dit pel mateix import, que vencia al gener de 2014, garantit amb penyora sobre les mateixes accions. Declarat el concurs l\u2019any 2015, es va interposar la demanda d\u2019incident concursal. El Jutjat Mercantil va desestimar la demanda en considerar que, tractant-se d\u2019accions nominatives no impreses, no era necessari el despla\u00e7ament possessori i bastava, per a la v\u00e0lida constituci\u00f3 de la penyora, l\u2019acord de voluntats documentat en instrument p\u00fablic amb efectes davant de tercers; la inscripci\u00f3 en el llibre registre tindria una funci\u00f3 merament legitimadora davant la societat. L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial, en apel\u00b7laci\u00f3, va estimar el recurs i va entendre que la inscripci\u00f3 en el llibre registre era exigible com a substitut del despla\u00e7ament possessori i va apreciar una novaci\u00f3 extintiva, declarant la nul\u00b7litat de la penyora constitu\u00efda el juliol de 2013.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem centra la q\u00fcesti\u00f3 en el r\u00e8gim aplicable a la penyora d\u2019accions nominatives no impreses. A aquest efecte, acudeix a l\u2019article 121.1 del Reial decret legislatiu 1\/2010, de 2 de juliol (LSC), conforme al qual la constituci\u00f3 de drets reals limitatius sobre les accions es realitza d\u2019acord amb el Dret com\u00fa. Al mateix temps, t\u00e9 en compte l\u2019article 120.1 de la mateixa norma, que disposa que, mentre no s\u2019hagin impr\u00e8s i lliurat els t\u00edtols, la transmissi\u00f3 d\u2019accions es regeix per les normes sobre cessi\u00f3 de cr\u00e8dits i altres drets incorporals, i que, tractant-se d\u2019accions nominatives, els administradors, un cop acreditada la transmissi\u00f3, la inscriuran en el llibre registre. De la combinaci\u00f3 d\u2019aquests preceptes, la Sala considera coherent que el dret com\u00fa aplicable a la pignoraci\u00f3 d\u2019accions nominatives no impreses sigui el que regeix la penyora de cr\u00e8dits.<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquesta base, la Sent\u00e8ncia declara que, per a la validesa de la penyora sobre accions nominatives no impreses, no s\u00f3n requisits constitutius ni la notificaci\u00f3 ni la inscripci\u00f3 en el llibre registre; n\u2019hi ha prou que la garantia s\u2019hagi constitu\u00eft conforme al Dret com\u00fa i que consti en document p\u00fablic amb data fefaent anterior al concurs. Aquesta soluci\u00f3 es coordina, en l\u2019\u00e0mbit concursal, amb el criteri actual del Reial decret legislatiu 1\/2020, text ref\u00f3s de la Llei Concursal (TRLC), article 271, que estableix que, en la penyora de cr\u00e8dits de la massa activa, \u00e9s suficient que la constituci\u00f3 consti en document amb data fefaent anterior a la declaraci\u00f3 de concurs.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a la inscripci\u00f3 en el llibre registre d\u2019accions nominatives, la Sala raona que l\u2019article 121.2 de la LSC remet la seva pr\u00e0ctica al previst per a la transmissi\u00f3 i que l\u2019article 120.1 ordena inscriure un cop acreditada la transmissi\u00f3. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n despr\u00e8n que la inscripci\u00f3 pressuposa que el negoci ja s\u2019ha realitzat, de manera que no es configura com un requisit constitutiu del dret real. La inscripci\u00f3 compleix una funci\u00f3 legitimadora davant la societat, per\u00f2 sense produir per si mateixa efectes constitutius sobre la titularitat ni sobre la validesa del gravamen.<\/p>\n\n\n\n
Quant a la notificaci\u00f3 de l\u2019atorgament de la penyora, la sent\u00e8ncia la situa en el pla dels efectes pr\u00e0ctics de protecci\u00f3, en l\u00ednia amb la remissi\u00f3 de l\u2019article 120.1 de la LSC al r\u00e8gim de cessi\u00f3 de cr\u00e8dits. No \u00e9s una obligaci\u00f3 la seva omissi\u00f3 de la qual determini la nul\u00b7litat, sin\u00f3 una c\u00e0rrega orientada a l\u2019inter\u00e8s del creditor, en el compliment de la qual ha de cooperar el pignorant.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, pel que fa a l\u2019acci\u00f3 rescis\u00f2ria concursal, la Sala examina la garantia dins del per\u00edode sospit\u00f3s i aplica la presumpci\u00f3 iuris tantum<\/em> de perjudici de l\u2019article 71.3.1.1r LC, en una interpretaci\u00f3 extensiva quan la garantia afavoreix tamb\u00e9 la posici\u00f3 del deutor principal del grup en possibilitar el cr\u00e8dit. No obstant aix\u00f2, confirma la desestimaci\u00f3 de la rescissi\u00f3 en considerar justificat el sacrifici patrimonial; la penyora de 2013 mantenia la mateixa garantia sobre les mateixes accions i evitava l\u2019execuci\u00f3 immediata de la penyora anterior ja ven\u00e7uda, mantenint substancialment la situaci\u00f3 preexistent. En conclusi\u00f3, la Sent\u00e8ncia afirma que, en la penyora d\u2019accions nominatives no impreses, la v\u00e0lida constituci\u00f3 exigeix essencialment la seva formalitzaci\u00f3 conforme al Dret com\u00fa, sent suficient la seva const\u00e0ncia en document p\u00fablic amb data fefaent anterior al concurs, sense que la inscripci\u00f3 en el llibre registre ni la notificaci\u00f3 a la societat siguin requisits constitutius; i, per a la penyora de cr\u00e8dits en seu concursal, el TRLC confirma com a regla que n\u2019hi ha prou amb la data fefaent anterior al concurs.<\/p>\n\n\n\n El pr\u00f2xim 7 de juny de 2026 entrar\u00e0 en vigor a Espanya un nou r\u00e8gim jur\u00eddic en mat\u00e8ria de comunicacions electr\u00f2niques que introdueix l\u2019anomenat Registre d\u2019\u00c0lies, configurat com un instrument clau en la prevenci\u00f3 de fraus i estafes a trav\u00e9s de la missatgeria. La mesura t\u00e9 la seva base en l\u2019Ordre TDF\/149\/2025, de 12 de febrer, i es desenvolupa mitjan\u00e7ant la Circular 1\/2026 de la Comissi\u00f3 Nacional dels Mercats i la Compet\u00e8ncia (CNMC), com a resposta al creixent problema de la suplantaci\u00f3 d\u2019identitat en canals com SMS, MMS i RCS.<\/p>\n\n\n\n El Registre d\u2019\u00c0lies es concep com un sistema de control previ i obligatori dels identificadors alfanum\u00e8rics utilitzats com a remitent en aquest tipus de comunicacions. A partir de la seva entrada en vigor, \u00fanicament es podran utilitzar aquells \u00e0lies que hagin estat pr\u00e8viament inscrits i validats per l\u2019autoritat competent. Aquests \u00e0lies permeten substituir el n\u00famero de tel\u00e8fon pel nom d\u2019una empresa, marca o entitat, cosa que facilita la identificaci\u00f3 de l\u2019emissor pel destinatari, per\u00f2 que tamb\u00e9 ha propiciat el seu \u00fas fraudulent per part de tercers.<\/p>\n\n\n\n La finalitat essencial del nou marc normatiu \u00e9s combatre pr\u00e0ctiques de frau basades en la suplantaci\u00f3 d\u2019identitat, especialment aquelles que utilitzen denominacions d\u2019entitats financeres, administracions p\u00fabliques o grans companyies per generar confian\u00e7a en el receptor i obtenir informaci\u00f3 sensible. Amb aquesta finalitat, s\u2019introdueix un mecanisme de tra\u00e7abilitat i verificaci\u00f3 que exigeix que cada \u00e0lies estigui vinculat de manera acreditada a un subjecte real, plenament identificat i responsable, eliminant aix\u00ed la possibilitat d\u2019utilitzaci\u00f3 an\u00f2nima o indeguda de noms aliens.<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019una perspectiva jur\u00eddica, el Registre d\u2019\u00c0lies incorpora al tr\u00e0nsit de les comunicacions electr\u00f2niques el principi d\u2019autenticitat de l\u2019emissor. La inscripci\u00f3 en el registre implica acreditar una vinculaci\u00f3 leg\u00edtima entre l\u2019\u00e0lies i el seu titular, cosa que es pot fer mitjan\u00e7ant la denominaci\u00f3 social, el nom comercial, una marca registrada o un domini web, entre altres elements. D\u2019aquesta manera, s\u2019evita que denominacions susceptibles de generar confian\u00e7a en els usuaris puguin ser utilitzades sense autoritzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El r\u00e8gim no es limita a una obligaci\u00f3 formal d\u2019inscripci\u00f3, sin\u00f3 que es refor\u00e7a mitjan\u00e7ant un sistema de control efectiu que imposa obligacions directes als operadors de telecomunicacions. En particular, aquests hauran de bloquejar autom\u00e0ticament aquells missatges que incompleixin els requisits establerts, ja sigui per utilitzar \u00e0lies no inscrits, per procedir de prove\u00efdors no autoritzats o per manca de la deguda habilitaci\u00f3 del titular. Aquesta conseq\u00fc\u00e8ncia, immediata i objectiva, refor\u00e7a l\u2019efic\u00e0cia preventiva del sistema en impedir el lliurament de comunicacions potencialment fraudulentes.<\/p>\n\n\n\n La imminent entrada en vigor d\u2019aquest mecanisme obliga empreses i administracions a revisar i adaptar els seus sistemes de comunicaci\u00f3, especialment aquells que utilitzen remitents alfanum\u00e8rics en l\u2019enviament de missatges a usuaris a Espanya. L\u2019incompliment no nom\u00e9s implicar\u00e0 la interrupci\u00f3 de les comunicacions, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot generar riscos des de la perspectiva del compliment normatiu i de l\u2019eventual responsabilitat davant de tercers. En definitiva, el Registre d\u2019\u00c0lies es configura com una eina normativa essencial per preservar la integritat del canal de missatgeria electr\u00f2nica, refor\u00e7ant la seguretat jur\u00eddica i reduint de manera significativa els riscos de frau i suplantaci\u00f3 d\u2019identitat en l\u2019entorn digital.<\/p>\n\n\n\n La Sala Civil del Tribunal Suprem, en la seva sent\u00e8ncia 643\/2026, de 28 d\u2019abril, s\u2019ha pronunciat sobre l\u2019abast de la responsabilitat de l\u2019arquitecte com a agent de l\u2019edificaci\u00f3 conforme a la Llei 38\/1999, d\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019edificaci\u00f3 (LOE), en un sup\u00f2sit en qu\u00e8 l\u2019obra no va ser finalitzada ni rebuda formalment per causes no imputables a la propietat. El litigi s\u2019origina en la construcci\u00f3 d\u2019un habitatge unifamiliar sota la modalitat \u201cclau en m\u00e0\u201d, que va quedar inconclusa per abandonament de la constructora, concorrint a m\u00e9s defectes rellevants en els treballs finalitzats derivats d\u2019errors de projecte i de la direcci\u00f3 facultativa, en particular l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019un semisoterrani sense la corresponent modificaci\u00f3 del projecte ni l\u2019adopci\u00f3 de les mesures necess\u00e0ries per refor\u00e7ar l\u2019estructura.<\/p>\n\n\n\n La controv\u00e8rsia es va centrar a determinar si l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019acabament i recepci\u00f3 de l\u2019obra exclou l\u2019aplicaci\u00f3 del r\u00e8gim de responsabilitat de la LOE. El Tribunal Suprem rebutja expressament aquesta interpretaci\u00f3, afirmant que l\u2019\u00e0mbit d\u2019aplicaci\u00f3 de la LOE, d\u2019acord amb el seu article 2, no es limita a l\u2019edifici acabat, sin\u00f3 que s\u2019est\u00e9n al proc\u00e9s constructiu en el seu conjunt. En aquest marc, recorda les obligacions del projectista i del director d\u2019obra recollides en els articles 10 i 12 LOE, destacant l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019adequar el projecte i l\u2019execuci\u00f3 a les modificacions substancials, aix\u00ed com la necessitat d\u2019adoptar les mesures t\u00e8cniques oportunes durant l\u2019obra. Aix\u00ed, el projectista ha de redactar un projecte conforme a la normativa aplicable i adequat a les exig\u00e8ncies t\u00e8cniques de l\u2019edificaci\u00f3, mentre que el director d\u2019obra ha de verificar el replantejament, controlar l\u2019adequaci\u00f3 estructural, resoldre les incid\u00e8ncies sorgides durant l\u2019execuci\u00f3 i, si escau, promoure les modificacions necess\u00e0ries del projecte.<\/p>\n\n\n\n Per al Tribunal, resulta especialment rellevant la valoraci\u00f3 del certificat final d\u2019obra subscrit per l\u2019arquitecte, a qui l\u2019article 17.7 LOE atribueix responsabilitat per la seva veracitat i exactitud. En el cas analitzat, el Tribunal considera provat que aquest certificat es va emetre malgrat que l\u2019obra nom\u00e9s havia assolit un grau d\u2019execuci\u00f3 d\u2019entre el 48,50 % i el 61,50 %, cosa que refor\u00e7a la imputaci\u00f3 de responsabilitat a l\u2019arquitecte, i descarta que la manca de recepci\u00f3 (imputable a l\u2019abandonament de l\u2019obra i a l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un certificat v\u00e0lid i complet) pugui operar com a causa d\u2019exoneraci\u00f3, subratllant que no \u00e9s admissible emparar-se en una situaci\u00f3 derivada del propi incompliment ni en una aparen\u00e7a formal contr\u00e0ria a la realitat com a justificaci\u00f3 d\u2019aquesta causa.<\/p>\n\n\n\n Sobre aquesta base, l\u2019Alt Tribunal desestima el recurs de cassaci\u00f3 i confirma la condemna de l\u2019arquitecte, consolidant el criteri que la responsabilitat dels agents de l\u2019edificaci\u00f3 no queda supeditada a la finalitzaci\u00f3 o recepci\u00f3 formal de l\u2019obra quan concorren incompliments t\u00e8cnics amb resultat dany\u00f3s, refor\u00e7ant aix\u00ed l\u2019exig\u00e8ncia de dilig\u00e8ncia en l\u2019adaptaci\u00f3 del projecte i en la direcci\u00f3 efectiva de l\u2019execuci\u00f3 com a pressup\u00f2sit per a qualsevol eventual exoneraci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Els requisits per a la v\u00e0lida constituci\u00f3 de la<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":24522,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-24523","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n2. El Registre d\u2019\u00c0lies: la nova eina legal per a la prevenci\u00f3 del frau en missatgeria electr\u00f2nica.<\/h2>\n\n\n\n
3. Responsabilitat de l\u2019arquitecte per errors de projecte i direcci\u00f3 en una obra no acabada.<\/h2>\n\n\n\n