El Tribunal Econ\u00f2mic-Administratiu Central (TEAC) ha dictat Resoluci\u00f3 de 20 de mar\u00e7 de 2026 (RG 00\/06015\/2024), en la qual fixa criteri sobre el compliment del requisit de l\u2019empleat a jornada completa en activitats d\u2019arrendament d\u2019immobles quan els mitjans personals es troben centralitzats en una altra entitat del grup, en el marc de la reducci\u00f3 per empresa familiar de l\u2019article 20.2.c) de la Llei de l\u2019Impost sobre Successions i Donacions (LISD).<\/p>\n\n\n\n
La resoluci\u00f3 es pronuncia en un sup\u00f2sit de grup de societats en qu\u00e8 determinades societats arrendadores mancaven de personal propi, at\u00e8s que la gesti\u00f3 i els recursos humans estaven concentrats en l\u2019entitat matriu del grup. El contribuent va sostenir que aquesta estructura no impedia apreciar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019activitat econ\u00f2mica, en desenvolupar-se l\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019arrendament amb mitjans del grup, de manera unit\u00e0ria i coordinada. Tanmateix, l\u2019Administraci\u00f3 auton\u00f2mica va negar el dret a la reducci\u00f3 en entendre incomplert el requisit de l\u2019article 27 de la Llei de l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (LIRPF), en no disposar les societats arrendadores d\u2019empleat propi.<\/p>\n\n\n\n
El nucli del debat jur\u00eddic resideix a determinar si el requisit de l\u2019empleat a jornada completa exigit per l\u2019article 27 LIRPF pot considerar-se complert a nivell de grup i, en particular, quines exig\u00e8ncies probat\u00f2ries han de conc\u00f3rrer per imputar aquest requisit a una entitat diferent d\u2019aquella en qu\u00e8 formalment es troba contractat el treballador.<\/p>\n\n\n\n
El TEAC assumeix la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem fixada el febrer de 2026 (STS 167\/2026, de 17 de febrer, Rec. R1196\/2024), abandonant el seu criteri anterior d\u2019exigir el compliment estricte, aut\u00f2nom i individual del requisit de l\u2019empleat en cada entitat arrendadora, i deixa enrere la doctrina conforme a la qual, perqu\u00e8 result\u00e9s aplicable la reducci\u00f3, s\u2019exigia el compliment estricte, directe i individual, per cada societat integrant del grup, de tots i cadascun dels requisits previstos a l\u2019article 4.Ocho.Dos.a) de la Llei de l\u2019Impost sobre el Patrimoni (LIP), sense que aquests poguessin entendre\u2019s complerts a trav\u00e9s d\u2019una tercera societat, amb independ\u00e8ncia del grau de vinculaci\u00f3 existent entre elles.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, el TEAC denega el dret al benefici fiscal, ja que la pertinen\u00e7a a un grup societari, per si sola, no resulta suficient per entendre complert el requisit de l\u2019empleat. La centralitzaci\u00f3 de mitjans personals nom\u00e9s \u00e9s fiscalment rellevant quan s\u2019acredita una realitat econ\u00f2mico-funcional unit\u00e0ria, en la qual l\u2019activitat d\u2019arrendament de la societat que manca d\u2019empleat propi es trobi funcionalment integrada en l\u2019activitat econ\u00f2mica del grup.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019aquesta premissa, el TEAC exigeix la valoraci\u00f3 de la prova en un doble sentit:<\/p>\n\n\n\n
Que el treballador realitzi funcions relacionades amb l\u2019activitat d\u2019arrendament de la societat arrendadora la patrimonialitat de la qual es discuteix.
Si aquesta activitat d\u2019arrendament est\u00e0 funcionalment integrada en l\u2019activitat a nivell de grup.<\/p>\n\n\n\n
Aplicant aquest criteri al cas concret, el TEAC conclou que la prova aportada resulta insuficient. La documentaci\u00f3 es limitava a declaracions gen\u00e8riques en qu\u00e8 s\u2019identificava el treballador del grup com a persona de contacte per resoldre incid\u00e8ncies, sense concreci\u00f3 de funcions, sense acreditaci\u00f3 de dedicaci\u00f3 a jornada completa a l\u2019arrendament i tampoc sense prova de la \u201cunitat de mitjans\u201d del grup tal com exigeix el Tribunal Suprem. En abs\u00e8ncia d\u2019aquesta prova, el Tribunal considera que la societat es limita a l\u2019\u00fas dels mitjans del grup, per\u00f2 no existeix la \u201cunitat de mitjans\u201d a qu\u00e8 es refereix el TS.<\/p>\n\n\n\n
Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el TEAC nega l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019activitat econ\u00f2mica als efectes de l\u2019article 27 LIRPF, fet que determina l\u2019incompliment de l\u2019article 4.Ocho.Dos.a) de la LIP, l\u2019exclusi\u00f3 de l\u2019exempci\u00f3 a l\u2019Impost sobre el Patrimoni i, per derivaci\u00f3, la improced\u00e8ncia de la reducci\u00f3 per empresa familiar a l\u2019Impost sobre Successions i Donacions.<\/p>\n\n\n\n
La resoluci\u00f3 fixa com a criteri que la centralitzaci\u00f3 de mitjans personals en un grup societari pot permetre el compliment del requisit de l\u2019empleat en arrendaments, per\u00f2 requereix una acci\u00f3 probat\u00f2ria refor\u00e7ada per part del contribuent de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una \u201cunitat de mitjans\u201d real i de la integraci\u00f3 de l\u2019entitat arrendadora en l\u2019activitat del grup, aix\u00ed com del compliment de la resta de requisits exigits per la normativa de l\u2019Impost sobre el Patrimoni. En defecte d\u2019aquesta prova, el requisit de persona contractada a jornada completa per a la gesti\u00f3 dels arrendaments s\u2019ha de complir de manera a\u00efllada en la pr\u00f2pia societat arrendadora, amb independ\u00e8ncia de l\u2019estructura del grup.<\/p>\n\n\n\n
La Resoluci\u00f3 del TEAC 6764\/2023, de 24 de mar\u00e7 de 2026, analitza les opcions de qu\u00e8 disposa un subjecte passiu d\u2019IVA per regularitzar quotes repercutides en exc\u00e9s quan, amb posterioritat a l\u2019operaci\u00f3, es constata que la base imposable havia de ser inferior.<\/p>\n\n\n\n
El cas t\u00e9 origen en unes obres d\u2019urbanitzaci\u00f3 adjudicades a diverses Unions Temporals d\u2019Empreses (UTE), durant les quals una de les UTE va emetre les corresponents factures pels serveis prestats, repercutint l\u2019IVA a l\u2019entitat destinat\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
Anys despr\u00e9s, va sorgir un conflicte entre les parts sobre la valoraci\u00f3 econ\u00f2mica de les obres i sobre si l\u2019entitat destinat\u00e0ria havia satisfet imports superiors als deguts. Despr\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie de procediments judicials, les parts van sotmetre la controv\u00e8rsia a arbitratge, dictant-se un laude arbitral que va establir que s\u2019havien abonat quantitats en exc\u00e9s per la realitzaci\u00f3 de les obres. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la UTE va emetre factures rectificatives i va sol\u00b7licitar la rectificaci\u00f3 de les autoliquidacions d\u2019IVA dels per\u00edodes corresponents amb la finalitat de regularitzar les quotes inicialment repercutides.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, l\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria va denegar les sol\u00b7licituds de rectificaci\u00f3 perqu\u00e8 considerava que la repercussi\u00f3 origin\u00e0ria de l\u2019IVA havia estat correcta en el moment de la meritaci\u00f3 i, per tant, no existia un ingr\u00e9s indegut originari que permet\u00e9s acudir al procediment de rectificaci\u00f3 d\u2019autoliquidacions. Aix\u00ed, l\u2019Administraci\u00f3 va optar per establir l\u2019article 89.5.b) de la Llei de l\u2019IVA com a via per regularitzar la situaci\u00f3 en la declaraci\u00f3 corresponent al per\u00edode en qu\u00e8 s\u2019hauria d\u2019haver efectuat la rectificaci\u00f3, o en una declaraci\u00f3 posterior dins del termini d\u2019un any.<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, el TEAC centra el debat en la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 89.5 LIVA, que preveu que, quan la rectificaci\u00f3 de les quotes repercutides comporti una minoraci\u00f3, el subjecte passiu pot optar entre dues alternatives: sol\u00b7licitar la rectificaci\u00f3 de l\u2019autoliquidaci\u00f3 origin\u00e0ria o regularitzar la situaci\u00f3 en una autoliquidaci\u00f3 posterior dins del termini legalment establert.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal revisa aix\u00ed el seu criteri anterior, recolzant-se en la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem (STS de 5 de febrer de 2018 i de 27 de setembre de 2022) i de l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional (SAN de 12 d\u2019abril de 2017), concloent que la rectificaci\u00f3 d\u2019autoliquidacions no queda limitada als sup\u00f2sits en qu\u00e8 l\u2019ingr\u00e9s hagu\u00e9s estat indegut des de l\u2019origen, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot aplicar-se quan la quota va ser correctament repercutida en un primer moment, per\u00f2 esdev\u00e9 excessiva per circumst\u00e0ncies posteriors, com succeeix en el present cas despr\u00e9s del laude arbitral.<\/p>\n\n\n\n
Per al TEAC, una interpretaci\u00f3 excessivament formalista impediria restablir la neutralitat, principi essencial en l\u2019IVA, per la qual cosa reconeix que el subjecte passiu pot acudir a qualsevol de les dues vies previstes a l\u2019article 89.5 LIVA, sense que la naturalesa inicial constitueixi un obstacle. En conseq\u00fc\u00e8ncia, estima parcialment les reclamacions i declara que el contribuent podia sol\u00b7licitar la rectificaci\u00f3 de les autoliquidacions per regularitzar les quotes repercutides en exc\u00e9s, sense perjudici de les facultats de comprovaci\u00f3 del compliment dels requisits materials d\u2019aquesta rectificaci\u00f3 per part de l\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia n\u00famero 400\/2026, de 30 de mar\u00e7 de 2026 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 8721\/2023), aborda el recurs interposat per dos contribuents contra la sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJ de Catalunya), que va confirmar la regularitzaci\u00f3 i les sancions imposades en relaci\u00f3 amb el seu IRPF per la imputaci\u00f3 de rendes obtingudes a trav\u00e9s d\u2019una societat interposada considerada simulada.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 a aclarir rau, doncs, a determinar quina ha de ser la base de c\u00e0lcul de la sanci\u00f3 tribut\u00e0ria prevista a l\u2019article 191 de la LGT en aquells sup\u00f2sits de regularitzaci\u00f3 d\u2019operacions respecte de les quals s\u2019ha acreditat una simulaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una interposici\u00f3 societ\u00e0ria, en els quals s\u2019imputen al contribuent persona f\u00edsica rendes que havien estat declarades per la societat interposada, concretant si aquesta ha de ser b\u00e9 la quantitat deixada d\u2019ingressar per la persona f\u00edsica o, per contra, la difer\u00e8ncia entre aquesta quantitat i la ingressada per la societat interposada respecte de les mateixes rendes.<\/p>\n\n\n\n
En el present sup\u00f2sit, l\u2019Advocacia de l\u2019Estat es va aplanar en el recurs de cassaci\u00f3, atesa la jurisprud\u00e8ncia pr\u00e8via sobre la mat\u00e8ria fixada pel mateix TS en les seves sent\u00e8ncies de 8 de juny de 2023 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 5002\/2021) i de 28 de febrer de 2024 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 3948\/2022), en les quals es fixa criteri cassacional en relaci\u00f3 amb la base sancionadora de la persona f\u00edsica infractora en sup\u00f2sits de simulaci\u00f3 amb societat interposada que pr\u00e8viament ha ingressat unes quotes, analitzant-se un sup\u00f2sit id\u00e8ntic al present, en qu\u00e8 l\u2019Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria tampoc havia minorat de la base sancionadora exigida a la persona f\u00edsica l\u2019import de les quotes tribut\u00e0ries abonades en l\u2019Impost sobre Societats per l\u2019entitat interposada qualificada de simulada.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019acord amb l\u2019anterior, el TS fixa criteri jurisprudencial reiterant que la base de c\u00e0lcul de la sanci\u00f3 tribut\u00e0ria prevista a l\u2019article 191 de la LGT, en sup\u00f2sits de regularitzaci\u00f3 d\u2019operacions simulades, ha de ser la difer\u00e8ncia entre la quantitat deixada d\u2019ingressar per l\u2019entitat inspeccionada i la ingressada per les societats instrumentals interposades respecte de les mateixes rendes.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019aquesta manera, el TS reitera que, a l\u2019hora de calcular aquesta tipologia de sancions, l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria s\u2019ha d\u2019ajustar al perjudici econ\u00f2mic real, sense prendre com a base una quantia \u00edntegra, cosa que generaria una sanci\u00f3 desproporcionada.<\/p>\n\n\n\n
En virtut de tot l\u2019anterior, el TS estima el recurs de cassaci\u00f3 interposat per l\u2019entitat recurrent, estima parcialment el recurs contenci\u00f3s administratiu interposat contra la resoluci\u00f3 del Tribunal Econ\u00f2mic Administratiu Regional de Catalunya i ordena declarar la nul\u00b7litat de les sancions tribut\u00e0ries imposades, que s\u2019hauran de recalcular d\u2019acord amb el criteri establert pel TS.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. La centralitzaci\u00f3 de mitjans personals en grups societaris i<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22965,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-24415","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n