El Tribunal econ\u00f2mic-administratiu Central (TEAC) ha dictat resoluci\u00f3 de 25 de mar\u00e7 de 2026 (reclamaci\u00f3 n\u00fam. 00\/07211\/2024\/00\/00), en la qual aprofundeix en el principi de regularitzaci\u00f3 \u00edntegra. En particular, estableix que, quan l’Administraci\u00f3 modifica la valoraci\u00f3 de les exist\u00e8ncies finals en un procediment de comprovaci\u00f3, la regularitzaci\u00f3 ha de projectar-se necess\u00e0riament sobre els exercicis seg\u00fcents, en la mesura en qu\u00e8 unes majors exist\u00e8ncies finals determinen unes majors exist\u00e8ncies inicials i, per tant, una distinta variaci\u00f3 d’exist\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
En el cas analitzat, la Inspecci\u00f3 va regularitzar l’impost de societats (IS) de l’exercici 2015, incrementant el valor de les exist\u00e8ncies finals mitjan\u00e7ant acta amb acord, la qual cosa va donar lloc a un ajust positiu de la base imposable i a la corresponent quota a ingressar. Posteriorment, el contribuent va sol\u00b7licitar la rectificaci\u00f3 de l’autoliquidaci\u00f3 del IS 2016, interessant que les exist\u00e8ncies inicials d’aquest exercici coincidissin amb les exist\u00e8ncies finals fixades per la Inspecci\u00f3 per a 2015, amb la finalitat d’evitar una doble imposici\u00f3 i un enriquiment injust de l’Administraci\u00f3 derivats d’una menor variaci\u00f3 d’exist\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
La AEAT va desestimar la sol\u00b7licitud en considerar que l’ajust havia de tractar-se com un error comptable, aplicant la Norma de Registre i Valoraci\u00f3 22a del Pla General de Comptabilitat, de manera que l’efecte s’imput\u00e9s contra reserves en l’exercici en qu\u00e8 es va detectar el suposat error, ajustant-se fiscalment en el IS de l’exercici 2019, conforme a l’article 11.3.1r de la Llei 27\/2014 de l’impost de societats.<\/p>\n\n\n\n
Enfront d’aix\u00f2, l’obligat tributari va sostenir que la regularitzaci\u00f3 inspectora no constitu\u00efa un mer error comptable, sin\u00f3 una modificaci\u00f3 fiscal del resultat que devia necess\u00e0riament projectar-se en l’exercici seg\u00fcent, ajustant les exist\u00e8ncies inicials per a evitar una doble imposici\u00f3 contr\u00e0ria al principi de capacitat econ\u00f2mica. El TEAC rebutja l’aplicaci\u00f3 autom\u00e0tica de la NRV 22a quan l’ajust deriva directament d’una actuaci\u00f3 administrativa que ja ha modificat la base imposable de l’exercici d’origen. En l\u00ednia amb la seva doctrina pr\u00e8via -resoluci\u00f3 de 16 de gener de 2019-, recorda que l’Administraci\u00f3 est\u00e0 obligada a efectuar una regularitzaci\u00f3 \u00edntegra de l’obligaci\u00f3 tribut\u00e0ria, considerant tant els ajustos desfavorables com els favorables al contribuent. En aquest context, conclou que el procedent era admetre la rectificaci\u00f3 de l’exercici 2016, prenent com a exist\u00e8ncies inicials les fixades com a finals a 31 de desembre de 2015, amb fonament en l’exig\u00e8ncia d’una regularitzaci\u00f3 \u00edntegra i en la continu\u00eftat econ\u00f2mica entre exercicis, que impedeix un tractament fragmentat d’un mateix ajust.<\/p>\n\n\n\n
La Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT) analitza, en la seva consulta vinculant V0017\u201126, de 8 de gener de 2026, el tractament fiscal \u2014tant en imposici\u00f3 directa com indirecta\u2014 de la retribuci\u00f3 percebuda per una persona f\u00edsica per l’acompliment de funcions de secretari no conseller del consell d’administraci\u00f3 d’una societat. <\/p>\n\n\n\n
Des de la perspectiva de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), la DGT examina si aquesta relaci\u00f3 pot considerar-se no subjecta a l’impost, de conformitat amb l’article 7.5.\u00ba de la Llei de l’IVA, en aquells sup\u00f2sits en els quals la prestaci\u00f3 de serveis es realitzi en r\u00e8gim de depend\u00e8ncia laboral, derivada de relacions administratives o laborals. <\/p>\n\n\n\n
Per contra, quan el prestador dels serveis organitza de manera aut\u00f2noma i independent els seus mitjans materials i humans, l’activitat t\u00e9 la consideraci\u00f3 d’activitat econ\u00f2mica i queda subjecta a l’IVA. <\/p>\n\n\n\n
En relaci\u00f3 amb la figura del secretari no conseller, la DGT destaca que aquest no ostenta la condici\u00f3 de membre del consell d’administraci\u00f3 i que pot tractar-se d’una persona externa a la societat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el car\u00e0cter independent amb el qual es desenvolupa la seva funci\u00f3 resulta determinant per a apreciar la subjecci\u00f3 o no a l’IVA.
Aix\u00ed, en la mesura en qu\u00e8 la prestaci\u00f3 de serveis no es dugui a terme en el marc d’una relaci\u00f3 laboral \u2014per exemple, quan s’articuli mitjan\u00e7ant un contracte d’arrendament de serveis\u2014, l’operaci\u00f3 quedar\u00e0 subjecta i no exempta d’IVA. <\/p>\n\n\n\n
En l’\u00e0mbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (IRPF), la DGT descarta la qualificaci\u00f3 de les retribucions percebudes com a rendiments del treball, al no ostentar el consultant la condici\u00f3 d’administrador ni de conseller de la societat. <\/p>\n\n\n\n
D’acord amb l’article 27.1 de la Llei de l’IRPF, tenen la consideraci\u00f3 de rendiments d’activitats econ\u00f2miques aquells derivats de l’ordenaci\u00f3 per compte propi de mitjans de producci\u00f3 i de recursos humans, com ocorre en l’exercici de professions liberals. <\/p>\n\n\n\n
At\u00e8s que l’activitat desenvolupada pel secretari no conseller no s’emmarca en una relaci\u00f3 laboral, sin\u00f3 que forma part de l’activitat professional del consultant \u2014actuant la societat com a client i no com a ocupador\u2014, la DGT conclou que la retribuci\u00f3 satisfeta constitueix un rendiment d’activitats econ\u00f2miques de naturalesa professional. <\/p>\n\n\n\n
Aquestes retribucions es troben subjectes a retenci\u00f3 a compte de l’IRPF, resultant aplicable amb car\u00e0cter general el tipus del 15%, sense perjudici de l’aplicaci\u00f3 del tipus redu\u00eft del 7% en els sup\u00f2sits legalment previstos. <\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la DGT considera que la retribuci\u00f3 percebuda pel secretari no conseller que presti els seus serveis amb car\u00e0cter independent i sense relaci\u00f3 laboral queda subjecta a l’IVA i constitueix, a l’efecte de l’IRPF, un rendiment d’activitats econ\u00f2miques de car\u00e0cter professional, sotm\u00e8s a la corresponent retenci\u00f3 a compte de l’impost.<\/p>\n\n\n\n
La Sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional de 10 de febrer de 2026 (SAN 604\/2026) aborda l’abast i els requisits de la responsabilitat subsidi\u00e0ria de l’article 43.1.h) de la Llei General Tribut\u00e0ria, en un context de reestructuraci\u00f3 societ\u00e0ria intragrupo que va derivar en el buidatge patrimonial del deutor principal i la posterior frustraci\u00f3 del cr\u00e8dit tributari. <\/p>\n\n\n\n
El litigi deriva d’un acord de derivaci\u00f3 de responsabilitat subsidi\u00e0ria dictat per la AEAT enfront d’una societat de l’entorn familiar del deutor principal per deutes de l’impost de societats de l’exercici 2007. La derivaci\u00f3 es va fonamentar en una escissi\u00f3 parcial realitzada en 2007, mitjan\u00e7ant la qual es va transmetre a la societat recurrent l’\u00fanic actiu rellevant d’aquella entitat (un immoble industrial). Anys despr\u00e9s, la societat transmitent va ser regularitzada, declarada en concurs i finalment extingida, quedant el deute impagat. <\/p>\n\n\n\n
L’Administraci\u00f3 va apreciar que concorrien els pressupostos de l’article 43.1.h) LGT: direcci\u00f3 i control unitaris, utilitzaci\u00f3 de la societat receptora com a vehicle instrumental, i una desviaci\u00f3 patrimonial que va privar a la deutora del seu actiu realitzable, mantenint-se a m\u00e9s la continu\u00eftat material de l’\u00fas econ\u00f2mic de l’immoble dins del mateix \u00e0mbit familiar. El TEAC va confirmar la derivaci\u00f3, si b\u00e9 el contribuent va q\u00fcestionar tant la validesa de la liquidaci\u00f3 origen com la concurr\u00e8ncia dels requisits del tipus de responsabilitat. <\/p>\n\n\n\n
L’Audi\u00e8ncia Nacional, en primer terme, descarta l’exist\u00e8ncia d’incongru\u00e8ncia omisiva en la resoluci\u00f3 del TEAC, recordant que el procediment de derivaci\u00f3 t\u00e9 un objecte propi i delimitat: la comprovaci\u00f3 dels pressupostos de la responsabilitat. L’\u00f2rgan revisor no est\u00e0 obligat a reproduir una an\u00e0lisi completa de la liquidaci\u00f3 origen quan aquesta ja va ser objecte de revisi\u00f3 i no constitueix el nucli necessari del procediment recaptatori. <\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, la Sala aclareix l’abast del control de la liquidaci\u00f3 matriu en seu de derivaci\u00f3 (art. 174.5 LGT). Enfront de l’al\u00b7legaci\u00f3 que una sent\u00e8ncia anterior havia anul\u00b7lat \u00edntegrament la liquidaci\u00f3 del IS 2007, l’Audi\u00e8ncia precisa que aquesta resoluci\u00f3 es va limitar a apreciar un defecte exclusivament quantitatiu \u2014l’omissi\u00f3 de la c\u00e0rrega hipotec\u00e0ria en la valoraci\u00f3 de l’immoble\u2014, mantenint inc\u00f2lumes els elements estructurals de la regularitzaci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el deute subsisteix com a pressupost habilitant de la derivaci\u00f3, quedant el control del responsable circumscrit al \u201cqu\u00e0ntum\u201d exigible. <\/p>\n\n\n\n
Quant al fons, la sent\u00e8ncia reafirma la naturalesa no sancionadora de l’article 43.1.h) LGT. La Sala rebutja que sigui exigible un \u201canimus defraudandi\u201d en sentit subjectiu o la pr\u00e8via apreciaci\u00f3 d’una infracci\u00f3 tribut\u00e0ria. El precepte opera com un mecanisme antiab\u00fas en fase recaptat\u00f2ria, dirigit a neutralitzar estructures societ\u00e0ries creades o utilitzades objectivament per a eludir la responsabilitat patrimonial universal enfront de la Hisenda P\u00fablica. La licitud formal de l’operaci\u00f3 mercantil, la seva documentaci\u00f3 notarial o l’abs\u00e8ncia de sanci\u00f3 en fase inspectora no impedeixen apreciar la utilitzaci\u00f3 abusiva quan la realitat econ\u00f2mica revela una finalitat de buidatge patrimonial. <\/p>\n\n\n\n
Per part seva, quant a l’objecci\u00f3 basada en la seq\u00fc\u00e8ncia temporal, la SAN assenyala que el fet que l’escissi\u00f3 es realitz\u00e9s anys abans de la regularitzaci\u00f3 i del concurs no neutralitza l’aplicaci\u00f3 del precepte si l’operaci\u00f3 va tenir com a efecte estructural la sortida del principal actiu del patrimoni del deutor. De la mateixa manera, l’extinci\u00f3 de la societat deutora no impedeix l’exig\u00e8ncia de responsabilitat quan concorren els pressupostos legals, perqu\u00e8 el contrari buidaria de contingut la finalitat de l’article 43.1.h) LGT. <\/p>\n\n\n\n
La resoluci\u00f3 estima parcialment el recurs \u00fanicament quant a l’import, ordenant recalcular el deute derivat per a incorporar l’efecte de la hipoteca en la valoraci\u00f3 de l’immoble, per\u00f2 confirma la proced\u00e8ncia de la derivaci\u00f3 de responsabilitat en el substancial, consolidant aquesta SAN una l\u00ednia jurisprudencial que refor\u00e7a la funci\u00f3 de l’article 43.1.h) LGT com a instrument de reacci\u00f3 enfront de l’\u00fas abusiu d’estructures societ\u00e0ries, subratllant la primacia de l’an\u00e0lisi econ\u00f2mica\u2011real sobre la mera regularitat formal de les operacions i delimitant amb precisi\u00f3 l’abast defensiu del responsable subsidiari en seu recaptat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. El principi de regularitzaci\u00f3 \u00edntegra i la prohibici\u00f3 de<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":23547,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-23548","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n