El Tribunal Econ\u00f2mic\u2011Administratiu Central (TEAC) ha dictat resoluci\u00f3 en data 12 de desembre de 2025, reclamaci\u00f3 n\u00fam. 00\u201107397\u20112022, en la qual desestima el recurs d’al\u00e7ada interposat per un administrador social enfront de la derivaci\u00f3 de responsabilitat subsidi\u00e0ria acordada per l’Ag\u00e8ncia Estatal d’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria (AEAT).
En el cas en q\u00fcesti\u00f3, una societat va ser objecte d’actuacions inspectores que van abastar els exercicis 2003\u20112008 en diversos tributs (IS, IVA i IRPF), concloent amb actes signades en conformitat i la imposici\u00f3 de sancions tribut\u00e0ries. Posteriorment, l’entitat va entrar en concurs de creditors, amb obertura de fase de conveni i, despr\u00e9s del seu incompliment, fase de liquidaci\u00f3, constatant-se un elevat d\u00e8ficit patrimonial. Aix\u00f2 va conduir a la seva declaraci\u00f3 de fallit per part de la AEAT al desembre de 2018.
A l’abril de 2019, la AEAT va iniciar un procediment de derivaci\u00f3 de responsabilitat subsidi\u00e0ria contra un dels seus administradors, basant-se en l’exist\u00e8ncia d’infraccions tribut\u00e0ries fermes, la seva condici\u00f3 d’administrador durant els exercicis inspeccionats, una conducta considerada negligent i la pr\u00e8via declaraci\u00f3 de fallit de la societat.
El recurrent va al\u00b7legar, entre altres q\u00fcestions, la prescripci\u00f3 de la facultat administrativa per a derivar responsabilitat. El TEAC, seguint doctrina jurisprudencial, distingeix dues prescripcions aut\u00f2nomes: i) la del dret a declarar la responsabilitat, que el seu dies a quo ve determinat per l’article 67.2 LGT; i, ii) la del dret a exigir el pagament, lligada a l’article 68.2 LGT.
Conforme al Tribunal Suprem (TS), l’inici del c\u00f2mput per a responsables subsidiaris se situa en l’\u00faltima actuaci\u00f3 recaptat\u00f2ria notificada al deutor abans de la seva declaraci\u00f3 de fallit, i les actuacions recaptat\u00f2ries sobre el deutor no interrompen la prescripci\u00f3 per a declarar responsabilitat. En el sup\u00f2sit analitzat el termini no havia expirat i no concorre prescripci\u00f3.
Aix\u00ed mateix, el TEAC assumeix expressament la l\u00ednia jurisprudencial del TS que considera que la responsabilitat de l’article 43.1.a) LGT t\u00e9 naturalesa sancionadora i, per tant, exigeix acreditar un element subjectiu (culpabilitat o neglig\u00e8ncia), impedeix qualsevol configuraci\u00f3 de responsabilitat objectiva i atribueix a l’Administraci\u00f3 la c\u00e0rrega de provar els fets que revelen abs\u00e8ncia de dilig\u00e8ncia.
Aquesta doctrina, refor\u00e7ada per les SSTS 2161\/2025, 901\/2025 i 1037\/2025, obliga al fet que la imputaci\u00f3 de responsabilitat inclogui una motivaci\u00f3 individualitzada, m\u00e9s enll\u00e0 de la mera constataci\u00f3 de la condici\u00f3 formal d’administrador.
L’\u00f2rgan de recaptaci\u00f3 va acreditar diverses conductes imputables al recurrent, com ara la presentaci\u00f3 i conformitat amb autoliquidacions incorrectes (IS, IVA, IRPF), l’omissi\u00f3 del control m\u00ednim exigible, l’actuaci\u00f3 directa com a representant davant la AEAT i la intervenci\u00f3 en actes societaris i gesti\u00f3 banc\u00e0ria de l’entitat.
Aix\u00ed les coses, el TEAC considera que aquestes actuacions satisfan l’est\u00e0ndard probatori de culpabilitat exigit per la doctrina actual, evidenciant una abs\u00e8ncia rellevant de dilig\u00e8ncia en el compliment d’obligacions tribut\u00e0ries.
Aix\u00ed mateix, el Tribunal descarta tamb\u00e9 l’al\u00b7legada indefensi\u00f3 pel temps transcorregut, aix\u00ed com la pretesa rellev\u00e0ncia de la qualificaci\u00f3 del concurs com a fortu\u00eft, per ser categories jur\u00eddiques alienes al judici de culpabilitat de l’art. 43.1.a) LGT.
Per tot aix\u00f2, el TEAC desestima el recurs i confirma la derivaci\u00f3 de responsabilitat subsidi\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia n\u00famero 32\/2026, de 21 de gener de 2026 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 7520\/2022), aborda el recurs interposat per una entitat petroliera que va suportar la repercussi\u00f3 del tram auton\u00f2mic de l’Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH), que defensa la proced\u00e8ncia de la seva devoluci\u00f3.
El citat recurs s’interposa contra la sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional (AN) que va denegar la devoluci\u00f3 del tram auton\u00f2mic del IEH en considerar que, de fer-ho, s’estaria produint un enriquiment injust, puix que el cost del tram auton\u00f2mic s’hauria traslladat al consumidor final.
La q\u00fcesti\u00f3 a aclarir, doncs, \u00e9s si el subjecte que suporta les quotes del IEH per imposici\u00f3 legal, en virtut del que es disposa en l’article 14.1 del Reial decret 520\/2005 , que aprova el Reglament general de desenvolupament de la Llei 58\/2003, General Tribut\u00e0ria, en mat\u00e8ria de revisi\u00f3 en via administrativa (RD 520\/2005), est\u00e0 legitimat per a sol\u00b7licitar la devoluci\u00f3 d’eventuals ingressos indeguts amb fonament en la contravenci\u00f3 de la norma que regula el tipus auton\u00f2mic amb el Dret de la Uni\u00f3 Europea o, per contra, est\u00e0 obligat a acreditar que amb l’obtenci\u00f3 de la devoluci\u00f3 pretesa no es beneficiaria d’un enriquiment injust i, en particular, que les quotes la devoluci\u00f3 de les quals sol\u00b7licita no han estat traslladades via preus al consumidor final, adquirent dels carburants.
El TS reitera que el tram auton\u00f2mic del IEH era contrari a la Directiva 2003\/96\/CE i que procedeix la devoluci\u00f3 al subjecte que va suportar la repercussi\u00f3 legal (entitat petroliera recurrent) en la mesura en qu\u00e8 l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria no ha acreditat que es produeixi un enriquiment injust derivat d’haver traslladat, totalment o parcialment, l’import del tribut als seus clients per mitj\u00e0 de repercussi\u00f3 econ\u00f2mica, a qui hagu\u00e9s correspost la c\u00e0rrega de la prova.
Per aix\u00f2, el TS considera que, en el sup\u00f2sit concret, no procedeix ordenar la retroacci\u00f3 perqu\u00e8 l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria comprovi que es compleixen els pressupostos de fet necessaris per a ordenar la devoluci\u00f3 i l’ordena directament juntament amb els corresponents interessos de demora.
Per tot aix\u00f2, el TS fixa criteri jurisprudencial determinant que el consumidor final no est\u00e0 legitimat, en virtut del que es disposa en l’article 14.1 del RD 520\/2005, per a sol\u00b7licitar la devoluci\u00f3 com a ingr\u00e9s tributari indegut de les quantitats que hagu\u00e9s suportat en adquisicions de productes gravats amb el tipus auton\u00f2mic establert en l’article 50 ter.1. de la Llei d’Impostos Especials, en la redacci\u00f3 introdu\u00efda per la disposici\u00f3 final 20.4 de la Llei 2\/2012, de 29 de juny, ni per a ser part en l’instat per un altre obligat tributari, ja que aquestes quantitats les hauria suportat, no per disposici\u00f3 o repercussi\u00f3 legal, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant translaci\u00f3 en el preu del producte, de tot o part de la quota tribut\u00e0ria del referit IEH.
En virtut de tot l’anterior, el TS estima el recurs de cassaci\u00f3 interposat per l’entitat petroliera, anul\u00b7la la sent\u00e8ncia de la AN i reconeix el dret de l’entitat petroliera a obtenir la devoluci\u00f3 del tram auton\u00f2mic del IEH.
En el mateix sentit s’ha pronunciat el TS en les seves sent\u00e8ncies de 30 de gener de 2026 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 8401\/2022), de 26 de gener de 2026 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 7520\/2022) i 20 de setembre de 2024 (recurs de cassaci\u00f3 n\u00famero 1560\/2021).<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem (TS, d’ara endavant) de 26 de gener de 2026 aborda l’abast de les facultats de l’administraci\u00f3 tribut\u00e0ria per a requalificar operacions societ\u00e0ries a l’efecte de l’IRPF. El litigi t\u00e9 el seu origen en un procediment inspector referit a l’exercici 2013, en el qual Hisenda va regularitzar la tributaci\u00f3 d’un contribuent que havia declarat com a guany patrimonial la renda obtinguda per la transmissi\u00f3 de participacions d’una SL a la pr\u00f2pia societat. La Inspecci\u00f3 dels tributs, no obstant aix\u00f2, va entendre que aquestes operacions, consistents en l’adquisici\u00f3 per la societat de participacions pr\u00f2pies i la posterior reducci\u00f3 de capital mitjan\u00e7ant la seva amortitzaci\u00f3, havien de qualificar-se fiscalment com una reducci\u00f3 de capital amb devoluci\u00f3 de les aportacions als socis, la qual cosa implicava la seva consideraci\u00f3 com a rendiment del capital mobiliari, conforme a l’art. 33.3.a) de la Llei de l’IRPF.
La q\u00fcesti\u00f3 que va suscitar inter\u00e8s cassacional consistia a determinar si la AEAT pot, a l’empara de la facultat de qualificaci\u00f3 prevista en l’art. 13 LGT, requalificar directament aquest tipus d’operacions com una reducci\u00f3 de capital amb devoluci\u00f3 d’aportacions o si, per contra, aquesta requalificaci\u00f3 exigeix la pr\u00e8via tramitaci\u00f3 del procediment espec\u00edfic de declaraci\u00f3 de conflicte en l’aplicaci\u00f3 de la norma regulat en l’art. 15 de la Llei General Tribut\u00e0ria (LGT).
El TS resol la controv\u00e8rsia reiterant la seva jurisprud\u00e8ncia pr\u00e8via (STS 516\/2025, de 6 de maig) sobre la delimitaci\u00f3 entre les diferents figures antielusives previstes en la LGT (qualificaci\u00f3, conflicte en l’aplicaci\u00f3 de la norma i simulaci\u00f3) i subratlla que aquestes institucions no s\u00f3n intercanviables ni poden utilitzar-se de manera discrecional per l’Administraci\u00f3. La facultat de qualificaci\u00f3 de l’art. 13 LGT permet determinar la veritable naturalesa jur\u00eddica del fet, acte o negoci realitzat, amb independ\u00e8ncia de la forma o denominaci\u00f3 que li hagin donat les parts. No obstant aix\u00f2, aquesta potestat es limita a una operaci\u00f3 d’esmena jur\u00eddica dels fets en la norma aplicable i no autoritza reconstruir o reinterpretar un conjunt d’operacions amb base en una finalitat econ\u00f2mica distinta de la manifestada per les parts.
En el cas objecte de sent\u00e8ncia, l’Administraci\u00f3 no sols es va limitar a qualificar jur\u00eddicament una operaci\u00f3 concreta, sin\u00f3 que va examinar de manera conjunta diverses actuacions societ\u00e0ries, que comprenien la transmissi\u00f3 de participacions a la pr\u00f2pia societat i la posterior reducci\u00f3 de capital, per a concloure que en realitat existia una \u00fanica operaci\u00f3 dirigida a retornar aportacions de determinats socis. Segons el TS, aquest raonament implica atribuir als negocis jur\u00eddics una finalitat not\u00f2riament artificiosa o impr\u00f2pia i considerar que la seva utilitzaci\u00f3 persegueix essencialment un estalvi fiscal. Tals circumst\u00e0ncies s\u00f3n pr\u00f2pies del sup\u00f2sit de conflicte en aplicaci\u00f3 de la norma tribut\u00e0ria previst en l’art. 15 LGT, l’apreciaci\u00f3 del qual exigeix necess\u00e0riament la tramitaci\u00f3 del procediment espec\u00edfic, incl\u00f2s l’informe preceptiu de la Comissi\u00f3 consultiva.
En definitiva, al no haver-se seguit el procediment, l’alt tribunal considera que l’Administraci\u00f3 va actuar sota l’aparen\u00e7a d’una simple operaci\u00f3 de qualificaci\u00f3 quan, en realitat, estava aplicant impl\u00edcitament una cl\u00e0usula antielusiva. Aquesta utilitzaci\u00f3 indeguda de la potestat qualificadora suposa una vulneraci\u00f3 de les garanties procedimentals previstes en la normativa tribut\u00e0ria i, per tant, determina la nul\u00b7litat de la regularitzaci\u00f3 practicada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Naturalesa jur\u00eddica de la responsabilitat de l’art. 43.1.a) LGT<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22908,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[439,438,437],"class_list":["post-22909","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca","tag-administradores-societarios","tag-responsabilidad-subsidiaria","tag-teac"],"yoast_head":"\n