La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia n\u00fam. 173\/2026, de 26 de gener (rec. 7487\/2023), aborda el recurs de cassaci\u00f3 interposat per l’Ajuntament de Barcelona contra la sent\u00e8ncia del jutjat contenci\u00f3s administratiu n\u00fam. 17 de Barcelona, que va estimar parcialment el recurs contenci\u00f3s administratiu interposat per una entitat de restauraci\u00f3 contra l’acord de liquidaci\u00f3 relatiu a l’Impost sobre Activitats Econ\u00f2miques (d’ara endavant, IAE) de l’exercici 2020, reconeixent el dret de l’entitat a obtenir al devoluci\u00f3 proporcional de l’IAE del citat per\u00edode corresponent als 133 dies de paralitzaci\u00f3 total de l’activitat durant l’estat d’alarma per la COVID-19.
En el present suposat, l’entitat dedicada a la restauraci\u00f3 (donada d’alta en els ep\u00edgrafs de l’IAE corresponents a bars i caf\u00e8s i venda de tabac en m\u00e0quines), va sol\u00b7licitar al mar\u00e7 de 2022 la revocaci\u00f3 i la corresponent sol\u00b7licitud de devoluci\u00f3 d’ingressos indeguts de la liquidaci\u00f3 de l’IAE corresponent a l’exercici 2020, desestimant-se aquesta sol\u00b7licitud mitjan\u00e7ant resoluci\u00f3 de l’Ajuntament de Barcelona.
En aquesta resoluci\u00f3, l’Ajuntament defensa que la liquidaci\u00f3 de l’IAE corresponent a l’exercici 2020 \u00e9s ferm i no cap la seva revocaci\u00f3 ni, per tant, aplicar la doctrina jurisprudencial del TS sobre la reducci\u00f3 proporcional de l’exig\u00e8ncia de l’IAE per la paralitzaci\u00f3 de l’activitat durant l’estat d’alarma per la COVID-19, plasmada per l’Alt Tribunal en la seva sent\u00e8ncia de 30 de maig de 2023 (rec. 1602\/2022).
Estant en desacord amb aquesta resoluci\u00f3, el contribuent va interposar el corresponent recurs contenci\u00f3s administratiu, despr\u00e9s del que el jutjat contenci\u00f3s administratiu n\u00fam. 17 de Barcelona va dictar sent\u00e8ncia estimant parcialment el recurs, basant-se en la doctrina establerta en la Sent\u00e8ncia del TS pr\u00e8viament citada, que permet aplicar a la paralitzaci\u00f3 total de l’activitat durant l’estat d’alarma per la COVID-19 la Regla 14.4 del Real Decret legislatiu 1175\/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucci\u00f3 de l’Impost sobre Activitats Econ\u00f2miques, sobre paralitzaci\u00f3 d’ind\u00fastries.
En virtut d’aquesta sent\u00e8ncia es va recon\u00e8ixer que procedia reduir la quota de l’IAE del contribuent forma proporcional a la paralitzaci\u00f3 total de l’activitat i que, a m\u00e9s, no calia exigir-li a aquest que acredit\u00e9s el tancament, at\u00e8s que la paralitzaci\u00f3 derivava d’un acte d’autoritat p\u00fablic i notori.
Si b\u00e9, com s’ha exposat, l’Ajuntament de Barcelona va interposar de cassaci\u00f3 davant el TS contra aquesta sent\u00e8ncia, l’Alt Tribunal desestima aquest recurs, concloent que procedeix deixar sense efecte una liquidaci\u00f3 ferma de l’IAE i la devoluci\u00f3 de l’ingressat per la part proporcional al temps en qu\u00e8 es va cessar en l’activitat en 2020, ja que era obligaci\u00f3 de l’Ajuntament, malgrat la fermesa de la liquidaci\u00f3, explorar qualsevol possibilitat jur\u00eddica que condu\u00eds a la reducci\u00f3 proporcional de la quota de l’IAE per a aconseguir l’equitat de la c\u00e0rrega fiscal, en trobar-nos davant una situaci\u00f3 excepcional, irresistible i justificada per la prevalen\u00e7a d’altres valors constitucionals m\u00e9s necessitats de protecci\u00f3.
En el mateix sentit s’ha pronunciat el TS en la seva sent\u00e8ncia de 21 de gener de 2026 (rec. 6761\/2023), recurs deliberat en la mateixa data que la sent\u00e8ncia objecte d’an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n
La Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT) analitza en la seva consulta vinculant V1627\u201125 si una societat recentment constitu\u00efda pot aplicar el tipus redu\u00eft del 15% de l’impost de societats, previst per a entitats de nova creaci\u00f3, en un cas on diversos socis procedeixen d’una altra empresa que pr\u00e8viament desenvolupava una activitat similar.
En el cas plantejat, dos germans eren socis d’una entitat que tenia entre les seves activitats el comer\u00e7 a l’engr\u00f2s de productes lactis. Aquesta activitat es va donar de baixa, encara que l’entitat va continuar amb altres l\u00ednies de negoci.
Posteriorment, aquests germans, juntament amb un tercer soci, constitueixen una nova entitat, dedicada precisament a la mateixa activitat donada de baixa. La participaci\u00f3 en la nova societat es reparteix en 45%-45%-10%, sense que existeixi transmissi\u00f3 jur\u00eddica d’actius o activitat des de la societat pr\u00e8via.
La nova entitat obt\u00e9 beneficis en el seu primer exercici, motiu pel qual es planteja si pot aplicar el tipus redu\u00eft del 15% del IS.
Al respecte, la consulta analitza l’article 29.1 de la Llei de l’impost de societats (LIS), que estableix que les entitats de nova creaci\u00f3 poden tributar al 15% en el primer exercici amb base imposable positiva i el seg\u00fcent, tret que:<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, la DGT assenyala que, encara que els germans estan vinculats amb la nova societat, no ha existit cap transmissi\u00f3 jur\u00eddica de l’activitat des de l’anterior donada de baixa cap a la nova, per tant, no s’incompleix el requisit de l’article 29.1.a LIS.
Al seu torn, les persones f\u00edsiques que desenvolupen l’activitat (els germans) no ostenten conjuntament participacions superiors al 50% en la nova entitat, sin\u00f3 que cadascuna posseeix el 45%, per la qual cosa tampoc s’incompleix l’article 29.1.b LIS.
Al seu torn, la DGT estima que no existeix grup en els termes de l’article 42 del Codi de Comer\u00e7, ja que cap dels socis controla de manera individual l’entitat i no hi ha relaci\u00f3 de domini entre les dues societats.
Per tot aix\u00f2, la DGT ent\u00e9n que felicitat nova societat t\u00e9 dret a aplicar el tipus redu\u00eft del 15% del IS durant el primer exercici en qu\u00e8 la seva base imposable resulti positiva i l’exercici seg\u00fcent, fins i tot si aquest llanc\u00e9s base imposable negativa. Tot aix\u00f2 sempre que l’entitat no sigui patrimonial, ja que en aquest cas quedaria exclosa del benefici fiscal.<\/p>\n\n\n\n
La Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem n\u00fam. 1297\/2025, de 15 d’octubre (STS 4365\/2025), resol una q\u00fcesti\u00f3 d’inter\u00e8s cassacional relativa a la compatibilitat entre l’article 38.1 de la Llei de l’Impost sobre Successions i Donacions (LISD) i l’article 90.2 del Reglament de l’Impost (RISD) respecte del termini per a sol\u00b7licitar l’ajornament del pagament quan la gesti\u00f3 del tribut es realitza mitjan\u00e7ant autoliquidaci\u00f3 obligat\u00f2ria.
En el cas en q\u00fcesti\u00f3, els recurrents van presentar les seves autoliquidacions del ISD i, simult\u00e0niament, van sol\u00b7licitar l’ajornament especial de l’article 38 LISD.
La Junta d’Andalusia va declarar extempor\u00e0nies les sol\u00b7licituds, invocant el termini reglamentari de cinc mesos de l’article 90.2 RISD per a demanar l’ajornament en autoliquidacions. Despr\u00e9s de la desestimaci\u00f3 en via economicoadministrativa i contenciosa, es va plantejar cassaci\u00f3.
Al respecte, el TS estudia al marc normatiu hist\u00f2ric i sistem\u00e0tic del ISD, destacant:<\/p>\n\n\n\n
Aquesta an\u00e0lisi porta al TS a concloure que l’article 38 LISD nom\u00e9s regula l’ajornament de liquidacions administratives, no d’autoliquidacions, per la qual cosa estableix que per a autoliquidacions regeix per l’art. 37 LISD (norma general, que remet al RGR), i l’art. 46.1.a) RGR assenyala que la sol\u00b7licitud ha de presentar-se \u201cdins del termini fixat per a l’ingr\u00e9s [\u2026] o en la normativa espec\u00edfica\u201d.
Per tot aix\u00f2, el Tribunal considera que exigir presentar la sol\u00b7licitud d’ajornament dins dels primers cinc mesos del termini de presentaci\u00f3 de l’autoliquidaci\u00f3 implica reduir per via reglament\u00e0ria el termini de presentaci\u00f3 de la pr\u00f2pia autoliquidaci\u00f3 (sis mesos), la qual cosa vulnera l’art. 62 LGT, relatiu als terminis de pagament legalment fixats, aix\u00ed com el principi de jerarquia normativa.
Per tant, l’art. 90.2 RISD no pot limitar el dret a sol\u00b7licitar ajornament dins del per\u00edode voluntari complet i, per tant, anul\u00b7la la sent\u00e8ncia recorreguda, ordenant l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit de les sol\u00b7licituds d’ajornament dels recurrents, en considerar que van ser presentades en termini.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Improced\u00e8ncia d’exigir l’IAE durant la pand\u00e8mia de la COVID-19<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22472,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[432,431,265],"class_list":["post-22473","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca","tag-iae","tag-impuesto-sobre-sucesiones-y-donaciones","tag-is-2"],"yoast_head":"\n