El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la seva Sent\u00e8ncia 1.821\/2025, d’11 de desembre, sobre la naturalesa de l’acci\u00f3 per a reclamar la responsabilitat dels administradors per deutes socials (acci\u00f3 que pot interposar-se contra l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 quan ha om\u00e8s el deure de promoure la dissoluci\u00f3 en conc\u00f3rrer causa legal per a aix\u00f2), i el seu r\u00e8gim de prescripci\u00f3, establerta en l’article 367 de la Llei de Societats de Capital (d’ara endavant, \u201cLSC\u201d) consolidant la seva doctrina jurisprudencial.
En la sent\u00e8ncia esmentada, el Suprem confirma que l’acci\u00f3 de responsabilitat per deutes t\u00e9 el mateix termini de prescripci\u00f3 que correspondria al propi deute de la societat i el mateix dies a quo per al seu c\u00f2mput i reitera que el termini de prescripci\u00f3 no pot ser l’establert en l’article 241 bis LSC, que preveu la norma per a les accions individual i social, en tant que es refereix \u00fanicament a aquestes accions i no a la pr\u00f2pia acci\u00f3 de responsabilitat per deutes, que posseeix la seva pr\u00f2pia regulaci\u00f3 independent. En aquest sentit, la pr\u00f2pia naturalesa de l’acci\u00f3 de responsabilitat per deutes implica que estiguem davant una responsabilitat legal per deute ali\u00e8 que neix de l’incompliment del deure de promoure la dissoluci\u00f3 quan concorre causa legal per a aix\u00f2, i per aix\u00f2 difereix significativament de les accions individual i social, que s\u00f3n purament accions de danys.
Per aix\u00f2, l’Alt Tribunal precisa que el termini de prescripci\u00f3 de l’acci\u00f3 contra l’administrador \u00e9s el mateix que el del deute social garantit, tractant-se d’una solidaritat pr\u00f2pia (d’origen legal), que opera enfront de l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 amb els mateixos efectes interruptius de la prescripci\u00f3 que assortirien enfront de la societat deutora, conforme als arts. 1.973 i 1.974 CC. Conseq\u00fcentment, el dies a quo del termini per a accionar contra l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 coincidir\u00e0 tamb\u00e9 amb el dies a quo de la pr\u00f2pia acci\u00f3 enfront de la societat, sense que procedeixi fixar una fita aut\u00f2noma ni despla\u00e7ar-lo al r\u00e8gim de l’article 241 bis LSC.
D’altra banda, la sent\u00e8ncia assenyala que, entre els pressupostos de l’article 367 LSC per a apreciar la responsabilitat de l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3, adquireix especial rellev\u00e0ncia la falta de dip\u00f2sit dels comptes anuals. Encara que aquesta omissi\u00f3 no constitueix per si mateixa una causa de dissoluci\u00f3, s\u00ed que afavoreix la inversi\u00f3 de la c\u00e0rrega de la prova. D’aquesta manera, quan existeixin indicis de tancament de facto, execucions infructuoses o impagaments, correspondr\u00e0 a l’administrador acreditar que, en el moment del naixement del deute, no concorria una p\u00e8rdua patrimonial greu per a poder desvirtuar la presumpci\u00f3 iuris tantum conforme a la qual es presumeix que les obligacions socials s\u00f3n posteriors a l’aparici\u00f3 de la causa de dissoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 2 de desembre de 2025, n\u00fam. 1763\/2025, ha establert doctrina respecte a la utilitzaci\u00f3 i valoraci\u00f3 del requisit de necessitat raonable de la societat en les operacions d’augment de capital social per compensaci\u00f3 de cr\u00e8dits.
La sent\u00e8ncia suposa un canvi de paradigma en la utilitzaci\u00f3 d’aquesta figura en la pr\u00e0ctica societ\u00e0ria perqu\u00e8 estableix que, per a valorar si l’acord de capital per compensaci\u00f3 de cr\u00e8dits respon a una necessitat raonable de la societat, s’exigeix que no existeixin alternatives a l’acord d’augment de capital social que permetin evitar el perjudici de la diluci\u00f3 del soci minoritari.
En el cas jutjat, es tracta d’una societat limitada amb tres socis. Dos d’ells, pare i filla, posseeixen cadascun el 34,90% del capital social, formant conjuntament un bloc majoritari. El tercer soci, considerat minoritari, ostenta el 30% restant. A m\u00e9s, el pare exerceix el c\u00e0rrec d’administrador \u00fanic. Aquest administrador \u00fanic havia concedit un pr\u00e9stec a la societat per import de 84.000 euros. En una Junta General Extraordin\u00e0ria, amb suport del bloc majoritari, es va acordar realitzar un augment de capital mitjan\u00e7ant la compensaci\u00f3 d’aquest cr\u00e8dit. A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta operaci\u00f3, la participaci\u00f3 del bloc majoritari es va incrementar del 68,90% al 98% del capital social, provocant una significativa diluci\u00f3 de la participaci\u00f3 del soci minoritari.
L’Alt Tribunal estableix que cal valorar en cada sup\u00f2sit concret si existeix una soluci\u00f3 alternativa que no produeixi la diluci\u00f3 del soci minoritari. Aix\u00ed doncs, en aquest cas, posa en dubte que aquesta operaci\u00f3 d’augment de capital fos l’\u00fanica soluci\u00f3, at\u00e8s que el soci minoritari havia intervingut en la Junta General de la societat proposant l’aprovaci\u00f3 d’una ampliaci\u00f3 de capital social mitjan\u00e7ant una aportaci\u00f3 diner\u00e0ria que permet\u00e9s als restants socis mantenir la seva participaci\u00f3 i no ser dilu\u00efda.
Per aix\u00f2, el Tribunal Suprem conclou que, en aquest cas, at\u00e8s que era possible haver acordat una ampliaci\u00f3 de capital social mitjan\u00e7ant aportaci\u00f3 diner\u00e0ria, el fet d’haver adoptat l’ampliaci\u00f3 per compensaci\u00f3 de cr\u00e8dits no responia a una necessitat raonable de la societat, no resultant raonable privar al soci minoritari de la possibilitat de conc\u00f3rrer a l’ampliaci\u00f3 de capital.
Aquesta sent\u00e8ncia supera el seu anterior criteri, establert en la STS n\u00fam. 3\/2023, de 10 de gener, en el sentit que era suficient que l’augment de capital acordat vingu\u00e9s justificat per l’inter\u00e8s social, sense necessitat d’efectuar una comparaci\u00f3 amb altres mesures alternatives que poguessin no ser tan nocives respecte al soci que sofreix la diluci\u00f3.
Aquest criteri de ponderaci\u00f3 de les alternatives menys nocives al soci ja havia estat acollit, si b\u00e9 de manera minorit\u00e0ria, per unes certes Audi\u00e8ncies Provincials, entre altres, l’Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona, en la seva sent\u00e8ncia n\u00fam. 882\/2024.
En conclusi\u00f3, nom\u00e9s quan no existeixen alternatives possibles, es compleix el requisit de raonabilitat de l’acord d’ampliaci\u00f3 de capital per compensaci\u00f3 de cr\u00e8dits.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem ha dictat una important resoluci\u00f3 de 2 de desembre de 2025 (EDJ 2025\/776516) en la qual analitza els l\u00edmits de les garanties que poden exigir-se en un pr\u00e9stec i, especialment, quan l’acumulaci\u00f3 d’hipoteca i fian\u00e7a deixa de ser raonable per a convertir-se en una c\u00e0rrega desproporcionada per als consumidors.
El cas es va originar arran d’un pr\u00e9stec hipotecari concedit en 2009 a una societat mercantil. A m\u00e9s d’hipotecar l’habitatge dels pares de l’administrador, l’entitat financera va exigir que aquests es convertissin tamb\u00e9 en fiadors solidaris, malgrat ser particulars, jubilats i aliens a l’activitat empresarial del prestatari. Anys despr\u00e9s, despr\u00e9s de l’impagament prolongat del pr\u00e9stec, el banc va reclamar el deute a la societat i als fiadors. Aquests, al seu torn, van al\u00b7legar falta de transpar\u00e8ncia, defectes en el consentiment i abusivitat de diverses cl\u00e0usules.
Encara que l’Audi\u00e8ncia Provincial va declarar nul\u00b7les diverses cl\u00e0usules del contracte per abusives, va mantenir la validesa tant de la hipoteca com de la fian\u00e7a. No obstant aix\u00f2, el Tribunal Suprem introdueix un canvi rellevant: confirma que les cl\u00e0usules d’hipoteca i fian\u00e7a eren comprensibles, per\u00f2 considera que l’exig\u00e8ncia simult\u00e0nia de totes dues garanties generava una protecci\u00f3 excessiva per al banc. L’habitatge estava taxat en m\u00e9s del triple del capital prestat, i la responsabilitat hipotec\u00e0ria era m\u00e9s que suficient per a cobrir pr\u00e0cticament qualsevol risc. Afegir a m\u00e9s una fian\u00e7a solid\u00e0ria per part dels propietaris d’aquest habitatge suposava, segons el parer de l’Alt Tribunal, una garantia desproporcionada contr\u00e0ria a la bona fe i prohibida per l’article 88.1 del Text Ref\u00f3s de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
Per aix\u00f2, el Suprem declara la nul\u00b7litat del contracte de fian\u00e7a, alliberant els pares de l’administrador d’aquesta responsabilitat personal. Mant\u00e9, no obstant aix\u00f2, la hipoteca i la resta del contracte de pr\u00e9stec. Aquesta resoluci\u00f3 refor\u00e7a la protecci\u00f3 dels particulars que accepten garantir pr\u00e9stecs aliens i recorda a les entitats financeres que l’exig\u00e8ncia acumulada de garanties ha de guardar sempre una proporci\u00f3 raonable amb el risc que es pret\u00e9n cobrir.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Termini de prescripci\u00f3 de l’acci\u00f3 de responsabilitat solid\u00e0ria pels<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22407,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[442,428,440,264,441],"class_list":["post-22408","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca","tag-aumento-de-capital","tag-clausulas-abusivas","tag-derecho-mercantil","tag-lsc-2","tag-responsabilidad-administradores"],"yoast_head":"\n