{"id":22251,"date":"2026-02-11T14:00:50","date_gmt":"2026-02-11T13:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.arcoabogados.es\/?p=22251"},"modified":"2026-03-23T15:58:59","modified_gmt":"2026-03-23T14:58:59","slug":"majories-reforcades-i-obligacions-de-permanencia-en-pactes-de-socis-claus-de-la-sts-1713-2025-de-26-de-novembre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.arcoabogados.es\/ca\/majories-reforcades-i-obligacions-de-permanencia-en-pactes-de-socis-claus-de-la-sts-1713-2025-de-26-de-novembre","title":{"rendered":"Majories refor\u00e7ades i obligacions de perman\u00e8ncia en pactes de socis: claus de la STS 1713\/2025, de 26 de novembre"},"content":{"rendered":"\n
L’entrada d’un nou inversor en el capital social sol anar acompanyada d’un pacte de socis que regula, des d’una perspectiva contractual, aspectes essencials de la vida societ\u00e0ria. Aquests acords permeten ordenar la governan\u00e7a, fixar equilibris de poder entre els socis i anticipar possibles friccions. Entre les cl\u00e0usules m\u00e9s habituals s’inclouen restriccions a la transmissi\u00f3 de participacions, compromisos de perman\u00e8ncia i, amb especial freq\u00fc\u00e8ncia, la fixaci\u00f3 de majories refor\u00e7ades per a l’adopci\u00f3 de determinades decisions.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes cl\u00e0usules busquen refor\u00e7ar l’estabilitat del projecte empresarial i evitar que canvis estrat\u00e8gics es produeixin sense un suport suficient. No obstant aix\u00f2, quan el repartiment del capital \u00e9s redu\u00eft o existeixen minories qualificades, aquestes majories refor\u00e7ades poden degenerar en situacions de bloqueig que dificultin la presa de decisions ordin\u00e0ries. Precisament en aquest context adquireix rellev\u00e0ncia la Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 26 de novembre de 2025 (n\u00fam. 1713\/2025), que analitza els l\u00edmits de l’autonomia de la voluntat en el disseny d’aquestes cl\u00e0usules i el seu encaix en el marc del Dret societari.<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia examina dues q\u00fcestions principals:<\/p>\n\n\n\n
\n
Si \u00e9s v\u00e0lid pactar majories molt elevades<\/strong> per a determinades decisions, fins i tot fora dels estatuts.<\/li>\n\n\n\n
Si pot imposar-se a un soci una obligaci\u00f3 de perman\u00e8ncia<\/strong> vinculada a la continu\u00eftat en el capital d’un altre soci.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Per a abordar la primera q\u00fcesti\u00f3, el Tribunal parteix d’un principi assentat: els pactes parasocials s\u00f3n v\u00e0lids entre els qui els signen, sempre que respectin els l\u00edmits generals de l’autonomia de la voluntat consagrats en l’art. 1.255 del Codi Civil. No obstant aix\u00f2, aquests pactes no tenen efic\u00e0cia autom\u00e0tica enfront de la societat. La regla de inoponibilidad de l’art. 29 LSC, reafirmada per la jurisprud\u00e8ncia \u2014per exemple, la STS 138\/2009, de 6 de mar\u00e7, o la STS 120\/2020, de 20 de febrer\u2014, impedeix que un acord intern pugui desvirtuar la legalitat d’un acord social adoptat conforme als estatuts i a la llei, tret que concorrin circumst\u00e0ncies excepcionals relacionades amb la bona fe o l’ab\u00fas de dret.<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquest marc, el Tribunal recorda que l’art. 200.1 LSC permet als estatuts exigir majories superiors a les legals, \u00absense arribar a la unanimitat\u00bb<\/strong>. Aquest l\u00edmit opera com a norma imperativa del r\u00e8gim societari i no pot eludir-se mitjan\u00e7ant acords extraestatutarios. \u00c9s a dir, no \u00e9s possible reproduir per la via contractual una exig\u00e8ncia d’unanimitat que el sistema societari prohibeix fins i tot quan deriva del consens de tots els socis. Aquest plantejament enlla\u00e7a tamb\u00e9 amb l’art. 201.1 LSC (majoria simple) i amb els arts. 200.2 i 201.3 LSC, que permeten refor\u00e7ar majories dins dels marges permesos.<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia, no obstant aix\u00f2, introdueix un mat\u00eds molt rellevant per a la pr\u00e0ctica: exigir un 90\u202f% del capital social no equival jur\u00eddicament a imposar unanimitat. La cl\u00e0usula pot ser exigent, per\u00f2 el percentatge continua sent inferior al 100\u202f%. Que en una societat amb pocs socis aquest llindar equivalgui en la pr\u00e0ctica a obtenir el vot de tots els socis no invalida la cl\u00e0usula. L’an\u00e0lisi ha de fer-se \u00aben abstracte\u00bb \u2014at\u00e8s el percentatge pactat\u2014 i no \u00aben concret\u00bb \u2014considerant la distribuci\u00f3 puntual del capital\u2014. Aquesta interpretaci\u00f3 coincideix amb la doctrina de diverses resolucions, entre elles la Sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona (Secci\u00f3 15a) n\u00fam. 1615\/2021, de 27 de juliol, confirmada precisament per la STS 26\u201111\u20112025.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 no significa que aquest tipus de cl\u00e0usules manquin de riscos. Una majoria molt refor\u00e7ada pot acabar funcionant com una unanimitat f\u00e0ctica i dificultar greument la gesti\u00f3 ordin\u00e0ria. Aquesta preocupaci\u00f3 s’accentua en societats tancades o familiars, on les decisions ordin\u00e0ries requereixen amb freq\u00fc\u00e8ncia la intervenci\u00f3 de tots els socis. En tals casos, el sistema pot derivar en una par\u00e0lisi d’\u00f2rgans socials, la qual cosa fins i tot podria justificar, en situacions extremes, la dissoluci\u00f3 per impossibilitat de funcionament de l’\u00f2rgan social. D’aqu\u00ed ve que sigui essencial valorar acuradament l’impacte real d’aquests pactes i la seva interacci\u00f3 amb els arts. 198 i 201.1 LSC, que estableixen regles generals d’adopci\u00f3 d’acords sobre majories simples i refor\u00e7ades.<\/p>\n\n\n\n
En el cas jutjat, tamb\u00e9 es va al\u00b7legar que les majories refor\u00e7ades permetien una \u00abtirania de la minoria\u00bb, configurant-se com un ab\u00fas de dret. No obstant aix\u00f2, el Tribunal va rebutjar aquest argument, recordant que per a apreciar ab\u00fas \u00e9s necessari un suport f\u00e0ctic suficient \u2014conductes concretes, votacions reiteradament bloquejades sense causa leg\u00edtima, perjudici efectiu\u2014 i no meres hip\u00f2tesis te\u00f2riques. Aquesta exig\u00e8ncia connecta amb el r\u00e8gim d’impugnaci\u00f3 d’acords de l’art. 204.1 LSC, que exigeix acreditar lesi\u00f3 de l’inter\u00e8s social o infracci\u00f3 de llei o estatuts, m\u00e9s enll\u00e0 de la mera exist\u00e8ncia d’un pacte parasocial no complert.<\/p>\n\n\n\n
La segona q\u00fcesti\u00f3 tractada per la sent\u00e8ncia es refereix a la validesa d’una obligaci\u00f3 de perman\u00e8ncia vinculada al fet que un altre soci mantingui la seva participaci\u00f3. La impugnaci\u00f3 sostenia que aquesta obligaci\u00f3 era perp\u00e8tua. El Tribunal, no obstant aix\u00f2, la considera v\u00e0lida a la llum de l’art. 1.255 CC, en entendre que el pacte, interpretat sistem\u00e0ticament, contenia un terme determinable: l’obligaci\u00f3 subsistia nom\u00e9s mentre l’obligat mantingu\u00e9s la condici\u00f3 de soci. Aquest esdeveniment \u2014deixar de ser soci\u2014 \u00e9s objectivament identificable i determinable i permet considerar que l’obligaci\u00f3 no \u00e9s perp\u00e8tua. El Tribunal recorda que les obligacions indefinides nom\u00e9s s\u00f3n nul\u00b7les quan es configuren sense cap l\u00edmit i sense possibilitat real d’extinci\u00f3; no quan el seu venciment dep\u00e8n de circumst\u00e0ncies verificables. Aquest enfocament ja apareixia recollit en la STS 120\/2020, de 20 de febrer, que reconeixia la validesa de cl\u00e0usules contractuals condicionades a la durada de la relaci\u00f3 societ\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
En conjunt, la STS 26\u201111\u20112025 aporta claredat a una mat\u00e8ria en la qual conflueixen autonomia contractual i l\u00edmits estructurals del Dret societari. Confirma que \u00e9s possible pactar majories refor\u00e7ades molt elevades \u2014fins i tot del 90\u202f%\u2014 sense vulnerar la llei, sempre que no equivalguin jur\u00eddicament a unanimitat. Tamb\u00e9 valguda unes certes obligacions de perman\u00e8ncia sempre que la seva durada sigui objectivament determinable. No obstant aix\u00f2, alerta dels riscos pr\u00e0ctics de dissenyar cl\u00e0usules que, fins i tot sent v\u00e0lides, puguin derivar en situacions de bloqueig<\/strong> o conflictivitat cr\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n
La principal recomanaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica professional \u00e9s, per tant, una anomenada a la prud\u00e8ncia t\u00e8cnica: els pactes de socis permeten una enorme flexibilitat i s\u00f3n eines valuoses, per\u00f2 el seu disseny ha de realitzar-se amb especial atenci\u00f3 al funcionament real de la societat, a la distribuci\u00f3 del capital i als l\u00edmits que imposen la LSC i la jurisprud\u00e8ncia. Nom\u00e9s aix\u00ed s’evitaria que all\u00f2 que va n\u00e9ixer per a aportar estabilitat acabi convertint-se en un factor de bloqueig o de litigiositat.<\/p>\n\n\n\n