El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la seva Sent\u00e8ncia 1.776\/2025, de 3 de desembre, sobre la possibilitat de moderaci\u00f3 judicial de la indemnitzaci\u00f3 per clientela en els contractes d’ag\u00e8ncia, reiterant que, en cas d’acreditar-se la concurr\u00e8ncia dels requisits establerts per l’article 28.1 de la Llei de Contracte d’Ag\u00e8ncia (d’ara endavant \u201cLCA\u201d), l’agent tindr\u00e0 dret a aquesta indemnitzaci\u00f3.
Recordem que l’article 28 LCA estableix que, una vegada extingit el contracte, \u201cl’agent que hagu\u00e9s aportat nous clients a l’empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindr\u00e0 dret a una indemnitzaci\u00f3 si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l’empresari i resulta equitativament procedent per l’exist\u00e8ncia de pactes de limitaci\u00f3 de compet\u00e8ncia, per les comissions que perdi o per les altres circumst\u00e0ncies que concorrin\u201d i que aquesta indemnitzaci\u00f3 s’estableix amb car\u00e0cter imperatiu, sent nul\u00b7la qualsevol cl\u00e0usula que eviti o impedeixi l’aplicaci\u00f3 de la indemnitzaci\u00f3 m\u00e0xima legalment prevista segons el que es disposa en la LCA i com ha reconegut la jurisprud\u00e8ncia.
Amb base al fonament anterior, el Tribunal rebutja que sigui admissible la moderaci\u00f3 judicial de la quantitat m\u00e0xima resultant (\u00e9s a dir, \u201cla mitjana anual de les remuneracions percebudes per l’agent durant el per\u00edode legalment determinat\u201d) si resulten acreditats els requisits necessaris per a la concessi\u00f3 de la indemnitzaci\u00f3 de clientela, sent indiferent la pretesa justificaci\u00f3 d’aquesta moderaci\u00f3 en causes o motius com la durada del contracte, la import\u00e0ncia i prestigi de la marca, les activitats de captaci\u00f3 de clientela o similars.
En aquest sentit, permetre la moderaci\u00f3 judicial a posteriori d’acreditar-se que es compleixen els pressupostos pertinents per a la concessi\u00f3 de la indemnitzaci\u00f3 per clientela podria suposar una falta d’adequaci\u00f3 i d’equitat de la indemnitzaci\u00f3 resultant. Per aix\u00f2, el Suprem reitera que les normes que regeixen la remuneraci\u00f3 de l’agent i la indemnitzaci\u00f3 per clientela s\u00f3n imperatives i no poden moderar-se, sent aquest el criteri acceptat per la jurisprud\u00e8ncia i conforme al que es disposa per l’article 3.1 LCA.<\/p>\n\n\n\n
La recent sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 5 de desembre de 2025 marca un canvi decisiu en la doctrina sobre la imposici\u00f3 de costes en litigis entre consumidors i entitats financeres. Fins a aquesta resoluci\u00f3, la Sala Primera mantenia una distinci\u00f3 categ\u00f2rica entre les costes de la primera inst\u00e0ncia i les dels recursos devolutius. La jurisprud\u00e8ncia tradicional entenia que el principi d’efectivitat del Dret de la Uni\u00f3 Europea obligava a imposar les costes de la primera inst\u00e0ncia al professional ven\u00e7ut, per\u00f2 no estenia aquesta l\u00f2gica a l’apel\u00b7laci\u00f3 o a altres recursos. En aquests \u00faltims, s’aplicava de manera autom\u00e0tica l’article 398.2 LEC (en la seva versi\u00f3 pr\u00e8via al Reial decret llei 6\/2023), que impedia condemnar en costes al recorregut quan el recurs era estimat, fins i tot parcialment. La Sala Especial de Conflictes del Tribunal Suprem ha resolt en el recent Acte 12\/2025, de 25 de novembre, un conflicte negatiu suscitat entre la jurisdicci\u00f3 social i la civil arran del cessament d’un alt directiu que, a m\u00e9s d’ostentar un contracte d’alta direcci\u00f3, va exercir simult\u00e0niament com a membre \u2013 i posteriorment president- dels consells d’administraci\u00f3 de diverses societats pertanyents a un mateix grup empresarial. 1. Moderaci\u00f3 judicial de la indemnitzaci\u00f3 per clientela en els<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":21912,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[428,427],"class_list":["post-21913","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca","tag-clausulas-abusivas","tag-contrato-de-agencia"],"yoast_head":"\n
La Sala justificava aquesta difer\u00e8ncia afirmant que les costes dels recursos no derivaven de l’exist\u00e8ncia de la cl\u00e0usula abusiva, sin\u00f3 de l’exercici del dret a rec\u00f3rrer una sent\u00e8ncia pr\u00e8via favorable al professional. Segons aquesta visi\u00f3, el professional recorregut no defensava ja la seva pr\u00f2pia conducta contractual, sin\u00f3 un pronunciament judicial previ que li era favorable. Per aix\u00f2, la Sala entenia que no podien imposar-se-li les costes del recurs quan aquest era estimat.
Aquest plantejament se sostenia en la idea que la Directiva 93\/13 i la jurisprud\u00e8ncia del TJUE es referien \u00fanicament a la necessitat de garantir que el consumidor no qued\u00e9s dissuadit d’iniciar un procediment judicial per a obtenir la declaraci\u00f3 de nul\u00b7litat d’una cl\u00e0usula abusiva. La Sala considerava que aquesta exig\u00e8ncia s’esgotava en la primera inst\u00e0ncia, on es depurava la cl\u00e0usula. Els recursos, en canvi, es concebien com una fase processal distinta, no directament vinculada a la protecci\u00f3 del consumidor enfront de la cl\u00e0usula abusiva, sin\u00f3 al control de la correcci\u00f3 de la sent\u00e8ncia.
Aquest esquema, no obstant aix\u00f2, s’ha vist profundament alterat a conseq\u00fc\u00e8ncia de la STC 121\/2025, en la qual Tribunal Constitucional retreu al Tribunal Suprem el fet de no haver justificat per qu\u00e8 la garantia d’indemnitat del consumidor, derivada dels articles 6.1 i 7.1 de la Directiva 93\/13, havia d’operar en primera inst\u00e0ncia, per\u00f2 no en les fases de recurs. El Tribunal Constitucional subratlla que, si el consumidor es veu obligat a rec\u00f3rrer per a obtenir la plena protecci\u00f3 dels seus drets, les despeses derivades d’aquest recurs tamb\u00e9 s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l’exist\u00e8ncia de la cl\u00e0usula abusiva i de l’incompliment per part del professional. Per tant, aquestes despeses li han de ser rescabalats.
A partir d’aquest pronunciament del TC, la Sala Primera del Tribunal Suprem ha adaptat la seva doctrina mitjan\u00e7ant la STS de 5 de desembre objecte d’an\u00e0lisi. En aquesta, l’Alt Tribunal reconeix que la tutela judicial efectiva del consumidor no es limita a l’inici del proc\u00e9s, sin\u00f3 que ha d’abastar tot l’itinerari processal necessari per a l’efectiva supressi\u00f3 de la cl\u00e0usula abusiva. Quan el consumidor veu reconeguda la seva pretensi\u00f3 en una inst\u00e0ncia superior, resulta evident que la resoluci\u00f3 pr\u00e8via no li havia garantit la protecci\u00f3 que exigeix la normativa europea, de manera que les despeses del recurs han de considerar-se part del cost imprescindible per a aconseguir aquesta tutela.
La Sala conclou, per tant, que l’aplicaci\u00f3 autom\u00e0tica de l’article 398.2 LEC en aquests casos vulnera el principi d’efectivitat i genera un efecte dissuasiu en la decisi\u00f3 de rec\u00f3rrer del consumidor. Per aix\u00f2, estableix un nou criteri segons el qual quan el consumidor obt\u00e9 l’estimaci\u00f3, fins i tot parcial, del seu recurs en litigis sobre cl\u00e0usules abusives, procedeix imposar les costes del recurs al professional predisponent. Aquesta soluci\u00f3 garanteix la indemnitat econ\u00f2mica del consumidor i refor\u00e7a l’efecte dissuasiu enfront de la utilitzaci\u00f3 de cl\u00e0usules abusives.
Finalment, si b\u00e9 s’ha produ\u00eft un canvi de paradigma en relaci\u00f3 amb les costes en l’apel\u00b7laci\u00f3, el Tribunal Suprem aclareix que aquest criteri no ser\u00e0 extensible ni al recurs extraordinari per infracci\u00f3 processal ni al recurs de cassaci\u00f3, en el qual la primordial funci\u00f3 del Tribunal Suprem ha de ser la de crear jurisprud\u00e8ncia i la funci\u00f3 de protecci\u00f3 del ius litigatoris<\/em> i la funci\u00f3 nomofil\u00e1ctica han de subordinar-se a aquesta funci\u00f3 principal.<\/p>\n\n\n\n3. El cessament de directius amb funcions d’alta direcci\u00f3 i c\u00e0rrec d’administrador. Delimitaci\u00f3 de compet\u00e8ncies entre la jurisdicci\u00f3 mercantil i social (ATS 12\/2025, de 25 de novembre).<\/h2>\n\n\n\n
L’Acte reafirma la doctrina consolidada de la denominada \u201cteoria del vincle\u201d que ha vingut perfilant la Sala social del Tribunal Suprem, conforme la qual l’acompliment simultani d’activitats pr\u00f2pies de l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 de la societat i d’alta direcci\u00f3 o ger\u00e8ncia de l’empresa conforma una relaci\u00f3 mercantil, no laboral, ja que existeix una integraci\u00f3 org\u00e0nica de l’administraci\u00f3 social, les facultats de la qual s’exerciten directament, de manera que la relaci\u00f3 mercantil \u2013 derivada de la condici\u00f3 de membre del consell d’administraci\u00f3- absorbeix la relaci\u00f3 laboral -derivada de la condici\u00f3 de personal d’alta direcci\u00f3-.
En el cas concret, el Jutjat social n\u00fam. 3 de Madrid va declarar la seva falta de compet\u00e8ncia en entendre que la relaci\u00f3 era estrictament mercantil, mentre que el Jutjat del Mercantil n\u00ba13 de Madrid, davant el qual es va tornar a plantejar la demanda, va sostenir el contrari i va impulsar el conflicte negatiu. Aquest \u00faltim \u00f2rgan, va invocar la STJUE de 5 de maig de 2022 (c-101\/21) per a defensar la compatibilitat entre la relaci\u00f3 societ\u00e0ria i la laboral. No obstant aix\u00f2, la Sala Especial rebutja que aquesta resoluci\u00f3 europea alteri la doctrina nacional, recordant que el seu abast es limita a la interpretaci\u00f3 d’una Directiva aplicable en casos d’insolv\u00e8ncia empresarial, finalitat aliena al sup\u00f2sit analitzat.
Els fets provats evidencien que, en el moment del cessament -moment determinant a efectes calificatoris-, el directiu ostentava la presid\u00e8ncia dels consells d’administraci\u00f3 de les societats del grup i exercia les m\u00e0ximes funcions executives sense depend\u00e8ncia jer\u00e0rquica. Aquesta posici\u00f3 exclou la nota de subordinaci\u00f3 pr\u00f2pia fins i tot de l’alta direcci\u00f3 i revela que el contracte laboral subscrit inicialment havia quedat superat per la posici\u00f3 assumida en els \u00f2rgans d’administraci\u00f3. Nom\u00e9s quan l’administrador exerceix tasques comunes o ordin\u00e0ries alienes a l’alta direcci\u00f3, sota criteris reals d’alienitat i depend\u00e8ncia, pot considerar-se la concurr\u00e8ncia d’un vincle laboral addicional.
La teoria del vincle \u00fanic ha estat mantinguda per la Sala social del Tribunal Suprem, entre moltes altres sent\u00e8ncies, com la de 26 de desembre de 2007 (rec. 1652\/2006), 28 de setembre de 2017 (rec.3341\/2015) o 9 de mar\u00e7 de 2022 (rec.742\/2019).
Per tot l’anterior, el Tribunal Suprem conclou que la compet\u00e8ncia correspon a la jurisdicci\u00f3 civil i atribueix el coneixement del fons al Jutjat del Mercantil n\u00ba13 de Madrid. L’Acte consolida una doctrina reiterada per les Sales Civil i Social del Tribunal Suprem, buidant els dubtes sobre la incid\u00e8ncia de la STJUE de 2022 i afirmant l’aplicaci\u00f3 del criteri del vincle \u00fanic per a resoldre conflictes de compet\u00e8ncia en sup\u00f2sits d’alta direcci\u00f3 integrada en l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"