La Sala del Contenci\u00f3s Administratiu del Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia n\u00fam. 5229\/2025, de 24 de novembre (rec. 5958\/2023), analitza quins efectes jur\u00eddics t\u00e9 el fet que l\u2019\u00f2rgan administratiu competent per imposar una sanci\u00f3 desatengui la sol\u00b7licitud d\u2019una determinada prova formulada en temps i forma per l\u2019interessat en el procediment sancionador, sense justificar ni motivar el rebuig o la denegaci\u00f3 de la seva pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n
En el sup\u00f2sit de fet analitzat, l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria (AT), despr\u00e9s de la comprovaci\u00f3 efectuada a un contribuent, li va notificar l\u2019inici d\u2019un procediment sancionador, considerant que havia incorregut en una infracci\u00f3 tribut\u00e0ria per haver em\u00e8s factures falses i cobrat per serveis no realitzats.<\/p>\n\n\n\n
Tot i que el contribuent va sol\u00b7licitar que es practiquessin diverses proves amb la finalitat de demostrar que s\u00ed que s\u2019havien dut a terme els treballs facturats, l\u2019AT va ignorar aquesta sol\u00b7licitud i va notificar l\u2019acord sancionador corresponent, sense pronunciar-se sobre la pertin\u00e8ncia de les proves sol\u00b7licitades ni motivar-ne la denegaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
A la vista d\u2019aix\u00f2, el contribuent va plantejar que aquesta desatenci\u00f3 vulneraria tant el dret a la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia com el dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa.<\/p>\n\n\n\n
En la sent\u00e8ncia de la inst\u00e0ncia pr\u00e8via impugnada pel contribuent, l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional no es pronuncia sobre la suposada infracci\u00f3 del principi de presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia, ni examina la influ\u00e8ncia que podria haver tingut el rebuig de la prova de desc\u00e0rrec en el desenlla\u00e7 del procediment sancionador.<\/p>\n\n\n\n
Per la seva banda, el TS estima el recurs de cassaci\u00f3 interposat pel contribuent i determina que no \u00e9s constitucionalment l\u00edcit el rebuig immotivat de mitjans de prova de desc\u00e0rrec sol\u00b7licitats per l\u2019expedientat en la seva defensa en el si d\u2019un expedient sancionador, recaient sobre l\u2019AT el deure de motivar per qu\u00e8 rebutja o ignora les proves sol\u00b7licitades pel contribuent. Aquest rebuig no pot ser discrecional en cap cas, sin\u00f3 que ha d\u2019obeir a causes estrictament interpretades.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, determina que la negativa de l\u2019\u00f2rgan sancionador a practicar la prova de desc\u00e0rrec sol\u00b7licitada, sense justificar-ne el rebuig, comporta que l\u2019acte sancionador incorri en una arbitrarietat constitucionalment prohibida, excloent la possibilitat que el contribuent contradigui la posici\u00f3 administrativa mitjan\u00e7ant prova objectiva en contra.<\/p>\n\n\n\n
Per tot aix\u00f2, el TS conclou que s\u2019ha vulnerat el dret fonamental a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa i, per tant, el dret a la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la sanci\u00f3 \u00e9s nul\u00b7la de ple dret, sense que sigui possible la seva esmena o convalidaci\u00f3 en procediments o processos posteriors.<\/p>\n\n\n\n
La Resoluci\u00f3 del Tribunal Econ\u00f2mic-Administratiu Central (TEAC), Sala Quarta, de 30 d\u2019octubre de 2025 (procediments 00-03069-2024-00 i acumulats), consolida criteris sobre l\u2019acceptaci\u00f3 t\u00e0cita de l\u2019her\u00e8ncia i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals en l\u2019Impost sobre Successions i Donacions (ISD).<\/p>\n\n\n\n
El nucli del debat resideix a determinar si determinats actes de disposici\u00f3 sobre fons dipositats en comptes de titularitat indistinta amb el causant constitueixen acceptaci\u00f3 t\u00e0cita, amb la conseg\u00fcent meritaci\u00f3 del ISD, i, si \u00e9s el cas, si una ren\u00fancia posterior pot neutralitzar tals efectes. La resoluci\u00f3 aborda, a m\u00e9s, l’addici\u00f3 de b\u00e9ns al cabal hereditari ex art. 11 LISD davant la insufici\u00e8ncia probat\u00f2ria de l’obligat tributari.<\/p>\n\n\n\n
En l’assumpte en q\u00fcesti\u00f3, el causant va instituir hereu \u00fanic al seu germ\u00e0. Despr\u00e9s de la defunci\u00f3, aquest va realitzar transfer\u00e8ncies al seu favor de 170.000 \u20ac i 33.000 \u20ac des de comptes conjunts que contenien fons procedents de la venda de valors privatius del causant. Posteriorment, ja iniciada la inspecci\u00f3, va atorgar ren\u00fancia pura i simple davant notari. La Inspecci\u00f3 va liquidar el ISD per acceptaci\u00f3 t\u00e0cita i va incloure b\u00e9ns per presumpci\u00f3 de l’art. 11 LISD (extinci\u00f3 de condomini), davant la falta de prova suficient sobre el seu origen extrahereditari.
Sobre aquest tema, el TEAC assenyala que la retirada de fons privatius del causant des de comptes conjunts l’endem\u00e0 de la defunci\u00f3 constitueix acceptaci\u00f3 t\u00e0cita, segons disposa l’article 999.3 del Codi civil, ja que s\u00f3n actes que excedeixen la mera administraci\u00f3 i desplacen propietat al patrimoni de l’hereu, la qual cosa nom\u00e9s pot fer-se en aquesta condici\u00f3.
Tamb\u00e9 assenyala la resoluci\u00f3 que la ren\u00fancia notarial no \u00e9s oposable, puix que l’acceptaci\u00f3 t\u00e0cita \u00e9s irrevocable i produeix efectes civils i tributaris immediats, aix\u00ed com que, davant la presumpci\u00f3 de l’art. 11 LISD, correspon al contribuent acreditar l’origen no hereditari. La documentaci\u00f3 aportada en el cas analitzat, com ara pagaments antics i despeses, no desvirtua la presumpci\u00f3, segons el seu criteri, per la qual cosa l’addici\u00f3 resulta procedent.
Per tant, en la referida resoluci\u00f3 el TEAC es reafirmen els seg\u00fcents principis: a) l’acceptaci\u00f3 t\u00e0cita es consuma mitjan\u00e7ant actes dispositius que nom\u00e9s pot realitzar un hereu; b) la ren\u00fancia posterior no revoca efectes civils ni tributaris ja produ\u00efts; i, c) l’addici\u00f3 de b\u00e9ns exigeix prova fefaent per a desvirtuar la presumpci\u00f3 legal.<\/p>\n\n\n\n
La delimitaci\u00f3 entre activitat econ\u00f2mica i mera tinen\u00e7a patrimonial en l’\u00e0mbit de l’Impost de societats (IS) continua sent una q\u00fcesti\u00f3 d’especial rellev\u00e0ncia pr\u00e0ctica, en particular en estructures immobili\u00e0ries d’una certa dimensi\u00f3. La Consulta Vinculant V1769-25, de 30 de setembre de 2025, de la Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT) aborda novament aquesta problem\u00e0tica en analitzar si existeix activitat econ\u00f2mica quan la gesti\u00f3 integral de l’arrendament immobiliari s’externalitza a un tercer professional, sense comptar l’entitat propiet\u00e0ria amb empleats propis dedicats a aquesta gesti\u00f3
La consultant \u00e9s una societat mercantil espanyola l’objecte social de la qual inclou l’adquisici\u00f3, tinen\u00e7a, arrendament i explotaci\u00f3 d’immobles. El seu soci \u00fanic \u00e9s una altra societat espanyola, formant totes dues parts del mateix grup mercantil a l’efecte de l’article 42 del Codi de Comer\u00e7.
L’entitat \u00e9s \u2014o ser\u00e0\u2014 propiet\u00e0ria d’un important parc immobiliari, compost per diversos edificis residencials (amb habitatges, garatges i trasters) i alguns locals comercials, situats en diferents localitats i prov\u00edncies. El volum, complexitat i dimensi\u00f3 dels actius fan necess\u00e0ria una gesti\u00f3 professional especialitzada.
Per a aix\u00f2, la consultant subscriu un contracte d’administraci\u00f3 i gesti\u00f3 immobili\u00e0ria amb una societat tercera, aliena al grup mercantil, que aporta els mitjans humans i materials necessaris.
La consultant sol\u00b7licita confirmaci\u00f3 a la DGT que l’arrendament dels immobles constitueix una activitat econ\u00f2mica a l’efecte de l’article 5.1 de la Llei 27\/2014, de l’Impost de societats (LIS), malgrat no comptar amb personal propi contractat a jornada completa per a aquesta activitat.
Sobre aquest tema, l’article 5.1 de la LIS defineix l’activitat econ\u00f2mica com l’ordenaci\u00f3 per compte propi de mitjans de producci\u00f3 i\/o recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producci\u00f3 o distribuci\u00f3 de b\u00e9ns o serveis. En el cas espec\u00edfic de l’arrendament d’immobles, la norma estableix com a regla general la necessitat de comptar amb almenys una persona ocupada amb contracte laboral i jornada completa.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, la DGT destaca dos elements essencials:
Autonomia del concepte d’activitat econ\u00f2mica en el IS, respecte d’altres impostos, en atenci\u00f3 a la naturalesa pr\u00f2pia de les persones jur\u00eddiques i a la finalitat del tribut.
L’exist\u00e8ncia de realitats empresarials complexes en les quals la gesti\u00f3 s’articula mitjan\u00e7ant la subcontractaci\u00f3 a entitats especialitzades, sense que aix\u00f2 buidi de contingut l’activitat desenvolupada per la propiet\u00e0ria dels immobles.
Aix\u00ed mateix, la DGT posa l’accent en la regla de grup: quan les entitats formen part d’un mateix grup mercantil, l’apreciaci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica ha de realitzar-se considerant el conjunt del grup.
La consulta es recolza expressament en una l\u00ednia doctrinal consolidada (entre altres, V3530-15, V1606-17, V1794-17 i V0346-25), que admet el compliment del requisit de l’article 5.1 LIS encara que els mitjans humans i materials no siguin propis, sin\u00f3 externalitzats a tercers, fins i tot aliens al grup
La DGT valora de manera conjunta la rellev\u00e0ncia quantitativa i qualitativa del patrimoni immobiliari, la intensitat i complexitat de la gesti\u00f3 necess\u00e0ria, l’exist\u00e8ncia d’un contracte integral de gesti\u00f3, que cobreix totes les funcions essencials del negoci d’arrendament, i l’efectiva intervenci\u00f3 en el mercat mitjan\u00e7ant una organitzaci\u00f3 empresarial real, encara que externalitzada.
Des d’aquesta perspectiva, l’esmentada consulta vinculant ent\u00e9n que l’exig\u00e8ncia de comptar amb una persona ocupada a jornada completa no pot interpretar-se de manera r\u00edgida i merament formalista, quan aquesta funci\u00f3 \u00e9s assumida de manera efectiva per un tercer especialitzat que actua per compte de l’entitat propiet\u00e0ria.
Per aix\u00f2, la DGT conclou que, en el sup\u00f2sit plantejat, l’entitat consultant desenvolupa una activitat econ\u00f2mica d’arrendament d’immobles a l’efecte de l’article 5.1 de la LIS, encara que no disposi d’empleats propis, en estar els mitjans humans i materials necessaris v\u00e0lidament subcontractats a una societat tercera aliena al grup.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Rebuig t\u00e0cit de la prova i vulneraci\u00f3 de garanties<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":21895,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[265,426,425],"class_list":["post-21896","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca","tag-is-2","tag-isd","tag-procedimiento-sancionador-tributario"],"yoast_head":"\n