El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia 1579\/2025, de 5 de novembre, s\u2019ha pronunciat sobre la prohibici\u00f3 de compet\u00e8ncia dels administradors societaris, prevista als articles 229 i 230 de la Llei de Societats de Capital (antic article 65 de la LRSL), com a manifestaci\u00f3 del deure d\u2019evitar situacions de conflicte d\u2019inter\u00e8s amb la societat que administra, aix\u00ed com els requisits per a la dispensa d\u2019aquest deure.<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia confirma que, perqu\u00e8 es consideri infringida l\u2019obligaci\u00f3 de no compet\u00e8ncia, els administradors han de constituir o administrar una altra societat amb \u201cobjecte id\u00e8ntic, an\u00e0leg o complementari\u201d, sense comptar amb autoritzaci\u00f3 expressa de la junta general. De les circumst\u00e0ncies concurrents ha de revelar-se que la situaci\u00f3 de conflicte \u00e9s \u201cestructural i permanent, no conjuntural, a\u00efllada o eventual\u201d i que el conflicte d\u2019inter\u00e8s \u00e9s equiparable a un conflicte de deures, en existir un risc que l\u2019objectivitat exigida a l\u2019administrador es vegi afectada. Per contra, no existiria infracci\u00f3 del deure de no competir quan es demostri que no hi ha una contraposici\u00f3 entre l\u2019inter\u00e8s de l\u2019administrador i el de la societat.<\/p>\n\n\n\n
En relaci\u00f3 amb la dispensa del deure de no competir amb la societat, el Suprem reitera que la inexist\u00e8ncia de dany o d\u2019un risc rellevant suposen els elements essencials per poder determinar la validesa de la dispensa per la junta general, ja que la inexist\u00e8ncia de dany (sent suficient que aquest dany sigui potencial o esperable) o la seva compensabilitat amb el benefici de la societat, s\u00f3n els requisits necessaris per a la dispensa. Per aquest motiu, si existeix un risc o probabilitat de dany o perjudici per a la societat rellevant, es faculta que qualsevol soci pugui sol\u00b7licitar a la junta un pronunciament sobre el cessament de l\u2019administrador. Amb aix\u00f2, l\u2019Alt Tribunal subratlla que la dispensa nom\u00e9s pot atorgar-se mitjan\u00e7ant acord expr\u00e9s i separat de la junta general, condicionat a la inexist\u00e8ncia de perjudici rellevant o que aquest pugui compensar-se amb beneficis per a la societat.<\/p>\n\n\n\n
En el cas analitzat, l\u2019administradora exercia simult\u00e0niament el c\u00e0rrec en dues societats amb objecte social coincident o complementari, sense autoritzaci\u00f3 expressa, la qual cosa generava un conflicte d\u2019interessos estructural i permanent. Aquesta situaci\u00f3 s\u2019agreujava per la manca de reclamaci\u00f3 de cr\u00e8dits pendents entre ambdues societats, una de les quals era client \u00fanic de l\u2019altra. La sent\u00e8ncia rebutja l\u2019argument que la condici\u00f3 de s\u00f2cia neutralitzi el conflicte, assenyalant que la contraposici\u00f3 d\u2019interessos deriva de l\u2019exercici simultani de c\u00e0rrecs en societats competidores, i que aquesta circumst\u00e0ncia compromet l\u2019objectivitat exigible a l\u2019administrador.<\/p>\n\n\n\n
La recent Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, Sala Civil, 1450\/2025, de 20 d\u2019octubre, reafirma un criteri essencial en mat\u00e8ria societ\u00e0ria: la responsabilitat solid\u00e0ria dels administradors per deutes socials prevista a l\u2019article 367 de la Llei de Societats de Capital (incompliment dels seus deures legals posteriors a la concurr\u00e8ncia d\u2019una causa legal o estatut\u00e0ria de dissoluci\u00f3 de la societat) prescriu juntament amb la mateixa prescripci\u00f3 del deute reclamat. En altres paraules, si el deute social no ha prescrit, tampoc ho haur\u00e0 fet l\u2019acci\u00f3 contra l\u2019administrador, i els actes interruptius que afecten la societat s\u2019estenen igualment a l\u2019administrador per tractar-se d\u2019una solidaritat legal.<\/p>\n\n\n\n
Aquest pronunciament consolida la l\u00ednia jurisprudencial iniciada arran de la reforma introdu\u00efda per la Llei 31\/2014, que va incorporar l\u2019article 241 bis de la Llei de Societats de Capital, en el qual es regula el termini de prescripci\u00f3 per a les accions social i individual de responsabilitat contra els administradors. El Tribunal Suprem aclareix que el termini de quatre (4) anys previst en aquest precepte per a les accions social i individual de responsabilitat no s\u2019aplica a l\u2019acci\u00f3 de l\u2019article 367 de la referida llei, ja que aquesta t\u00e9 una naturalesa diferent: no \u00e9s una acci\u00f3 indemnitzat\u00f2ria per danys, sin\u00f3 una responsabilitat legal per deute ali\u00e8 derivada de l\u2019incompliment del deure de promoure la dissoluci\u00f3 en cas de causa legal o estatut\u00e0ria. Per aix\u00f2, el termini aplicable ser\u00e0 el mateix que el de l\u2019obligaci\u00f3 principal, amb id\u00e8ntics efectes interruptius i el mateix dies a quo<\/em> que l\u2019acci\u00f3 contra la societat.<\/p>\n\n\n\n En el cas analitzat, el deute provenia d\u2019una compravenda de mercaderies, per la qual cosa resultava aplicable l\u2019article 1964 del Codi Civil, que despr\u00e9s de l\u2019actualitzaci\u00f3 d\u2019octubre de 2015 fixa un termini de cinc (5) anys per a les accions personals, amb r\u00e8gim transitori per a relacions anteriors. La demanda interposada a l\u2019abril del 2019 no estava prescrita, la qual cosa va portar el Tribunal a estimar el recurs de cassaci\u00f3, revocar les sent\u00e8ncies d\u2019inst\u00e0ncia i condemnar solid\u00e0riament l\u2019administrador juntament amb la societat.<\/p>\n\n\n\n Aquest criteri, reiterat en resolucions com les STS 1512\/2023, de 31 d\u2019octubre, i STS 275\/2024, de 27 de febrer, distingeix clarament entre l\u2019acci\u00f3 de responsabilitat per deutes socials de l\u2019article 367 i les accions social i individual contra l\u2019administrador de l\u2019article 241 bis de la referida llei. L\u2019Alt Tribunal equipara la posici\u00f3 de l\u2019administrador a la d\u2019un fiador solidari, en assumir una funci\u00f3 de garantia ex lege<\/em> del compliment d\u2019obligacions socials posteriors a la causa de dissoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, les implicacions pr\u00e0ctiques de la present sent\u00e8ncia s\u00f3n que els administradors poden ser responsables durant tot el termini de prescripci\u00f3 del deute social, la qual cosa exigeix extremar la dilig\u00e8ncia en la gesti\u00f3 i promoure la dissoluci\u00f3 en temps i forma per evitar riscos. Per als creditors, aquesta doctrina amplia les possibilitats de cobrament davant administradors que incompleixen els seus deures legals. La sent\u00e8ncia aporta seguretat jur\u00eddica, clarifica els terminis i evita interpretacions contradict\u00f2ries, refor\u00e7ant la import\u00e0ncia d\u2019una correcta gesti\u00f3 societ\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n El passat 23 d\u2019octubre de 2025 es va dictar sent\u00e8ncia per la Sala Desena del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea que resolia una petici\u00f3 de q\u00fcesti\u00f3 prejudicial plantejada pel Tribunal de Districte de Rzesz\u00f3w (Pol\u00f2nia), en el context d\u2019un litigi entre dos viatgers i una empresa organitzadora de viatges.<\/p>\n\n\n\n El conflicte va sorgir arran d\u2019un viatge combinat contractat pels demandants, que inclo\u00efa estada en un hotel de cinc estrelles a Alb\u00e0nia amb la modalitat de \u201ctot incl\u00f2s\u201d. Durant la seva estada, els viatgers es van veure afectats per greus defici\u00e8ncies en els serveis. Els fets que van donar lloc al litigi inclouen la demolici\u00f3 d\u2019infraestructures de l\u2019hotel (dues piscines, el passeig mar\u00edtim i l\u2019acc\u00e9s al mar) ordenada per les autoritats albaneses, aix\u00ed com obres d\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019edifici i defici\u00e8ncies en el servei de restauraci\u00f3. Aquestes circumst\u00e0ncies van alterar significativament l\u2019experi\u00e8ncia vacacional promesa. Els demandants van sol\u00b7licitar el reemborsament total del preu pagat i una compensaci\u00f3 addicional per danys materials i morals. L\u2019empresa organitzadora s\u2019hi va negar, al\u00b7legant que els fets constitu\u00efen \u201ccircumst\u00e0ncies inevitables i extraordin\u00e0ries\u201d derivades d\u2019un acte de poder p\u00fablic, cosa que l\u2019eximiria de responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n El tribunal polon\u00e8s va plantejar al TJUE quatre q\u00fcestions prejudicials relatives a la interpretaci\u00f3 de la Directiva (UE) 2015\/2302 sobre viatges combinats. La primera q\u00fcesti\u00f3 es referia a si un Estat membre pot exigir a l\u2019organitzador de viatges que demostri la \u201cculpa\u201d d\u2019un tercer per eximir-se de responsabilitat en cas de manca de conformitat.<\/p>\n\n\n\n El TJUE va respondre que no: la Directiva estableix un r\u00e8gim de responsabilitat objectiva, i n\u2019hi ha prou que la manca de conformitat sigui imputable a un tercer ali\u00e8 a la prestaci\u00f3 de serveis i que sigui imprevisible o inevitable. No cal provar culpa, ja que aix\u00f2 introduiria un requisit no previst per la normativa europea i vulneraria el principi d\u2019harmonitzaci\u00f3 plena.<\/p>\n\n\n\n La segona q\u00fcesti\u00f3 abordava si, en cas de manca de conformitat greu, el viatger pot obtenir el reemborsament total del preu del viatge, fins i tot si ha gaudit parcialment dels serveis. El Tribunal va confirmar que s\u00ed: quan la manca de conformitat priva el viatge del seu objecte i el fa perdre inter\u00e8s per al consumidor, es considera que el viatge no ha estat executat, cosa que justifica el reemborsament \u00edntegre.<\/p>\n\n\n\n La tercera q\u00fcesti\u00f3 se centrava en la naturalesa dels drets a reducci\u00f3 del preu i indemnitzaci\u00f3: s\u00f3n merament compensatoris o tamb\u00e9 tenen car\u00e0cter sancionador? El TJUE va concloure que aquests drets tenen com a finalitat restablir l\u2019equilibri contractual entre les parts, i no sancionar l\u2019organitzador, per la qual cosa no contemplen sancions punitius.<\/p>\n\n\n\n Finalment, la quarta q\u00fcesti\u00f3 versava sobre si un acte de poder p\u00fablic, com la demolici\u00f3 d\u2019infraestructures tur\u00edstiques ordenada per una autoritat, pot considerar-se una \u201ccircumst\u00e0ncia inevitable i extraordin\u00e0ria\u201d. El Tribunal va respondre que no necess\u00e0riament. Perqu\u00e8 un acte de poder p\u00fablic s\u2019emmarqui en aquest concepte, ha de ser imprevisible i escapar al control de l\u2019organitzador, sense possibilitat d\u2019evitar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies fins i tot adoptant totes les mesures raonables. Si l\u2019organitzador tenia coneixement previ del procediment administratiu que va conduir a la decisi\u00f3, o podia preveure\u2019n els efectes, no pot al\u00b7legar que es tracta d\u2019una circumst\u00e0ncia inevitable.<\/p>\n\n\n\n En conclusi\u00f3, la sent\u00e8ncia refor\u00e7a la protecci\u00f3 dels consumidors en l\u2019\u00e0mbit dels viatges combinats, delimitant clarament les condicions en qu\u00e8 els organitzadors poden eximir-se de responsabilitat. Es confirma que el viatger t\u00e9 dret al reemborsament total en cas de manca de conformitat greu, que els drets previstos en la Directiva s\u00f3n compensatoris i no sancionadors, i que els actes de poder p\u00fablic no constitueixen autom\u00e0ticament circumst\u00e0ncies eximents si eren previsibles o evitables.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Deure de no compet\u00e8ncia de l\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3 i dispensa.<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":20554,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[261,448,300,449,447,450,441],"class_list":["post-20685","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca","tag-administradores","tag-conflicto-de-intereses","tag-derecho-societario","tag-deudas-sociales","tag-no-competencia","tag-proteccion-del-consumidor","tag-responsabilidad-administradores"],"yoast_head":"\n3. Interpretaci\u00f3 de la Directiva 2015\/2302: responsabilitat de l\u2019organitzador i drets del viatger segons el TJUE.<\/h2>\n\n\n\n