La Sent\u00e8ncia n\u00fam. 132\/2025 de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid (Secci\u00f3 28a), de 4 d\u2019abril de 2025, resol un conflicte societari sobre la validesa de l\u2019exercici del dret de subscripci\u00f3 preferent per part d\u2019un soci en una ampliaci\u00f3 de capital d\u2019una societat mercantil. La controv\u00e8rsia gira entorn de si la disposici\u00f3 de fons per part d\u2019aquest soci va vulnerar l\u2019article 160.f) del Text Ref\u00f3s de la Llei de Societats de Capital (TRLSC), en tractar-se presumptament d\u2019un actiu essencial sense acord de la Junta.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Audi\u00e8ncia reitera el criteri ja sostingut en la seva sent\u00e8ncia n\u00fam. 392\/2022, confirmant que la infracci\u00f3 de l\u2019article 160.f) TRLSC no comporta autom\u00e0ticament la nul\u00b7litat del negoci jur\u00eddic celebrat. Aquesta norma t\u00e9 una finalitat interna de control entre la Junta i l\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3, en el marc del bon govern corporatiu, per\u00f2 no constitueix un requisit de validesa davant de tercers. Es presumeix la bona fe del tercer, i no se li exigeix que investigui el car\u00e0cter essencial de l\u2019actiu, llevat que incorri en culpa greu.<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia distingeix dos plans d\u2019efectes: (i) l\u2019intern, on la infracci\u00f3 pot generar responsabilitat dels administradors si es vulnera el deure de lleialtat (art. 232 TRLSC); i (ii) l\u2019extern, on el negoci jur\u00eddic nom\u00e9s seria anul\u00b7lable si el tercer va actuar sense bona fe. En el cas concret, es declara v\u00e0lida la subscripci\u00f3 del soci i s\u2019ordena la seva inscripci\u00f3 com a soci, rebutjant la subscripci\u00f3 de segon grau per part d\u2019un altre soci de la mercantil.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Audi\u00e8ncia evita pronunciar-se sobre si els diners poden considerar-se un actiu essencial, q\u00fcesti\u00f3 debatuda en la doctrina i en resolucions de la Direcci\u00f3 General de la Seguretat Jur\u00eddica i Fe P\u00fablica. Tot i que alguns notaris i autors sostenen que els diners, per la seva naturalesa circulant, no encaixen en el concepte d\u2019actiu essencial, la sent\u00e8ncia no entra a valorar aquest punt per no haver estat objecte de debat. La SAP 5137\/2025 refor\u00e7a la interpretaci\u00f3 que l\u2019article 160.f) TRLSC no afecta directament la validesa dels actes societaris davant de tercers, llevat que es provi mala fe (per exemple, en conniv\u00e8ncia amb l\u2019administrador), i que els seus efectes es circumscriuen a l\u2019\u00e0mbit intern de la societat. Equiparar l\u2019article 160.f) a una cl\u00e0usula estatut\u00e0ria implicaria una contradicci\u00f3 amb l\u2019article 234.1 TRLSC i amb la Directiva 2017\/1132, que protegeixen el tercer de bona fe davant de limitacions internes no inscrites. Per aix\u00f2, l\u2019aplicaci\u00f3 adequada de l\u2019article 160.f) LSC s\u2019ha de fer ex post, mitjan\u00e7ant mecanismes com la responsabilitat dels administradors o la indemnitzaci\u00f3 de danys, i no mitjan\u00e7ant la invalidesa de l\u2019acte davant de tercers.<\/p>\n\n\n\n
La recent sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem 1209\/2025, de 3 de setembre, analitza un sup\u00f2sit d\u2019indemnitzaci\u00f3 per clientela derivat de la resoluci\u00f3 d\u2019un contracte d\u2019ag\u00e8ncia despr\u00e9s d\u2019una extensa relaci\u00f3 comercial d\u2019aproximadament vint-i-un anys. El nucli del debat jur\u00eddic se situa en la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 28.3 de la Llei 12\/1992, de 27 de maig, del Contracte d\u2019Ag\u00e8ncia (LCA), que estableix que \u201cla indemnitzaci\u00f3 no podr\u00e0 excedir, en cap cas, de l\u2019import mitj\u00e0 anual de les remuneracions percebudes per l\u2019agent durant els \u00faltims cinc anys o, durant tot el per\u00edode de durada del contracte, si aquest fos inferior\u201d.<\/p>\n\n\n\n
La controv\u00e8rsia se centra a determinar si, una vegada assolit el l\u00edmit m\u00e0xim previst en aquest precepte, \u00e9s jur\u00eddicament admissible aplicar una correcci\u00f3 addicional basada en criteris d\u2019equitat o estipulacions contractuals. En el cas objecte d\u2019an\u00e0lisi, tant el Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia n\u00fam. 47 de Barcelona com la Secci\u00f3 17a de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona van aplicar reduccions del 60% i del 40%, respectivament, sobre la quantia calculada conforme al l\u00edmit de l\u2019article 28.3 LCA.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem, en l\u00ednia amb la seva doctrina consolidada, reitera tant el car\u00e0cter imperatiu de la regulaci\u00f3 de les indemnitzacions per clientela continguda en la LCA, com la prohibici\u00f3 de pactes anticipats que limitin aquestes indemnitzacions. Recolzant-se en la Directiva 86\/653\/CEE i en precedents jurisprudencials com les SSTS 582\/2010, 457\/2013, 226\/2020 i 528\/2020, la Sala Primera del Tribunal Suprem conclou que el l\u00edmit m\u00e0xim fixat pel legislador en l\u2019article 28.3 LCA constitueix no nom\u00e9s un l\u00edmit absolut, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019\u00fanic factor de correcci\u00f3 admissible. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si la indemnitzaci\u00f3 calculada no excedeix aquest l\u00edmit, no procedeix aplicar reduccions addicionals per part de l\u2019\u00f2rgan jurisdiccional.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, introduir una rebaixa addicional, com van fer, en aquest cas, tant el Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia com l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona, atenent criteris diferents als previstos per la Llei del Contracte d\u2019Ag\u00e8ncia (com el prestigi de la marca o la publicitat de l\u2019empresari), seria, segons el Tribunal Suprem, incorrecte i contrari a l\u2019article 3.1 de la LCA.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia n\u00famero 1264\/2025, de 18 de setembre de 2025, ha resolt un recurs de cassaci\u00f3 interposat en el marc d\u2019un litigi sobre la resoluci\u00f3 d\u2019un contracte privat de compravenda d\u2019una finca r\u00fastica. La q\u00fcesti\u00f3 controvertida era la interpretaci\u00f3 d\u2019una cl\u00e0usula resolut\u00f2ria que establia que, en cas d\u2019incompliment per part de la compradora de l\u2019obligaci\u00f3 de cancel\u00b7lar un pr\u00e9stec amb garantia hipotec\u00e0ria abans d\u2019una data determinada, el contracte quedaria resolt \u201cquedant ambdues parts saldades, sense dret a demanar ni reclamar res\u201d.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial havia considerat que, davant un incompliment de la compradora, aquesta cl\u00e0usula no permetia a la venedora retenir les quantitats lliurades a compte, entenent que la redacci\u00f3 de la cl\u00e0usula era ambigua i que, per tant, s\u2019havia d\u2019aplicar el criteri de major reciprocitat previst a l\u2019article 1289 del Codi Civil, especialment tractant-se d\u2019un contracte oner\u00f3s, havent-se de retornar la possessi\u00f3 de la finca a la part venedora i procedir a la devoluci\u00f3 del preu abonat per la compradora a compte del preu.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem, per\u00f2, considera que la cl\u00e0usula en q\u00fcesti\u00f3, tot i que no estableix de forma expressa la p\u00e8rdua de les quantitats lliurades, s\u00ed que cont\u00e9 una previsi\u00f3 clara i coherent amb la resta del contracte, \u00e9s a dir, que la resoluci\u00f3 per incompliment de la compradora comporta que ambdues parts quedin saldades, excloent la possibilitat d\u2019exigir devolucions o compensacions addicionals.<\/p>\n\n\n\n
La sent\u00e8ncia es fonamenta en la doctrina consolidada sobre la interpretaci\u00f3 dels contractes, reiterant que quan els termes s\u00f3n clars i no deixen lloc a dubtes sobre la intenci\u00f3 dels contractants, ha de prevaldre el seu sentit literal, conforme a l\u2019article 1281 del Codi Civil. Aix\u00ed mateix, recorda que l\u2019article 1289 CC nom\u00e9s pot aplicar-se com a criteri interpretatiu subsidiari quan resulti absolutament impossible determinar la voluntat comuna de les parts mitjan\u00e7ant els altres criteris legals, essent una regla de tancament d\u2019aplicaci\u00f3 subsidi\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Alt Tribunal considera que les parts van pactar expressament que, una vegada lliurades per la compradora les quantitats acordades, si es produ\u00efa un incompliment de l\u2019obligaci\u00f3 de cancel\u00b7lar la hipoteca que gravava l\u2019immoble, la resoluci\u00f3 del contracte per part de la venedora donaria lloc a que les parts no poguessin demanar-se ni reclamar-se res, cosa que implica la improced\u00e8ncia de la devoluci\u00f3 a la compradora de les quantitats lliurades a compte. En aquest sentit, tot i que la resoluci\u00f3 del contracte dona lloc a la restituci\u00f3 de les prestacions entre les parts com a regla general, aix\u00f2 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la pr\u00f2pia efic\u00e0cia restitut\u00f2ria de la resoluci\u00f3, podent les parts preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019incompliment, tal com havien fet en la cl\u00e0usula analitzada.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019aquesta manera, el Tribunal Suprem confirma que les parts poden pactar v\u00e0lidament conseq\u00fc\u00e8ncies espec\u00edfiques per a l\u2019incompliment, fins i tot la p\u00e8rdua de les quantitats lliurades a compte, sempre que la cl\u00e0usula sigui clara i no contravingui normes imperatives, i limita l\u2019\u00fas de l\u2019article 1289 CC com a eina interpretativa, reservant-lo per a sup\u00f2sits d\u2019ambig\u00fcitat insalvable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Efectes de l’article 160.f) del Text Ref\u00f3s de la<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":17655,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[452,457,458,453,459,456,441],"class_list":["post-19933","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca","tag-contratos-de-agencia","tag-contratos-privados","tag-hipotecas","tag-indemnizacion","tag-inmueble","tag-ley-de-sociedades-de-capital","tag-responsabilidad-administradores"],"yoast_head":"\n