En l\u2019\u00e0mbit del dret societari, el deure de lleialtat dels administradors adquireix una rellev\u00e0ncia especial quan es produeixen situacions de conflicte d\u2019inter\u00e8s. Dues resolucions recents il\u00b7lustren aquesta q\u00fcesti\u00f3: la Sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid n\u00fam. 142\/2025, d\u201911 d\u2019abril (\u201cAP Madrid 142\/2025\u201d), i la Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem n\u00fam. 449\/2025, de 20 de mar\u00e7 (\u201cTS 449\/2025\u201d, ECLI:ES:TS:2025:1169). Ambdues analitzen conductes d\u2019administradors que, en anteposar interessos personals o de tercers, vulneren l\u2019inter\u00e8s social de les societats que gestionen.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019AP Madrid 142\/2025 es pronuncia sobre la nul\u00b7litat de dos contractes de compravenda celebrats entre un administrador i la societat que dirigeix, en considerar que s\u2019ha infringit el deure de lleialtat<\/strong> previst a l\u2019article 227.1 del Text Ref\u00f3s de la Llei de Societats de Capital (\u201cTRLSC\u201d). Aquest precepte exigeix que els administradors actu\u00efn amb bona fe i en benefici de la societat<\/strong>, evitant qualsevol actuaci\u00f3 que pugui comprometre la seva imparcialitat. En aquest cas, l\u2019operaci\u00f3 es va considerar viciada per conflicte d\u2019inter\u00e8s, conforme a l\u2019article 228.e) TRLSC, que obliga l\u2019administrador a adoptar mesures per evitar situacions en qu\u00e8 els seus interessos puguin col\u00b7lidir amb els de la societat.<\/p>\n\n\n\n L\u2019article 229.1.a) del TRLSC refor\u00e7a aquesta exig\u00e8ncia, establint que l\u2019administrador ha d\u2019abstenir-se de realitzar transaccions amb la societat, llevat que es tracti d\u2019operacions ordin\u00e0ries, en condicions est\u00e0ndard i de poca rellev\u00e0ncia. L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial conclou que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte d\u2019inter\u00e8s en l\u2019operaci\u00f3 impugnada activa la possibilitat d\u2019exercir l\u2019acci\u00f3 de nul\u00b7litat prevista a l\u2019article 232 del TRLSC. A m\u00e9s, rebutja la validesa d\u2019una suposada dispensa t\u00e0cita per part dels socis, recordant que l\u2019article 230.2 del TRLSC exigeix una autoritzaci\u00f3 expressa<\/strong>, singular i atorgada per la Junta General<\/strong> o l\u2019\u00f2rgan d\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per part seva, el TS 449\/2025 aborda una acci\u00f3 social de responsabilitat interposada pel soci minoritari d\u2019una societat limitada contra els administradors que, successivament, van ocupar el c\u00e0rrec. El Tribunal analitza una s\u00e8rie d\u2019actuacions que van implicar la realitzaci\u00f3 d\u2019operacions amb societats vinculades als administradors, sense la deguda autoritzaci\u00f3 de la Junta General, i sense comunicar el conflicte d\u2019inter\u00e8s existent<\/strong>. Algunes d\u2019aquestes societats competien directament amb la societat demandant, operant en el mateix sector i localitat, cosa que va agreujar la infracci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L\u00b4Alt Tribunal considera que aquestes conductes constitueixen una vulneraci\u00f3 clara del deure de lleialtat<\/strong>, ja que s\u2019ha produ\u00eft una desviaci\u00f3 de clientela i un aprofitament d\u2019oportunitats de negoci en favor de societats vinculades, sense respondre a una necessitat efectiva de prestaci\u00f3 de serveis. A m\u00e9s, subratlla que, per tal que prosperi l\u2019acci\u00f3 de responsabilitat, \u00e9s necessari acreditar un perjudici econ\u00f2mic derivat de l\u2019incompliment<\/strong>, que \u00e9s el que es pret\u00e9n indemnitzar. En aquest cas, s\u2019identifiquen diversos danys concrets:<\/p>\n\n\n\n L\u00b4Alt Tribunal ent\u00e9n que certs contractes mercantils celebrats amb societats vinculades a l\u2019administrador, en el marc del conflicte d\u2019interessos existent, desprenen un fumus negatiu d\u2019innecessarietat<\/strong> i de ser un mitj\u00e0 per desviar beneficis de la societat sobre la qual ostenta la condici\u00f3 d\u2019administrador a favor de societats vinculades al mateix. Aquest fumus negatiu que l\u2019administrador anteposa el seu inter\u00e8s, a trav\u00e9s de societats vinculades, als de la societat que administra s\u2019alimenta amb el que despr\u00e8n el context dels litigis en qu\u00e8 s\u2019ha vist immersa la societat.<\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia conclou amb la condemna a indemnitzar els danys i perjudicis causats, en proporci\u00f3 al temps en qu\u00e8 cada administrador va exercir el c\u00e0rrec.<\/p>\n\n\n\n En conjunt, ambdues resolucions reforcen la idea que el deure de lleialtat no pot relaxar-se ni eludir-se mitjan\u00e7ant interpretacions flexibles o autoritzacions impl\u00edcites. La protecci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s social exigeix transpar\u00e8ncia, abstenci\u00f3 en casos de conflicte i autoritzaci\u00f3 expressa per a qualsevol operaci\u00f3 que pugui comprometre la imparcialitat de l\u2019administrador. A m\u00e9s, quan es produeix un perjudici econ\u00f2mic derivat d\u2019aquestes infraccions, la responsabilitat \u00e9s exigible judicialment.<\/p>\n\n\n\n\n