Quan una empresa no paga a temps una factura, la llei permet al prove\u00efdor reclamar no nom\u00e9s l\u2019import pendent, sin\u00f3 tamb\u00e9 uns interessos addicionals pel retard, els anomenats interessos moratoris, regulats a la Llei 3\/2004, de 29 de desembre, per la qual s\u2019estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que s\u00f3n m\u00e9s elevats que els habituals fixats pel Banc Central Europeu. Tot aix\u00f2, amb l\u2019objectiu de protegir les empreses davant la morositat i evitar que pagar tard resulti rendible.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, qu\u00e8 passa si aquest cr\u00e8dit impagat ha estat venut o cedit a una altra empresa? Pot el nou titular del cr\u00e8dit reclamar tamb\u00e9 aquests interessos de demora? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que ha resolt el Tribunal Suprem en la seva sent\u00e8ncia 768\/2021, de 3 de novembre, i la seva resposta \u00e9s afirmativa: s\u00ed, el nou creditor tamb\u00e9 pot reclamar-los.<\/p>\n\n\n\n
La controv\u00e8rsia es va iniciar arran d\u2019una cessi\u00f3 de cr\u00e8dits que una empresa en concurs de creditors va vendre a una tercera societat. En reclamar el pagament d\u2019un dels deutes, va incloure tamb\u00e9 els interessos de demora. En primera inst\u00e0ncia, el jutjat va rebutjar la demanda per considerar que l\u2019empresa que havia comprat el cr\u00e8dit no tenia legitimaci\u00f3 per reclamar-lo. Posteriorment, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial va recon\u00e8ixer el dret a cobrar el deute principal, per\u00f2 no els interessos moratoris, en entendre que la cessi\u00f3 del cr\u00e8dit no era una operaci\u00f3 comercial en si mateixa.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem va corregir aquest criteri i va deixar clar que, quan es cedeix un cr\u00e8dit, tamb\u00e9 se cedeixen tots els drets que l\u2019acompanyen, inclosos els interessos de demora. Segons la sent\u00e8ncia, el que importa \u00e9s que el deute original provingui d\u2019una operaci\u00f3 comercial entre empreses. Si \u00e9s aix\u00ed, el nou titular del cr\u00e8dit pot exigir el pagament complet, amb interessos inclosos, encara que hagi pagat menys per adquirir aquest cr\u00e8dit.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta decisi\u00f3 refor\u00e7a la seguretat jur\u00eddica en les operacions de cessi\u00f3 de cr\u00e8dits i protegeix el creditor davant la morositat. A m\u00e9s, evita que el deutor es benefici\u00ef pel simple fet que el seu deute hagi canviat de mans. El Suprem recorda que la finalitat de la Llei 3\/2004 \u00e9s precisament dissuadir els retards en els pagaments, i que permetre el contrari aniria en contra d\u2019aquest objectiu.<\/p>\n\n\n\n
La Sent\u00e8ncia n\u00fam. 713\/2025 de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona (Secci\u00f3 15a), dictada el 23 de maig de 2025, resol un conflicte societari rellevant entorn de l\u2019exercici del dret de separaci\u00f3 per part d\u2019un soci minoritari, en el marc d\u2019una societat tancada que ret\u00e9 sistem\u00e0ticament els beneficis sense distribuir dividends.<\/p>\n\n\n\n
Origen del conflicte societari<\/strong><\/p>\n\n\n\n La societat estava participada per tres socis a parts iguals, per\u00f2 les decisions s\u2019adoptaven per majoria, deixant el soci disident en minoria. A la junta ordin\u00e0ria de 2019, es van aprovar els comptes de l\u2019exercici 2018 amb un benefici de 12.207,71 euros, destinats \u00edntegrament a reserves. El soci minoritari va manifestar la seva protesta formal i va comunicar la seva voluntat de separar-se, emparant-se en l\u2019article 348 bis de la Llei de Societats de Capital (LSC).<\/p>\n\n\n\n Aquest article estableix que el soci t\u00e9 dret de separaci\u00f3 si, transcorreguts cinc exercicis des de la constituci\u00f3, la junta no acorda el repartiment d\u2019almenys el 25% dels beneficis legalment distribu\u00efbles, sempre que s\u2019hagin obtingut beneficis en els tres exercicis anteriors. En aquest cas, es complien tots els requisits: la societat tenia beneficis recurrents, no es van repartir dividends, i el soci disident va formular protesta expressa a la junta.<\/p>\n\n\n\n Reformulaci\u00f3 dels comptes i actuaci\u00f3 de la societat<\/strong><\/p>\n\n\n\n Inicialment, la societat va recon\u00e8ixer el dret de separaci\u00f3 i va oferir certs actius immobiliaris com a pagament. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s del rebuig de l\u2019oferta per part del soci, la societat va reformular els comptes de l\u2019exercici 2018 per reflectir p\u00e8rdues, al\u00b7legant despeses omeses.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial considera aquesta maniobra contr\u00e0ria a la bona fe (article 7 del Codi Civil) i a la normativa comptable, ja que la reformulaci\u00f3 es va fer despr\u00e9s de l\u2019aprovaci\u00f3 dels comptes i amb la intenci\u00f3 de frustrar un dret ja nascut (i inicialment reconegut per la pr\u00f2pia societat).<\/p>\n\n\n\n Valoraci\u00f3 de les participacions socials<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona analitza el procediment de valoraci\u00f3 de les participacions socials despr\u00e9s de l\u2019exercici del dret de separaci\u00f3 per part del soci minoritari, conforme als articles 353 i 356 de la Llei de Societats de Capital.<\/p>\n\n\n\n El demandant va sol\u00b7licitar al Registre Mercantil el nomenament d\u2019un expert independent per valorar les seves participacions, sol\u00b7licitud que va ser inicialment rebutjada per la societat. No obstant aix\u00f2, tant el Registrador com la Direcci\u00f3 General de Seguretat Jur\u00eddica i Fe P\u00fablica (DGSJFP) van desestimar l\u2019oposici\u00f3 de la societat i van procedir al nomenament de l\u2019expert.<\/p>\n\n\n\n La societat va impugnar aquesta designaci\u00f3 davant els tribunals, per\u00f2 no va col\u00b7laborar amb l\u2019expert, impedint la realitzaci\u00f3 de l\u2019informe. L\u2019Audi\u00e8ncia rebutja la justificaci\u00f3 de la societat, recordant que les resolucions de la DGSJFP s\u00f3n executives i no se suspenen autom\u00e0ticament per la seva impugnaci\u00f3 judicial.<\/p>\n\n\n\n Davant la manca de col\u00b7laboraci\u00f3, el soci va encarregar un informe pericial independent que va valorar les seves participacions utilitzant el m\u00e8tode del valor te\u00f2ric comptable corregit, habitual en el sector immobiliari. La societat no va refutar t\u00e8cnicament aquest informe, per la qual cosa el tribunal el va considerar v\u00e0lid.<\/p>\n\n\n\n Finalment, l\u2019Audi\u00e8ncia confirma que el moment rellevant per a la valoraci\u00f3 \u00e9s aquell en qu\u00e8 s\u2019exerceix el dret de separaci\u00f3, i desestima el recurs de la societat, confirmant la condemna al pagament del valor raonable de les participacions.<\/p>\n\n\n\n Implicacions en operacions de M&A<\/strong><\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia t\u00e9 implicacions rellevants en l\u2019\u00e0mbit de les operacions de fusi\u00f3 i adquisici\u00f3 (M&A). En processos de due diligence, l\u2019exist\u00e8ncia de pol\u00edtiques reiterades de no repartiment de dividends pot activar el dret de separaci\u00f3 dels socis minoritaris, generant conting\u00e8ncies econ\u00f2miques significatives. Aquest risc pot afectar directament el preu de compra i la liquiditat de la societat, comprometent la viabilitat de l\u2019operaci\u00f3. Per aix\u00f2, ha de ser considerat en la negociaci\u00f3 mitjan\u00e7ant cl\u00e0usules de garantia o ajustos de preu.<\/p>\n\n\n\n Refor\u00e7 de la protecci\u00f3 del soci minoritari<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona refor\u00e7a la protecci\u00f3 del soci minoritari davant decisions majorit\u00e0ries que buiden de contingut el dret de separaci\u00f3. La resoluci\u00f3 consolida l\u2019article 348 bis LSC com a mecanisme de tutela efectiva en societats tancades, aportant seguretat jur\u00eddica i evitant que el soci disconforme quedi atrapat en una societat que ret\u00e9 sistem\u00e0ticament els beneficis.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem, en la seva Sent\u00e8ncia 1123\/2025, de 17 de juliol de 2025, s\u2019ha pronunciat sobre l\u2019efecte que t\u00e9 el consentiment del deutor, en les cessions de cr\u00e8dits, sobre les excepcions que aquest pot oposar davant el cessionari.<\/p>\n\n\n\n La controv\u00e8rsia s\u2019inicia quan, despr\u00e9s de la cessi\u00f3 d\u2019un cr\u00e8dit entre dues empreses, el deutor intenta oposar excepcions per no efectuar el pagament al cessionari, basant-se en l\u2019incompliment de l\u2019entrega d\u2019unes mercaderies (el pagament de les quals constitu\u00efa el cr\u00e8dit cedit). El deutor al\u00b7legava que no podia pagar la factura objecte de la cessi\u00f3 perqu\u00e8 no havia rebut les mercaderies corresponents, essent la q\u00fcesti\u00f3 litigiosa principal determinar si, en haver consentit la cessi\u00f3, el deutor havia renunciat al dret d\u2019oposar excepcions al pagament davant el cessionari del cr\u00e8dit.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem refor\u00e7a la seva postura sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 1198 del Codi Civil, que estableix que:\u201cEl deutor que hagi consentit en la cessi\u00f3 de drets feta per un creditor a favor d\u2019un tercer, no podr\u00e0 oposar al cessionari la compensaci\u00f3 que li correspondria contra el cedent\u201d.<\/em> Tot i que la cessi\u00f3 no exigeix el consentiment del deutor per ser v\u00e0lida, aquest consentiment s\u00ed que pot tenir implicacions sobre les excepcions que es poden plantejar. Pot contenir, a m\u00e9s del consentiment, una ren\u00fancia davant el cessionari a plantejar totes o algunes de les excepcions que podria oposar a l\u2019exig\u00e8ncia de compliment de l\u2019obligaci\u00f3. Aquesta ren\u00fancia hauria de complir amb els requisits de l\u2019article 6.2 del Codi Civil i la jurisprud\u00e8ncia que el desenvolupa per ser efica\u00e7. A m\u00e9s, per considerar que el consentiment del deutor t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre les excepcions que pot oposar a l\u2019exig\u00e8ncia de pagament pel cessionari (a banda de la conseq\u00fc\u00e8ncia prevista en l\u2019article 1198.1), caldr\u00e0 tenir en compte les circumst\u00e0ncies concretes de cada cas, \u201ctant els termes i circumst\u00e0ncies de la prestaci\u00f3 del consentiment com els fets en qu\u00e8 es fonamentin aquestes excepcions i el coneixement que en tingu\u00e9s el deutor en el moment de manifestar el seu consentiment\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, el consentiment del deutor no \u00e9s irrellevant, i en certs casos pot implicar una ren\u00fancia t\u00e0cita o expressa a algunes excepcions. No obstant aix\u00f2, aquesta ren\u00fancia no pot ser generalitzada, sin\u00f3 que ha de complir amb els criteris de bona fe i ser analitzada segons les circumst\u00e0ncies del cas concret. Per tant, tot i que el deutor no perd autom\u00e0ticament el dret d\u2019oposar totes les excepcions, s\u00ed que pot veure limitada la seva capacitat d\u2019impugnaci\u00f3 si aquestes excepcions no van ser plantejades de manera expressa en el moment de la cessi\u00f3 o si l\u2019actuaci\u00f3 del cessionari era conforme al pactat entre les parts.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, cal tenir en compte que la cessi\u00f3 d\u2019un cr\u00e8dit no modifica les seves caracter\u00edstiques objectives, sin\u00f3 la titularitat, per la qual cosa el cessionari ha de ser diligent en comprovar les caracter\u00edstiques del cr\u00e8dit que adquireix. aix\u00f2 \u201csense perjudici que el cedent de bona fe respongui, en una cessi\u00f3 onerosa, de l\u2019exist\u00e8ncia i legitimitat del cr\u00e8dit en el moment de la cessi\u00f3 (art. 1529 del Codi Civil), i que tamb\u00e9 hagi de respondre davant el cessionari per l\u2019incompliment del seu deure accessori de col\u00b7laborar en la realitzaci\u00f3 del cr\u00e8dit cedit\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n El Tribunal estableix que el consentiment prestat pel deutor no ha de produir-li un perjudici sense el seu consentiment ni suposar una ren\u00fancia t\u00e0cita als seus drets, per la qual cosa la simple conformitat amb la cessi\u00f3 de cr\u00e8dit no implica que el deutor perdi totes les defenses disponibles davant el cessionari, i caldr\u00e0 una ren\u00fancia expressa. Aix\u00ed, el Tribunal Suprem conclou que el deutor, en consentir la cessi\u00f3, no va renunciar al seu dret d\u2019oposar excepcions com la manca d\u2019entrega de mercaderies, ja que aquestes q\u00fcestions no van ser plantejades clarament en el moment de donar el seu consentiment. Per tant, tot i que es va produir el consentiment del deutor a la cessi\u00f3 de cr\u00e8dits, no pot entendre\u2019s que aquest consentiment impliqu\u00e9s una ren\u00fancia autom\u00e0tica i total a totes les defenses que el deutor podria haver plantejat davant el cedent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. El Tribunal Suprem avala que es puguin reclamar interessos<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":19060,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[460,466,465,343],"class_list":["post-19134","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca","tag-cesion-de-derechos-de-credito","tag-conflictos-societarios","tag-reclamacion-intereses","tag-socios"],"yoast_head":"\n3. El consentiment del deutor en la cessi\u00f3 de cr\u00e8dits: l\u00edmits a la ren\u00fancia d\u2019excepcions.<\/h2>\n\n\n\n