La Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0138-25, de 12 de febrer de 2025, ha abordat el tractament fiscal de la creaci\u00f3 i venda de tokens no fungibles (NFTs) per part d\u2019un artista digital, analitzant tant l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (IRPF) com l\u2019Impost sobre el Valor Afegit (IVA).<\/p>\n\n\n\n
La DGT parteix del Reglament (UE) 2023\/1114 (MiCA), que defineix el concepte de criptoactiu per\u00f2 exclou expressament els NFTs, en considerar-los actius \u00fanics i no fungibles.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, els NFTs es configuren com a certificats digitals d\u2019autenticitat, vinculats a un arxiu digital (imatge, v\u00eddeo, m\u00fasica, il\u00b7lustraci\u00f3, etc.), que es creen i transmeten mitjan\u00e7ant tecnologia blockchain. La transacci\u00f3 no suposa el lliurament de l\u2019arxiu digital subjacent, sin\u00f3 del NFT que acredita la seva autenticitat i titularitat.<\/p>\n\n\n\n
En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019IRPF, la DGT recorda que tant les criptomonedes com els NFTs constitueixen b\u00e9ns immaterials.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019acord amb l\u2019article 27 de la LIRPF, els ingressos derivats de la venda de NFTs per part d\u2019un artista que organitza pels seus propis mitjans l\u2019activitat constitueixen rendiments d\u2019activitats econ\u00f2miques, integrant-se els ingressos en la base imposable general (arts. 45 i 48 LIRPF) i, per tant, regint-se la seva tributaci\u00f3 per les normes generals aplicables a aquests rendiments.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a l\u2019IVA, la DGT descarta que la venda de NFTs pugui considerar-se lliurament de b\u00e9ns (art. 8 LIVA), ja que no es tracta de b\u00e9ns corporals ni es transmet l\u2019arxiu digital en si. Per aix\u00f2, l\u2019operaci\u00f3 es qualifica com a prestaci\u00f3 de serveis (art. 11 LIVA), concretament, com a servei prestat per via electr\u00f2nica (art. 69.Tres.4\u00ba LIVA i art. 7 del Reglament (UE) 282\/2011), tributant al tipus general del 21%.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, quan la venda es canalitza mitjan\u00e7ant marketplaces o plataformes en l\u00ednia, entra en joc l\u2019article 9 bis del Reglament (UE) 282\/2011, que presumeix que la plataforma actua en nom propi davant del comprador si fixa condicions, autoritza el pagament o no facilita la identitat de l\u2019adquirent. En aquest cas, la plataforma \u00e9s el subjecte passiu de l\u2019IVA respecte del consumidor final, i l\u2019artista ha de facturar a la plataforma.<\/p>\n\n\n\n
Al seu torn, d\u2019acord amb l\u2019article 69 LIVA, si la plataforma es troba fora del territori d\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019impost (TAI), l\u2019operaci\u00f3 no se sotmet a l\u2019IVA espanyol.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, la base imposable es determina per la contraprestaci\u00f3 rebuda (art. 78 LIVA). Si el pagament s\u2019efectua en criptomonedes, s\u2019ha de convertir a euros en el moment de l\u2019operaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La Sala del Contenci\u00f3s-Administratiu del Tribunal Suprem (TS), en la seva sent\u00e8ncia n\u00fam. 977\/2025, de 15 de juliol (rec. 6622\/2023), resol una q\u00fcesti\u00f3 relativa a la individualitzaci\u00f3 fiscal dels guanys patrimonials no justificats en casos de matrimoni subjectes al r\u00e8gim econ\u00f2mic de guanys.<\/p>\n\n\n\n
La resoluci\u00f3 estableix doctrina jurisprudencial sobre la necessitat d\u2019integrar, en l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 11.5 de la LIRPF, la presumpci\u00f3 de guanyalitat prevista a l\u2019article 1361 del Codi Civil, en els casos en qu\u00e8 no quedi acreditat el car\u00e0cter privatiu del b\u00e9 en qu\u00e8 es manifesta el guany.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019origen del litigi es troba en la intervenci\u00f3, per part de la policia francesa, de diners en efectiu no declarats en un control duaner. L\u2019AEAT va considerar que aquesta quantitat constitu\u00efa un guany patrimonial no justificat en l\u2019IRPF de 2012 del contribuent, determinant una liquidaci\u00f3 de 40.556,06 euros i una sanci\u00f3 de 27.054,66 euros.<\/p>\n\n\n\n
El TEAR de Madrid va confirmar tant la liquidaci\u00f3 com la sanci\u00f3. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Madrid va dictar sent\u00e8ncia anul\u00b7lant la sanci\u00f3 per manca de motivaci\u00f3, per\u00f2 va confirmar la liquidaci\u00f3 \u00edntegra.<\/p>\n\n\n\n
El contribuent va rec\u00f3rrer en cassaci\u00f3 al\u00b7legant que s\u2019havia d\u2019aplicar la presumpci\u00f3 de guanyalitat (art. 1361 CC), la qual cosa implicaria l\u2019atribuci\u00f3 del guany per meitat entre els c\u00f2njuges.<\/p>\n\n\n\n
El TS centra la controv\u00e8rsia en la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 11.5 de la LIRPF, que regula la individualitzaci\u00f3 dels guanys patrimonials no justificats, i la seva interacci\u00f3 amb el r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, l\u2019IRPF \u00e9s un impost individual, la qual cosa suposa que les rendes s\u2019imputen en funci\u00f3 del seu origen o font, conforme a l\u2019article 11.1 de la LIRPF.<\/p>\n\n\n\n
En el cas dels guanys no justificats, la llei disposa que \u201cs\u2019atribuiran en funci\u00f3 de la titularitat dels b\u00e9ns o drets en qu\u00e8 es manifestin\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Per definir la titularitat, l\u2019article 7 de la Llei de l\u2019Impost sobre el Patrimoni remet expressament a les disposicions del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial. En aquest sentit, en r\u00e8gim de guanys, l\u2019article 1361 del Codi Civil estableix una presumpci\u00f3 iuris tantum<\/em> de guanyalitat dels b\u00e9ns existents en el matrimoni.<\/p>\n\n\n\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, si l\u2019Administraci\u00f3 no prova el car\u00e0cter privatiu dels diners, s\u2019ha de presumir guanya i atribuir per meitat a ambd\u00f3s c\u00f2njuges.<\/p>\n\n\n\n En base a aix\u00f2, el TS descarta que sigui aplicable el tercer par\u00e0graf de l\u2019article 11.5 de la LIRPF (guanys obtinguts directament, com en el joc o subvencions), per no referir-se a sup\u00f2sits de rendes no justificades. Tamb\u00e9 rebutja l\u2019argument de vincular la imputaci\u00f3 tribut\u00e0ria amb la responsabilitat en mat\u00e8ria de blanqueig de capitals (Llei 10\/2010), en tractar-se de figures jur\u00eddiques amb finalitats diferents.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, el TS estableix la seg\u00fcent doctrina: \u201c<\/strong>Per establir la individualitzaci\u00f3 fiscal dels guanys patrimonials no justificats als quals es refereix el segon par\u00e0graf de l\u2019article 11.5 de la LIRPF, i amb la finalitat de determinar la titularitat dels b\u00e9ns o drets en qu\u00e8 es manifesta el guany no justificat, s\u2019han de tenir en compte, en els casos de matrimoni, les disposicions reguladores del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial aplicable, la qual cosa implicar\u00e0, si escau, l\u2019aplicaci\u00f3 de la presumpci\u00f3 a qu\u00e8 es refereix l\u2019article 1361 del Codi Civil.\u201d<\/p>\n\n\n\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, el TS estima el recurs de cassaci\u00f3 i anul\u00b7la la sent\u00e8ncia del TSJ de Madrid en all\u00f2 relatiu a la liquidaci\u00f3, per no haver-se ponderat el r\u00e8gim de guanys.<\/p>\n\n\n\n La Sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia d\u2019Andalusia (Granada), de 8 d\u2019abril de 2025, dictada en el recurs 321\/2021, tracta sobre la qualificaci\u00f3 fiscal d\u2019una indemnitzaci\u00f3 percebuda per la resoluci\u00f3 unilateral d\u2019un contracte d\u2019ag\u00e8ncia i, m\u00e9s concretament, si s\u2019hi aplica la reducci\u00f3 del 30% en rendiments irregulars de l\u2019IRPF.<\/p>\n\n\n\n El cas parteix de la resoluci\u00f3 unilateral d\u2019un contracte d\u2019ag\u00e8ncia subscrit entre una entitat en r\u00e8gim d\u2019atribuci\u00f3 de rendes, una comunitat de b\u00e9ns, i una mercantil, que va donar lloc al pagament d\u2019una indemnitzaci\u00f3 calculada conforme a la Llei sobre Contracte d\u2019Ag\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n El contribuent va aplicar en el seu IRPF la reducci\u00f3 per rendes irregulars regulada a l\u2019article 32 de la Llei de l\u2019IRPF; no obstant aix\u00f2, l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria va denegar aquesta aplicaci\u00f3 sobre la indemnitzaci\u00f3, en considerar que no es tractava d\u2019un rendiment irregular ni vinculat a un per\u00edode de generaci\u00f3 superior a dos anys, sin\u00f3 que la indemnitzaci\u00f3 naixia amb la resoluci\u00f3 contractual i no pel cessament de l\u2019activitat econ\u00f2mica. El contribuent va defensar que la indemnitzaci\u00f3 tenia naturalesa de rendiment irregular amb per\u00edode de generaci\u00f3 superior a dos anys, per derivar de l\u2019extinci\u00f3 del contracte d\u2019ag\u00e8ncia, i que, per tant, s\u2019hi havia d\u2019aplicar la reducci\u00f3 del 30%.<\/p>\n\n\n\n El Tribunal conclou que aquesta indemnitzaci\u00f3 no pot considerar-se rendiment irregular amb per\u00edode superior a dos anys ni acollir-se a la reducci\u00f3 del 30% prevista a l\u2019article 32.1 de la Llei de l\u2019IRPF, ja que el seu meritament es produeix en el moment de la resoluci\u00f3 contractual i no durant la vig\u00e8ncia del contracte. A m\u00e9s, no es tracta d\u2019una indemnitzaci\u00f3 per cessament d\u2019activitat econ\u00f2mica ni per substituci\u00f3 de drets econ\u00f2mics de durada indefinida, requisits necessaris per aplicar la reducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 s\u2019argumenta en el fet que la indemnitzaci\u00f3 no t\u00e9 encaix en cap dels sup\u00f2sits contemplats en la normativa aplicable, ja que no es percep per un dret generat al llarg dels anys, sin\u00f3 que est\u00e0 motivada exclusivament per la resoluci\u00f3 unilateral del contracte, per la qual cosa el seu moment de generaci\u00f3 \u00e9s \u00fanic i no es produeix durant un per\u00edode de temps, sent la durada del contracte d\u2019ag\u00e8ncia \u00fanicament determinant per al c\u00e0lcul de la indemnitzaci\u00f3. \u00c9s a dir, l\u2019import de la indemnitzaci\u00f3 no s\u2019ha generat al llarg del temps durant el qual s\u2019ha mantingut la relaci\u00f3 comercial, sin\u00f3 que neix ex novo<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Al marge d\u2019aix\u00f2, i del fet que per calcular l\u2019import de la indemnitzaci\u00f3 s\u2019hagi considerat la durada de la relaci\u00f3 amb l\u2019empresa, tampoc pot classificar-se entre els rendiments qualificats per l\u2019article 25 del Reglament de l\u2019Impost com a \u201cobtinguts de forma not\u00f2riament irregular en el temps\u201d o com a \u201cindemnitzaci\u00f3 per cessament d\u2019activitats\u201d, ja que en el present cas no consta que la comunitat de b\u00e9ns o el contribuent hagin cessat en la seva activitat econ\u00f2mica d\u2019agent comercial, sin\u00f3 que han deixat de tenir una relaci\u00f3 comercial amb aquella mercantil.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, el TSJ d\u2019Andalusia desestima el recurs del recurrent i confirma la legalitat de l\u2019actuaci\u00f3 administrativa impugnada, seguint el criteri d\u2019altres TSJ en assumptes similars, per la inaplicabilitat de la reducci\u00f3 del 30% a la indemnitzaci\u00f3 per resoluci\u00f3 unilateral del contracte d\u2019ag\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. El tractament fiscal de la venda de NFTs a<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":19007,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[452,287,453,418,338,451,315],"class_list":["post-19011","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca","tag-contratos-de-agencia","tag-dgt","tag-indemnizacion","tag-irpf","tag-iva","tag-nfts-espana","tag-tributacion"],"yoast_head":"\n3. Fiscalitat de la indemnitzaci\u00f3 per resoluci\u00f3 unilateral de contractes d\u2019ag\u00e8ncia.<\/h2>\n\n\n\n