La sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem 890\/2025, dictada el passat 5 de juny de 2025, analitza si la despesa per l\u2019enviament d\u2019un burofax en el marc d\u2019una relaci\u00f3 contractual pot ser reclamada al deutor com a despesa extrajudicial conforme a l\u2019article 1168 del Codi Civil o si s\u2019ha de considerar un dany indemnitzable segons l\u2019article 1124. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s rellevant perqu\u00e8 delimita quan certes despeses poden ser exigides al deutor, especialment en contextos on el creditor actua per reclamar el compliment d\u2019una obligaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
En el cas jutjat, un advocat demanda dues persones exigint el pagament dels seus honoraris professionals, incloent-hi una despesa addicional de 30 euros per l\u2019enviament d\u2019un burofax utilitzat per notificar la factura i una sent\u00e8ncia. Els demandats accepten pagar la major part del deute, per\u00f2 rebutgen assumir el cost del burofax. En primera inst\u00e0ncia, el jutjat de Lleida estima la demanda en la seva totalitat i considera que la despesa del burofax \u00e9s un dany derivat de l\u2019incompliment contractual, encara que no estigui incl\u00f2s en les costes processals.<\/p>\n\n\n\n
En segona inst\u00e0ncia, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Lleida confirma parcialment la sent\u00e8ncia anterior i considera que la despesa del burofax \u00e9s justificable conforme als articles 1168 i 1124 del Codi Civil, ja que es tracta d\u2019una mesura necess\u00e0ria per exigir el compliment de l\u2019obligaci\u00f3 principal. Tanmateix, els demandats interposen un recurs de cassaci\u00f3, argumentant que l\u2019article 1168 no cobreix aquest tipus de despeses i que no existeix una relaci\u00f3 causal entre l\u2019incompliment i l\u2019enviament del burofax, ja que va ser una decisi\u00f3 volunt\u00e0ria del creditor.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem analitza la jurisprud\u00e8ncia i conclou que les despeses extrajudicials nom\u00e9s s\u00f3n reclamables si s\u00f3n estrictament necess\u00e0ries i indispensables. No tota despesa realitzada pel creditor \u00e9s reemborsable, sin\u00f3 \u00fanicament aquelles que resulten essencials per a l\u2019execuci\u00f3 efectiva de l\u2019obligaci\u00f3. En aquest cas, l\u2019enviament del burofax no es considera necessari, ja que existeixen mitjans m\u00e9s econ\u00f2mics i ordinaris per comunicar una factura, com el correu electr\u00f2nic o el correu postal.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l\u2019Alt Tribunal rebutja que la despesa pugui considerar-se un dany indemnitzable conforme a l\u2019article 1124, ja que no s\u2019ha provat que existeixi un nexe causal directe entre l\u2019incompliment del deutor i la necessitat del creditor d\u2019enviar el burofax. La decisi\u00f3 d\u2019utilitzar aquest mitj\u00e0 va ser unilateral i no motivada per una conducta morosa dels demandats. Per tant, no es compleixen els requisits legals perqu\u00e8 la despesa sigui imputable al deutor.<\/p>\n\n\n\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, el Tribunal Suprem estima el recurs de cassaci\u00f3 i revoca parcialment la sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial, excloent l\u2019obligaci\u00f3 dels demandats d\u2019assumir el cost del burofax. Aquesta resoluci\u00f3 aclareix que no es pot traslladar al deutor el cost d\u2019una elecci\u00f3 volunt\u00e0ria del creditor, refor\u00e7ant aix\u00ed els criteris de necessitat i funcionalitat exigits pel Codi Civil perqu\u00e8 una despesa sigui considerada reemborsable o indemnitzable.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem s\u2019ha pronunciat en la seva sent\u00e8ncia de 12 de juny de 2025, n\u00fam. 941\/2025, sobre els requisits per a la dissoluci\u00f3 de societats civils de durada indefinida per voluntat o ren\u00fancia d\u2019un dels socis, establint els criteris interpretatius sobre els articles 1700.4t, 1705 i 1706 del Codi Civil.<\/p>\n\n\n\n
La disputa en q\u00fcesti\u00f3 va tenir el seu origen en l\u2019extinci\u00f3 d\u2019una relaci\u00f3 societ\u00e0ria de durada indefinida, centrant-se el litigi en si el soci que havia procedit a la den\u00fancia ordin\u00e0ria de la societat havia actuat de bona fe i en temps oport\u00fa. Per a la resoluci\u00f3 de la disputa, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial va aplicar criteris aliens a la normativa espec\u00edfica del Codi Civil, com normes laborals (aplicava el termini de preav\u00eds previst en el contracte de treball d\u2019alta direcci\u00f3 concertat amb el soci sortint) i principis de \u201csoft law\u201d, per determinar la validesa de la ren\u00fancia del soci i l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019un termini de preav\u00eds.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, la sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial va ser casada pel Tribunal Suprem, que va afirmar la primacia de les normes espec\u00edfiques del Codi Civil en mat\u00e8ria de dissoluci\u00f3 de societats civils. En aquest sentit, el Tribunal Suprem subratlla que els articles 1700.4t, 1705 i 1706 del Codi Civil regulen de manera espec\u00edfica la dissoluci\u00f3 de societats civils de durada indefinida. Aix\u00ed, l\u2019article 1705 del Codi Civil, en no tenir la societat una durada concreta o determinada, permet que la dissoluci\u00f3 es pugui efectuar per voluntat de qualsevol dels socis, sempre que la ren\u00fancia es faci de bona fe, en temps oport\u00fa i es comuniqui als altres socis. Per la seva banda, l\u2019article 1706 del Codi Civil defineix de manera espec\u00edfica els conceptes de \u201cbona fe\u201d i \u201ctemps inoport\u00fa\u201d, establint que la ren\u00fancia \u00e9s de mala fe \u201cquan qui la fa es proposa apropiar-se per a si sol del benefici que havia de ser com\u00fa\u201d, i \u00e9s inoportuna quan, \u201cno estant les coses \u00edntegres, la societat est\u00e0 interessada que es dilati la seva dissoluci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal reafirma que la \u201cden\u00fancia ordin\u00e0ria\u201d \u00e9s un dret potestatiu del soci que li correspon en \u201cbenefici o profit propi\u201d, fonamentat en la inadmissibilitat de vincles perpetus i en la necessitat de preservar la llibertat personal. Aquest dret, com s\u2019ha indicat, est\u00e0 subjecte a les limitacions de bona fe i ha de ser exercit en temps oport\u00fa, limitacions que han de ser avaluades en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies concretes del cas. Aix\u00ed, sobre la concurr\u00e8ncia de bona o mala fe, estableix el Suprem que no es pot considerar que el fet que el soci exerceixi el seu dret a denunciar anticipadament la societat guiat pel seu propi inter\u00e8s o conveni\u00e8ncia sigui en si mateix considerat mala fe del soci, i a aquest efecte s\u2019haur\u00e0 de tenir en compte si \u201cs\u2019adverteix una total o arbitr\u00e0ria desconsideraci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s dels altres socis\u201d en l\u2019actuaci\u00f3 del soci sortint, considerant per al cas concret que el soci sortint no va actuar de mala fe.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa al moment de presentaci\u00f3 de la den\u00fancia anticipada de la societat, s\u2019haur\u00e0 d\u2019avaluar si s\u2019ha realitzat en temps oport\u00fa, valorant les circumst\u00e0ncies concurrents i tenint en compte la finalitat del requisit de comunicar la den\u00fancia en temps oport\u00fa, consistent en qu\u00e8 la sortida del soci no causi a un altre soci \u201cun dany m\u00e9s gran que el lligat inevitablement a no poder comptar amb l\u2019activitat del seu consorci en el negoci en qu\u00e8 ambd\u00f3s participaven\u201d.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, l\u2019Alt Tribunal rebutja l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019analogies amb altres normes, com les laborals, en considerar que els articles 1705 i 1706 ja contenen una regulaci\u00f3 espec\u00edfica i suficient per resoldre el cas, i critica l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un termini de preav\u00eds de sis mesos derivat d\u2019un contracte laboral d\u2019alta direcci\u00f3 per considerar que aquesta analogia \u00e9s inapropiada, ja que les relacions laborals i societ\u00e0ries tenen naturaleses jur\u00eddiques diferents. El Tribunal tamb\u00e9 assenyala que el \u201csoft law\u201d i les normes de dret estranger manquen d\u2019efic\u00e0cia vinculant en l\u2019ordenament jur\u00eddic espanyol i no poden ser utilitzades per suplir llacunes inexistents en la normativa aplicable.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal conclou que, en el cas concret, la ren\u00fancia del soci no pot considerar-se sorprenent ni inoportuna, at\u00e8s que existien antecedents de desavinences i negociacions pr\u00e8vies entre les parts, reconeixent tamb\u00e9 que els tractes previs com reunions i consultes poden tenir el valor de preav\u00eds.<\/p>\n\n\n\n
En el context de les operacions de fusi\u00f3 i adquisici\u00f3 (M&A), \u00e9s habitual la inclusi\u00f3 de cl\u00e0usules de no compet\u00e8ncia com a mecanismes destinats a protegir el comprador davant possibles interfer\u00e8ncies del venedor un cop tancada la transacci\u00f3. Aquest tipus de disposicions pretenen evitar que l\u2019antic propietari, que t\u00e9 un coneixement profund del negoci transm\u00e8s, pugui aprofitar aquesta experi\u00e8ncia i contactes per competir directament amb l\u2019empresa adquirida, especialment pel que fa a la clientela que el comprador ha adquirit com a part del valor de l\u2019operaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes cl\u00e0usules solen ser objecte d\u2019atenci\u00f3 especial durant les fases de negociaci\u00f3, ja que incideixen directament en la llibertat d\u2019actuaci\u00f3 futura del venedor. Entre els principals aspectes que s\u2019analitzen destaquen la legalitat de les restriccions imposades, la seva durada, el seu \u00e0mbit geogr\u00e0fic, aix\u00ed com la seva compatibilitat amb els principis generals del dret contractual. Tamb\u00e9 cal preguntar-se si aquestes cl\u00e0usules podrien ser considerades nul\u00b7les en cas de no respectar els criteris establerts per la jurisprud\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a la seva validesa, els tribunals han estat clars en recon\u00e8ixer que aquestes limitacions no nom\u00e9s s\u00f3n legals, sin\u00f3 que, en determinats sup\u00f2sits, resulten necess\u00e0ries per preservar el valor de la transacci\u00f3. Es tracta de restriccions que, tot i que poden semblar limitatives de la lliure compet\u00e8ncia, s\u00f3n admissibles en la mesura que es justifiquin per la necessitat d\u2019evitar un perjudici a l\u2019adquirent, com ara la fuga de clients o la desestabilitzaci\u00f3 del negoci. Fins i tot, en alguns casos, es podria entendre que existeix un deure impl\u00edcit de no compet\u00e8ncia derivat del principi de bona fe contractual, encara que no hi hagi un pacte expr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Quant a la seva durada, la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem ha recorregut a criteris com la raonabilitat i la utilitat de la limitaci\u00f3, evitant fixar un termini est\u00e0ndard, per\u00f2 exigint proporcionalitat. Algunes resolucions judicials han considerat adequat que la prohibici\u00f3 s\u2019estengui pel temps necessari per consolidar la transmissi\u00f3 de la clientela, mentre que altres han ofert refer\u00e8ncies m\u00e9s concretes, com l\u2019aplicaci\u00f3 anal\u00f2gica del que preveu la Llei del Contracte d\u2019Ag\u00e8ncia, que fixa un l\u00edmit m\u00e0xim de dos anys des de la finalitzaci\u00f3 del contracte. Tanmateix, altres pronunciaments han adm\u00e8s per\u00edodes m\u00e9s amplis \u2014de fins a tres o fins i tot cinc anys\u2014 en funci\u00f3 de factors com la fidelitzaci\u00f3 dels clients, la transfer\u00e8ncia de know-how o el cicle de vida del producte (per exemple, la Decisi\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea en el cas Volvo\/Renault).<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a la limitaci\u00f3 territorial, els tribunals han acceptat la seva validesa sempre que es restringeixi a les zones en qu\u00e8 el transmissor exercia efectivament la seva activitat. Es considera que una delimitaci\u00f3 geogr\u00e0fica excessiva podria resultar desproporcionada, llevat que es justifiqui per la necessitat de protegir adequadament la inversi\u00f3 del comprador. En cas que el contracte estableixi una extensi\u00f3 territorial o temporal que excedeixi el que \u00e9s raonable, els jutges tendeixen a no declarar la nul\u00b7litat total de la cl\u00e0usula, sin\u00f3 que solen moderar-la aplicant criteris correctors.<\/p>\n\n\n\n
Cal destacar que, en operacions transfrontereres, on intervenen parts de diferents jurisdiccions, les cl\u00e0usules de no compet\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019han d\u2019analitzar a la llum del dret de compet\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea o de la legislaci\u00f3 de compet\u00e8ncia aplicable en cada pa\u00eds, podent existir l\u00edmits addicionals pel que fa a la seva durada o \u00e0mbit material. En aquest sentit, la Comissi\u00f3 Europea ha realitzat la seg\u00fcent comunicaci\u00f3 sobre les restriccions directament relacionades i necess\u00e0ries per a les operacions de concentraci\u00f3: \u201cL\u2019experi\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica de la Comissi\u00f3 demostren que quan la transmissi\u00f3 d\u2019una empresa inclou tant el fons de comer\u00e7 com el know-how, les cl\u00e0usules d\u2019inhibici\u00f3 de la compet\u00e8ncia solen estar justificades per per\u00edodes de fins a tres anys; quan la transmissi\u00f3 nom\u00e9s consta de fons de comer\u00e7 solen estar justificades per per\u00edodes de fins a dos anys. Les prohibicions de major durada nom\u00e9s poden justificar-se per un ventall m\u00e9s redu\u00eft de circumst\u00e0ncies, per exemple, quan les parts puguin demostrar que la clientela es mantindr\u00e0 fidel al venedor durant m\u00e9s de dos anys o durant m\u00e9s de tres anys quan l\u2019abast o la naturalesa del know-how transferit justifiqui un per\u00edode addicional de protecci\u00f3.\u201d<\/p>\n\n\n\n
En resum, les cl\u00e0usules de no compet\u00e8ncia en operacions de M&A es configuren com a instruments contractuals leg\u00edtims i habitualment necessaris, l\u2019efic\u00e0cia dels quals dep\u00e8n en gran mesura d\u2019una formulaci\u00f3 adequada i de la seva proporcionalitat. La seva inclusi\u00f3 en el contracte s\u2019ha d\u2019avaluar de manera individualitzada, tenint en compte les caracter\u00edstiques del negoci, el perfil del venedor i el grau de depend\u00e8ncia de l\u2019empresa respecte al seu anterior propietari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.Criteri del Tribunal Suprem sobre la reclamaci\u00f3 de despeses extrajudicials.<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":17440,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-17691","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n