La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 29 de gener de 2025 aborda el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diversos diputats del Grup Parlamentari Popular contra diversos articles de la Llei 12\/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge. El recurs ratifica els criteris establerts en la seva anterior sent\u00e8ncia n\u00famero 79\/2024 dictada en un recurs similar interposat pel Govern de la Comunitat Aut\u00f2noma d’Andalusia, per la qual cosa part de les impugnacions han estat desestimades.<\/p>\n\n\n\n
El recurs se centra en la suposada vulneraci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies entre l’Estat i les comunitats aut\u00f2nomes en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i habitatge, aix\u00ed com en la possible infracci\u00f3 d’altres principis constitucionals, com l’autonomia local i financera, el dret de propietat i la tutela judicial efectiva.<\/p>\n\n\n\n
S’analitza en primer lloc la constitucionalitat dels\u00a0arts. 15.1 b), c) i d). El Tribunal considera que aquests articles, que estableixen directrius sobre l’ordenaci\u00f3 territorial i urban\u00edstica per a assegurar l’acc\u00e9s a l’habitatge, s\u00f3n constitucionals. Es conclou que aquestes directrius no envaeixen les compet\u00e8ncies auton\u00f2miques, sin\u00f3 que representen un exercici leg\u00edtim de les compet\u00e8ncies estatals per a garantir la igualtat en l’acc\u00e9s a l’habitatge.<\/p>\n\n\n\n
Quant als\u00a0arts. 31.1 i 31.2, que regulen la informaci\u00f3 m\u00ednima en les operacions de compra i arrendament d’habitatge, tamb\u00e9 es consideren constitucionals. El Tribunal sost\u00e9 que aquestes disposicions s’emmarquen dins de les compet\u00e8ncies de l’Estat en mat\u00e8ria de legislaci\u00f3 civil.<\/p>\n\n\n\n
Igualment, el Tribunal ha declarat constitucional l’art. 17.7 de la Llei d’Arrendaments Urbans, que limita la renda en els contractes d’arrendament en zones de mercat residencial\u00a0tensionades. El Tribunal argumenta que la mesura \u00e9s proporcional i no desnaturalitza el dret de propietat, ja que busca promoure l’accessibilitat de l’habitatge en \u00e0rees amb alta demanda.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, la sent\u00e8ncia declara la inconstitucionalitat dels\u00a0arts. 439.6 c) i 7, i 655 bis de la Llei d’Enjudiciament Civil. Aquests articles imposaven als grans tenidors d’habitatge que acreditessin la situaci\u00f3 de vulnerabilitat econ\u00f2mica de la part demandada per a l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit de demandes en els procediments de desnonament i en els procediments d’execuci\u00f3 hipotec\u00e0ria. El Tribunal considera que aquests requisits s\u00f3n desproporcionats i afecten el dret a la tutela judicial efectiva, d’acc\u00e9s a la just\u00edcia i de dret a l’execuci\u00f3 de les resolucions judicials fermes. Per tant, s’anul\u00b7len i es deixen sense efecte.<\/p>\n\n\n\n
En conclusi\u00f3, es declara la p\u00e8rdua sobrevinguda d’objecte respecte a la impugnaci\u00f3 dels articles 16.1.d), 27.1 i 27.3 de la Llei 12\/2023, ja que aquests articles van ser pr\u00e8viament declarats inconstitucionals en una altra sent\u00e8ncia, es declaren inconstitucionals i nuls els apartats 6 c) i 7 de l’art. 439 i els apartats 1 i 2 de l’art. 655 bis de la\u00a0LEC, aix\u00ed com l’inc\u00eds de l’art. 685.2 de la\u00a0LEC\u00a0i es desestima el recurs en tota la resta.<\/p>\n\n\n\n
D’aquesta manera, la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional ha intentat equilibrar la intervenci\u00f3 i fiscalitzaci\u00f3 de l’Estat en el mercat de l’habitatge i la salvaguarda dels drets leg\u00edtims dels propietaris d’habitatges.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem, en sent\u00e8ncia de 20 de febrer de 2025 (Sent\u00e8ncia n\u00fam. 282\/2025), ha abordat els efectes de la nul\u00b7litat d’uns acords adoptats per la junta general de socis en haver estat convocada per l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 de la societat mitjan\u00e7ant un sistema diferent de l’habitual i no haver avisat d’aquest canvi a un dels socis de la societat que ostentava el 40% del capital social d’aquesta.<\/p>\n\n\n\n
Els acords en q\u00fcesti\u00f3 adoptaven una ampliaci\u00f3 de capital que deixava dilu\u00efda significativament la participaci\u00f3 en el capital social del soci absent, passant aquest a ostentar \u00fanicament el 13,79% del capital social de la societat.<\/p>\n\n\n\n
Habitualment les juntes generals de la societat es convocaven mitjan\u00e7ant una comunicaci\u00f3 individual i informal als socis, celebrant-les amb car\u00e0cter universal. No obstant aix\u00f2 aix\u00f2, en el cas jutjat, l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 va decidir de manera sorprenent convocar-la segons la previsi\u00f3 dels estatuts socials, sense informar d’aquest canvi al soci absent\/afectat. En particular, l’article dels estatuts socials referent a la convocat\u00f2ria de juntes generals establia que les mateixes havien de ser convocades per l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 mitjan\u00e7ant anunci publicat en el Butllet\u00ed Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de major difusi\u00f3 de la prov\u00edncia en la qual es troba el domicili social.<\/p>\n\n\n\n
Arran de l’anterior, el soci absent va decidir demandar als socis i a la societat per aquesta actuaci\u00f3 i sol\u00b7licitar la nul\u00b7litat de la junta general i dels acords adoptats aix\u00ed com la nul\u00b7litat de l’adjudicaci\u00f3 de les noves participacions socials creades a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’ampliaci\u00f3 de capital acordada.<\/p>\n\n\n\n
El Jutjat Mercantil i l’Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona van dictaminar a favor del soci demandant concloent que, encara que la junta no requer\u00eds convocat\u00f2ria pr\u00e8via, la mateixa havia d’haver anat precedida d’un av\u00eds personal als socis, com es feia, i van entendre que, per aix\u00f2, la junta havia estat convocada de mala fe i amb ab\u00fas de dret (article 7 del Codi Civil) i havia d’acordar-se la nul\u00b7litat de les actuacions.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem confirma el criteri dels tribunals d’inst\u00e0ncia argumentat que, si b\u00e9 la convocat\u00f2ria era correcta i la junta no podia ser titllada de nul\u00b7litat si complia tals requisits, queda acreditat en el present cas que existia l’\u00e0nim del convocant que l’anunci pass\u00e9s desapercebut pel soci absent, la qual cosa pot deduir-se, per exemple, de la ruptura de la qual, fins llavors, havia estat la pauta general per a convocar les juntes (notificaci\u00f3 personal, anunci en un diari concret\u2026).<\/p>\n\n\n\n
L’Alt Tribunal ent\u00e9n que la conducta de l’administrador s’aparta dels usos habituals per a la convocat\u00f2ria de la junta general i que el fet de no comunicar aquest canvi al soci demandant suposa contravenir les regles de la bona fe i constitueix una conducta d’ab\u00fas de dret.<\/p>\n\n\n\n
Respecte a l’al\u00b7legaci\u00f3 de la p\u00e8rdua de la\u00a0affectio\u00a0societatis\u00a0per part del soci demandant i la seva desavinen\u00e7a amb els altres socis, considera l’Alt Tribunal que aix\u00f2 no justifica l’actuaci\u00f3 de l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3, m\u00e9s quan havia quedat provat en segona inst\u00e0ncia que el soci demandant mantenia relacions fluides a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic amb un dels socis de la societat, sense que li fos advertit el canvi en la manera de convocar la junta general que anava a celebrar-se.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, raona que, encara que la pres\u00e8ncia del soci demandant en la Junta no hagu\u00e9s impedit l’adopci\u00f3 dels acords impugnats per ostentar aquest el 40% del capital social (amb anterioritat a l’adopci\u00f3 de l’acord d’ampliaci\u00f3 de capital), \u00e9s clar que li han estat denegats de manera indeguda els drets d’assist\u00e8ncia, informaci\u00f3 i vot, afectant en particular el seu dret d’adquisici\u00f3 preferent en l’ampliaci\u00f3 de capital puix que el no poder exercitar-ho ha dilu\u00eft significativament la seva participaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n