El dret d’informaci\u00f3 del soci en les societats mercantils ha sofert importants modificacions des de la seva configuraci\u00f3 inicial, especialment a partir de l’entrada en vigor de la Llei 31\/2014, que va modificar la Llei de Societats de Capital introduint canvis significatius, entre els quals destaca la restricci\u00f3 de la possibilitat d’impugnaci\u00f3 d’acords socials per infracci\u00f3 del dret d’informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquest tema s’ha pronunciat la Direcci\u00f3 General de Seguretat Jur\u00eddica i Fe P\u00fablica (DGSJFP) en la Resoluci\u00f3 de 16 d’abril de 2024, emesa en ocasi\u00f3 del recurs presentat contra la decisi\u00f3 de la registradora mercantil de Val\u00e8ncia de no inscriure una escriptura de modificaci\u00f3 d’estatuts de la societat. L’escriptura inclo\u00efa acords adoptats per la junta general de la societat, com el trasllat de domicili social, el canvi en l’estructura de l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 i modificacions en els estatuts socials.<\/p>\n\n\n\n
La registradora va denegar la inscripci\u00f3 basant-se en el fet que no es va complir adequadament amb el dret d’informaci\u00f3 al soci, segons l’article 287 de la Llei de Societats de Capital, que exigeix que els socis puguin examinar en el domicili social el text \u00edntegre de les modificacions proposades. No obstant aix\u00f2, els representants de la societat van argumentar que els tres socis, els qui tamb\u00e9 eren administradors solidaris, tenien ple acc\u00e9s a tota la documentaci\u00f3 i mitjans t\u00e8cnics de la companyia, la qual cosa els permetia estar informats sobre els temes a tractar en la junta.<\/p>\n\n\n\n
La Direcci\u00f3 General, en revisar el cas, va considerar que l’anunci de convocat\u00f2ria de la junta general expressava amb suficient claredat el contingut de les modificacions estatut\u00e0ries i que els socis, en ser tamb\u00e9 administradors, tenien acc\u00e9s a tota la documentaci\u00f3 social. A m\u00e9s, es va destacar que l’omissi\u00f3 d’uns certs formalismes, com la possibilitat de sol\u00b7licitar l’enviament gratu\u00eft de documents, no implicava una privaci\u00f3 del dret d’informaci\u00f3, ja que aquest dret \u00e9s d’atribuci\u00f3 legal. La resoluci\u00f3 tamb\u00e9 va subratllar que els acords van ser adoptats per majoria suficient i que la convocat\u00f2ria d’una nova junta no alteraria el resultat dels acords, en haver-se aprovat amb el vot favorable de dos dels tres socis.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, la Direcci\u00f3 General va decidir estimar el recurs i revocar la qualificaci\u00f3 negativa de la registradora, permetent la inscripci\u00f3 de l’escriptura de modificaci\u00f3 d’estatuts. Aquesta decisi\u00f3 es fonamenta en la consideraci\u00f3 que, donades les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques del cas, no es van vulnerar els drets individuals dels socis.<\/p>\n\n\n\n
Aquest cas reflecteix l’evoluci\u00f3 en la interpretaci\u00f3 del dret d’informaci\u00f3. Amb l’entrada en vigor de la Llei 31\/2014, s’ha prioritzat l’afectaci\u00f3 a l’inter\u00e8s social com a criteri clau per a impugnar acords. El Tribunal Suprem ha desenvolupat el denominat “test de rellev\u00e0ncia”, que diferencia entre \u201cinformaci\u00f3 necess\u00e0ria\u201d (\u00fatil per al soci) i \u201cinformaci\u00f3 essencial\u201d (imprescindible per a votar de manera informada), on la c\u00e0rrega de provar que la informaci\u00f3 omesa era fonamental recau en el soci que impugna l’acord.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat recentment en la seva Sent\u00e8ncia 547\/2025 sobre la nul\u00b7litat d’una garantia hipotec\u00e0ria sobre un pr\u00e9stec per constituir un sup\u00f2sit d’assist\u00e8ncia financera prohibit, quan l’entitat prestadora desconeixia la finalitat real del finan\u00e7ament garantit.<\/p>\n\n\n\n
Els fets jutjats comencen a l’octubre de 2005, moment en el qual els accionistes de les Societats A i B van subscriure un contracte de compravenda de totes les accions de la Societat A, en el qual es preveia que la Societat B, com a compradora, podia cedir la seva posici\u00f3 en el contracte als seus socis.<\/p>\n\n\n\n
Al gener de 2006, s’atorguen diverses escriptures p\u00fabliques, incloent-hi la constituci\u00f3 d’una hipoteca sobre un immoble de la Societat A per a garantir un pr\u00e9stec concedit per una entitat financera a la Societat B i la finalitat formal de la qual era l’adquisici\u00f3 de l’immoble utilitzat com a garantia. No obstant aix\u00f2, el pr\u00e9stec va ser utilitzat pels socis de la Societat B per a comprar el 100% de les accions de la Societat A.<\/p>\n\n\n\n
La Societat A (l’accionariat de la qual est\u00e0 format pels socis de la Societat B despr\u00e9s d’haver-se completat l’adquisici\u00f3) va presentar una demanda, sol\u00b7licitant la nul\u00b7litat de la garantia hipotec\u00e0ria constitu\u00efda sobre el seu immoble, argumentant que aquesta hipoteca constitu\u00efa un acte d’assist\u00e8ncia financera prohibit, sobre la base de l’article 81.1 de la Llei de Societats An\u00f2nimes (LSA), actualment article 150.1 de la Llei de Societats de Capital (LSC).<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem es pronuncia indicant que la sanci\u00f3 de nul\u00b7litat del negoci en qu\u00e8 consisteixi l’assist\u00e8ncia financera no est\u00e0 prevista expressament en l’article 81.1 de la LSA, sin\u00f3 en l’article 6.3 del Codi Civil. Si b\u00e9, aquesta sanci\u00f3 no \u00e9s aplicable per al cas d’una garantia hipotec\u00e0ria atorgada en favor de l’entitat financera prestadora que desconeixia la finalitat il\u00b7l\u00edcita del contracte. Recordem que el pr\u00e9stec havia estat concedit per a una finalitat distinta, aix\u00f2 \u00e9s, per a l’adquisici\u00f3 de l’immoble i no de les accions de la societat A.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, el Tribunal va considerar que la pretensi\u00f3 de nul\u00b7litat de la hipoteca formulada per la Societat A era abusiva, ja que els socis actuals de la societat A (despr\u00e9s de la compra del 100% de les accions) haurien utilitzat els diners concedits per a l’adquisici\u00f3 de l’immoble per a realitzar el pagament del preu de la compra de les accions sense haver procedit pr\u00e8viament a la devoluci\u00f3 dels diners emprats per a aix\u00f2. D’aquesta manera, l’alliberament de la c\u00e0rrega hipotec\u00e0ria suposaria un avantatge injust per a la prestadora, aliena a la finalitat real del finan\u00e7ament. El Suprem desestima les pretensions de la societat A, i recorda que els subjectes protegits per la prohibici\u00f3 d’assist\u00e8ncia s\u00f3n els creditors socials o els socis aliens a l’\u00f2rgan d’administraci\u00f3 de la societat, per la qual cosa els demandants en aquest sup\u00f2sit, en tant coneixedors de la il\u00b7licitud, no poden quedar emparats sota la prohibici\u00f3 d’assist\u00e8ncia financera, anul\u00b7lant la hipoteca i perjudicant la prestadora.<\/p>\n\n\n\n
En sent\u00e8ncia 631\/2024 de 13 de desembre de 2024, la Secci\u00f3 4a de l’Audi\u00e8ncia Provincial de\u00a0Bizkaia\u00a0estima la impugnaci\u00f3 presentada per diverses entitats financeres, l’Advocacia de l’Estat (en garantia del cr\u00e8dit ICO) i un creditor amb un cr\u00e8dit garantit amb hipoteca, contra un acte del Jutjat del Mercantil n\u00fam. 1 de Bilbao que homologava un pla de reestructuraci\u00f3 de dues societats deutores.<\/p>\n\n\n\n
Les principals causes d’impugnaci\u00f3 van ser la defectuosa formaci\u00f3 de classes de creditors, la falta d’adhesions al pla de reestructuraci\u00f3 per part dels creditors i la falta de viabilitat de les empreses afectades.<\/p>\n\n\n\n
En primer lloc, es va al\u00b7legar com a causa d’impugnaci\u00f3 la falta d’adhesions dels creditors, aportant \u00fanicament els deutors certificats de l’expert en reestructuracions. Un dels punts clau de la impugnaci\u00f3 va ser que cap creditor va subscriure la seva adhesi\u00f3 per mitj\u00e0 d’instrument p\u00fablic on constava protocol\u00b7litzat el Pla de Reestructuraci\u00f3. L’Audi\u00e8ncia Provincial realitza una an\u00e0lisi del que es disposa en l’art. 634.1\u00a0TRLC\u00a0quan indica: \u201cel pla de reestructuraci\u00f3 haur\u00e0 de ser formalitzat en instrument p\u00fablic pels qui l’hagin subscrit\u201d<\/em>. La discussi\u00f3 es centrava en l’abast del concepte subscriure, en tant abasta tan sols l’adhesi\u00f3 formal davant notari del creditor o la sufici\u00e8ncia de la certificaci\u00f3 de l’expert en reestructuracions. Si b\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s dubtosa, l’Audi\u00e8ncia considera atesa l’exig\u00e8ncia legal amb l’aportaci\u00f3 de la certificaci\u00f3 de l’expert.<\/p>\n\n\n\n El segon dels motius va ser la defectuosa formaci\u00f3 de classes de creditors. Segons la Llei Concursal, les classes han d’estar conformades per creditors amb interessos comuns i rangs concursals similars. En aquest cas, es van afegir classes que no estaven afectats pel pla, com per exemple el cr\u00e8dit p\u00fablic o la formaci\u00f3 d’una classe de cr\u00e8dits laborables -que no fossin d’alta direcci\u00f3- que s’exclouen per imperatiu legal, conforme a l’article 616.2 del\u00a0TRLC.<\/p>\n\n\n\n Es va al\u00b7legar per part de les entitats financeres que els interessos de demora dels cr\u00e8dits bancaris havien de conformar una classe separada en ser aquest un cr\u00e8dit subordinat de l’art. 281.3 del\u00a0TRLC. El fet d’incloure’s en la mateixa classe de creditors vulnera el principi dels rangs concursals. El motiu va ser estimat per l’Audi\u00e8ncia, la qual cosa va portar a declarar la inefic\u00e0cia del Pla de Reestructuraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En tercer lloc, s’al\u00b7legava la falta d’aportaci\u00f3 dels certificats de Seguretat Social i Ag\u00e8ncia Estatal d’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria d’estar al corrent de les seves obligacions, la qual cosa suposava un defecte inesmenable per a les deutores. En aquest sentit, at\u00e8s que l’Audi\u00e8ncia va determinar en el motiu anterior que els cr\u00e8dits p\u00fablics es trobaven fora del per\u00edmetre, no s’exigia l’aportaci\u00f3 d’aquests certificats segons el que s’estableix en l’art. 633.12\u00b0 del\u00a0TRLC.<\/p>\n\n\n\n Finalment, addueixen els creditors com a motiu principal d’impugnaci\u00f3 la falta de viabilitat del pla de reestructuraci\u00f3. La sent\u00e8ncia assenyala que el pla no oferia una perspectiva raonable d’evitar el concurs i assegurar la viabilitat de les empreses a curt i mitj\u00e0 termini. Es va argumentar que les empreses estaven inactives des de feia m\u00e9s de dos anys i que el pla no garantia la represa de les seves activitats ni la generaci\u00f3 d’ingressos suficients per a complir amb les seves obligacions. Aquesta falta de viabilitat va ser considerada una infracci\u00f3 de l’article 654.4 de la Llei Concursal, que exigeix que els plans de reestructuraci\u00f3 ofereixin una perspectiva raonable de viabilitat.<\/p>\n\n\n\n Com a resultat de totes aquestes impugnacions, es va declarar la inefic\u00e0cia de l’acte d’homologaci\u00f3 del pla de reestructuraci\u00f3 i es va establir que els impugnants tenien dret a indemnitzaci\u00f3 per danys i perjudicis si els efectes del pla no es podien revertir. La sent\u00e8ncia subratlla la import\u00e0ncia de complir amb les formalitats legals i garantir que els plans de reestructuraci\u00f3 siguin viables i justos per a tots els creditors involucrats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Infracci\u00f3 o no del dret d’informaci\u00f3 del soci. El<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":14810,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[380,322],"tags":[],"class_list":["post-14660","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-legal-ca","category-legal-ca"],"yoast_head":"\n