El Tribunal Suprem, en sent\u00e8ncia d’11 de novembre de 2024, recurs n\u00fam. 2037\/2023, ha eliminat el criteri de l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria que penalitzava l’habitatge habitual en el c\u00e0lcul de la quota de l’Impost sobre el Patrimoni (IP).<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquest tema, recordem que la Llei de l’IP estableix un l\u00edmit m\u00e0xim a la tributaci\u00f3 conjunta ocasionada per la suma de l’Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (IRPF) i de l’IP, de tal forma que el contribuent no pot ingressar per tots dos impostos m\u00e9s del 60% de les rendes que ha obtingut durant l’exercici.<\/p>\n\n\n\n
A l’efecte del c\u00e0lcul d’aquest l\u00edmit, i de conformitat amb l’art. 31.U.b) de la Llei de l’IP, no es t\u00e9 en compte la part de l’IP que correspongui a elements patrimonials que, per la seva naturalesa o dest\u00ed, no siguin susceptibles de produir els rendiments gravats per la Llei de l’IRPF.<\/p>\n\n\n\n
Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, es va plantejar al Tribunal Suprem en el procediment que dona lloc a aquesta sent\u00e8ncia si la inclusi\u00f3 o exclusi\u00f3 d’un element patrimonial a l’efecte del c\u00e0lcul del l\u00edmit deriva de la naturalesa o dest\u00ed dels b\u00e9ns en el moment a qu\u00e8 es refereix la liquidaci\u00f3 o aix\u00f2 pot veure’s afectat pel fet que, en un moment posterior, pugui ser sotm\u00e8s a operacions que reportin rendiments en l’IRPF.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal conclou, en la referida sent\u00e8ncia, que l’habitatge habitual \u00e9s un b\u00e9 patrimonial productiu que ha d’incloure’s en el c\u00e0lcul del l\u00edmit del 60% de renda i patrimoni, ja que t\u00e9 la capacitat de generar rendiments en l’IRPF, encara que no ho faci de manera efectiva.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, tamb\u00e9 es q\u00fcestiona si assimilar el tractament de les obres d’art amb el de l’habitatge habitual, per a determinar la seva inclusi\u00f3 en aquest l\u00edmit de l’IP, fent refer\u00e8ncia a jurisprud\u00e8ncia anterior que va concloure amb la improductivitat de les obres d’art a l’hora de generar futurs rendiments en el patrimoni del contribuent.<\/p>\n\n\n\n
El TS destaca que el prop\u00f2sit d’aquesta norma \u00e9s evitar que els contribuents que posseeixin un elevat patrimoni, per\u00f2 obtinguin unes rendes moderades, siguin sotmesos a una tributaci\u00f3 excessiva, contr\u00e0ria a les exig\u00e8ncies dels principis constitucionals de capacitat econ\u00f2mica i no\u00a0de confiscatorietat.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 expressa aquesta sent\u00e8ncia que la doctrina jurisprudencial establerta en relaci\u00f3 amb les obres d’art no \u00e9s extensible ni resulta directament aplicable als b\u00e9ns immobles que tinguin consideraci\u00f3 d’habitatge habitual, at\u00e8s que aquesta no pot qualificar-se de ben improductiu, i aix\u00f2 amb independ\u00e8ncia de la no generaci\u00f3 de rendes immobili\u00e0ries en l’IRPF.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed doncs, el Tribunal conclou que l’habitatge habitual \u00e9s un element patrimonial productiu perqu\u00e8 per la seva naturalesa \u00e9s susceptible de generar rendiments en l’IRPF, encara que no els generi en el per\u00edode de liquidaci\u00f3 i, per tant, ha d’incloure’s en el c\u00e0lcul del citat l\u00edmit de tributaci\u00f3, ja que l’article 31.U.b) de la Llei de l’IP no at\u00e9n l’efectiva obtenci\u00f3 de rendes.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem (TS) ha dictat dues sent\u00e8ncies, amb data de 31 d’octubre i 13 de novembre de 2024, que estableixen criteri sobre l’aplicaci\u00f3 de la reducci\u00f3 del 95% en la base imposable de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) per a la transmissi\u00f3 de participacions socials d’empresa familiar, continguda en l’article 20.6 de la Llei del ISD. Aquestes resolucions judicials aclareixen quan han de complir-se els requisits exigits per a gaudir d’aquest benefici fiscal<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 plantejada al Tribunal era resoldre si, en el context de donaci\u00f3 de participacions d’una empresa familiar, els requisits relatius a l’exercici de funcions directives i a la percepci\u00f3 de rendes han de verificar-se en el moment de la donaci\u00f3 o si, per contra, poden avaluar-se durant un per\u00edode m\u00e9s ampli.<\/p>\n\n\n\n
En efecte, com \u00e9s sabut, la Llei del ISD preveu la possibilitat d’aplicar una reducci\u00f3 del 95% del ISD en les donacions de les participacions d’una empresa familiar a favor del c\u00f2njuge, descendents o ascendents. Entre altres requisits a complir, cal que s’exerceixin funcions de direcci\u00f3 en la societat, i que s’haguessin percebut remuneracions que suposin m\u00e9s del 50% dels rendiments del treball i d’activitats econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n
La controv\u00e8rsia jur\u00eddica es centrava en dilucidar si aquests requisits han de complir-se exclusivament en el moment de la donaci\u00f3 o durant tot el per\u00edode en q\u00fcesti\u00f3, fins al 31 de desembre, at\u00e8s que la Llei del\u00a0ISD\u00a0no precisa quin \u00e9s l’\u00e0mbit temporal, sent, per tant, un tema controvertit.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, el TS, despr\u00e9s de recon\u00e8ixer que estem davant d\u00b4una situaci\u00f3 complexa perqu\u00e8 concorren impostos amb diferent meritaci\u00f3, uns tenen meritaci\u00f3 peri\u00f2dica, com l’IRPF o l’Impost sobre el Patrimoni, mentre que el\u00a0ISD\u00a0t\u00e9 una meritaci\u00f3 instant\u00e0nia, conclou que el compliment ha de verificar-se en el moment de la donaci\u00f3. Per tant, no \u00e9s aplicable estendre l’an\u00e0lisi a tot l’exercici fiscal, sin\u00f3 que \u00fanicament han de prendre’s en consideraci\u00f3 els rendiments percebuts durant l’any en curs fins a la data de la donaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, es reitera que la finalitat del benefici fiscal \u00e9s garantir la continu\u00eftat d’empreses familiars i que els requisits han de ser interpretats de manera estricta, la qual cosa suposa la seva an\u00e0lisi at\u00e8s el moment en el qual s’efectua la donaci\u00f3, sense poder anar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest espai temporal.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Econ\u00f2mic Administratiu Central (TEAC), en la resoluci\u00f3 n\u00fam. 00\/05412\/2023, de 19 novembre de 2024, en unificaci\u00f3 de criteri, aborda la q\u00fcesti\u00f3 sobre la naturalesa jur\u00eddica de les devolucions derivades de la rectificaci\u00f3 d’autoliquidacions de l’Impost de societats (IS)\u00a0relacionades amb deduccions per recerca i desenvolupament (R+D+I) i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 t\u00e9 en la determinaci\u00f3 del c\u00f2mput dels interessos de demora.<\/p>\n\n\n\n
En l’assumpte en q\u00fcesti\u00f3, es tracta d’una empresa que va sol\u00b7licitar la rectificaci\u00f3 de la seva autoliquidaci\u00f3 del\u00a0IS, aplicant un l\u00edmit major en les deduccions per R+D+I, passant del 25% al 50% de la quota \u00edntegra, segons l’article 39 de la Llei de l’Impost de Societats (LIS). Com a resultat, es va recon\u00e8ixer una devoluci\u00f3 addicional. La controv\u00e8rsia versa sobre la naturalesa d’aquesta devoluci\u00f3 addicional, aix\u00f2 \u00e9s, si es tracta d’una devoluci\u00f3 d’ingressos indeguts (art. 32 de la Llei General Tribut\u00e0ria -LGT-)\u00a0o b\u00e9 d’una devoluci\u00f3 derivada de la normativa del tribut (art. 31 de la\u00a0LGT).<\/p>\n\n\n\n
En primer lloc, el TEAC defineix la figura de la devoluci\u00f3 derivada de la normativa del tribut com aquella devoluci\u00f3 d’una quantitat ingressada que va ser deguda en el moment del seu ingr\u00e9s per\u00f2 que, posteriorment, de forma sobrevinguda, i per efecte de la t\u00e8cnica impositiva, esdev\u00e9 improcedent en excedir la quantia que legalment procedeix, d’acord amb la normativa del tribut.<\/p>\n\n\n\n
Per part seva, la devoluci\u00f3 d’ingressos indeguts obeeix a la devoluci\u00f3 d’un ingr\u00e9s tributari que ja \u00e9s indegut en el moment de la seva realitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per tant, la nota distintiva entre una i una altra devoluci\u00f3 recau en el car\u00e0cter degut o indegut de les quantitats ingressades en el moment del seu ingr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
En el cas plantejat, el TEAC qualifica la devoluci\u00f3 addicional, a conseq\u00fc\u00e8ncia d’incrementar la quantia de la deducci\u00f3 per recerca i desenvolupament, com una devoluci\u00f3 derivada de la normativa del tribut, ja que el sentit d’aquesta devoluci\u00f3 \u00e9s retornar un ingr\u00e9s tributari degut que, posteriorment, es constata que supera la quantia legalment procedent, d’acord amb la normativa del tribut. \u00c9s a dir, el contribuent tenia dret a una quota tribut\u00e0ria derivada d’aplicar la deducci\u00f3 fins al l\u00edmit del 50%, per\u00f2 en el moment de l’autoliquidaci\u00f3, va percebre menor quota a retornar a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aplicar un l\u00edmit inferior, concretament del 25%. Per aix\u00f2, per aplicaci\u00f3 de la normativa del tribut, correspon retornar la difer\u00e8ncia entre aquestes quotes.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, el Tribunal identifica que els \u00fanics ingressos realitzats per la Societat s\u00f3n els pagaments fraccionats, que van ser deguts a la data de la seva realitzaci\u00f3, i afegeix que l’aplicaci\u00f3 de la deducci\u00f3 per un import inferior al m\u00e0xim perm\u00e8s no fa l’autoliquidaci\u00f3 err\u00f2nia o indeguda, per la qual cosa no correspon una devoluci\u00f3 d’ingressos indeguts.<\/p>\n\n\n\n
Seguidament, el\u00a0TEAC\u00a0es centra en la distinci\u00f3 relativa als interessos de demora, assenyalant, d’una banda, que les devolucions d’ingressos indeguts reporten interessos de demora des de la data de l’ingr\u00e9s indegut, amb el prop\u00f2sit de deixar indemne a l’obligat tributari i compensar els perjudicis ocasionats a resultes de la p\u00e8rdua de disponibilitat dels diners, aix\u00ed com eliminar l’enriquiment injust de l’Administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, l’esmentada resoluci\u00f3 considera que les devolucions derivades de la normativa del tribut nom\u00e9s preveuen interessos de demora quan hagi transcorregut el termini general de sis mesos sense que s’hagu\u00e9s ordenat el pagament de la devoluci\u00f3 per causa imputable a l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria, el sentit de la qual t\u00e9 sancionar la mora de l’Administraci\u00f3. Per aix\u00f2, en el sup\u00f2sit plantejat, la qualificaci\u00f3 de la devoluci\u00f3 derivada de la normativa del tribut suposa reportar interessos de demora pel per\u00edode de temps transcorregut a partir del termini de sis mesos sense que s’hagi ordenat el pagament de la devoluci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Habitatge habitual i Impost sobre el Patrimoni. El Tribunal<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":14253,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-14411","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n