Despr\u00e9s que, durant la segona d\u00e8cada del segle en curs, ens hagu\u00e9ssim acostumat a unes taxes d’inflaci\u00f3 planes o molt disminu\u00efdes, en la postpand\u00e8mia (especialment durant el per\u00edode 2021 \u2013 2023), va esclatar un episodi inflacionari, aconseguint l’increment del cost dels b\u00e9ns de consum i dels factors de producci\u00f3 cotes que nom\u00e9s recordem els ara anomenats \u201cboomers\u201d. En l’\u00e0mbit de la contractaci\u00f3 p\u00fablica, aquest fenomen ens ha obligat, d’una banda, a desempolsar conceptes jur\u00eddics que ja cr\u00e8iem traspassats a millor vida (per exemple, la revisi\u00f3 de preus), o b\u00e9, a topar-nos amb fen\u00f2mens ignots i impensables fa tan sols uns anys, com les retic\u00e8ncies, o directament la ren\u00fancia, de contractistes a l’execuci\u00f3 de pr\u00f2rrogues contractuals o a adjudicacions de contractes que esdevenen antiecon\u00f2mics amb el pas de tot just mesos.<\/p>\n\n\n\n
Aquest fenomen, juntament amb altres lligats a la prolongaci\u00f3 dels contractes p\u00fablics de serveis (sense anar m\u00e9s lluny, les pr\u00f2rrogues for\u00e7oses imposades als contractistes en cas de retards en les licitacions de nous contractes, o d’impugnaci\u00f3 davant els Tribunals de Contractaci\u00f3 d’actes del procediment de licitaci\u00f3), han convertit a les pr\u00f2rrogues dels contractes p\u00fablics de serveis en material inflamable, d’alta litigiositat.
La problem\u00e0tica \u00e9s especialment apressant en els contractes de serveis que van ser licitats (i, per tant, pressupostats i dimensionats), just abans del per\u00edode inflacionari iniciat en el primer trimestre de 2021 (i que ara estan aconseguit el final del seu per\u00edode de vig\u00e8ncia). I aix\u00f2, ja que el dimensionament econ\u00f2mic d’aquests contractes ha quedat superat per la realitat, fent aix\u00f2 que la prestaci\u00f3 dels serveis pels contractistes p\u00fablics sigui antiecon\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
Tot aix\u00f2 sumeix als contractistes p\u00fablics en una delicada tessitura, at\u00e8s que l’execuci\u00f3 de les pr\u00f2rrogues d’aquests contractes (ja siguin previstes en els plecs, o pr\u00f2rrogues for\u00e7oses imposades per l’Administraci\u00f3 per causes sobrevingudes), pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques ru\u00efnoses. I, al seu torn, la ren\u00fancia a l’execuci\u00f3 de pr\u00f2rrogues b\u00e9 sigui previstes contractualment o for\u00e7adament imposades per l’Administraci\u00f3, pot arribar a tenir severes conseq\u00fc\u00e8ncies per als contractistes, des de la imposici\u00f3 de penalitzacions econ\u00f2miques (en el millor dels casos) fins a prohibicions de contractar (en el pitjor).
Davant la tessitura de la imposici\u00f3 d’una pr\u00f2rroga manifestament antiecon\u00f2mica, ha de resignar-se el contractista a executar-la als preus contractuals inicials, i amb aix\u00f2, a suportar una p\u00e8rdua econ\u00f2mica? o existeixen en la nostra normativa mecanismes que puguin permetre al contractista b\u00e9 no executar una pr\u00f2rroga, o b\u00e9 percebre el cost real dels serveis prestats?<\/p>\n\n\n\n
Racons poc transitats i\/o coneguts de l’actual Llei de Contractes del Sector P\u00fablic (Llei 9\/2017, de 8 de novembre), permeten als contractistes adoptar, davant la perspectiva de la imposici\u00f3 per l’Administraci\u00f3 d’una pr\u00f2rroga antiecon\u00f2mica, una actitud m\u00e9s edificant que la mera resignaci\u00f3 cristiana. Conegut \u00e9s que l’article 29.4 de la LCSP autoritza l’Administraci\u00f3 a prolongar l’aplicaci\u00f3 dels preus del contracte per nou mesos en cas de pr\u00f2rroga for\u00e7osa d’aquest, sempre que l’Administraci\u00f3 hagu\u00e9s publicat l’anunci de licitaci\u00f3 del contracte substitutori abans dels tres mesos anteriors a la finalitzaci\u00f3 del contracte prorrogat. Aix\u00f2 comporta, impl\u00edcitament, que l’Administraci\u00f3 haur\u00e0 d’aplicar preus nous, o b\u00e9 des de l’inici de la pr\u00f2rroga for\u00e7osa (si no ha licitat amb l’antelaci\u00f3 requerida), o ben transcorreguts nou mesos des de l’inici de la pr\u00f2rroga (si ha licitat quan devia). El potencial litigi se centra aqu\u00ed en quins preus nous hauran d’aplicar-se, que, per mandat de l’article 102.3 de la LCSP haurien de correspondre’s amb els de mercat.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, el \u201csant greal\u201d que encara est\u00e0 per explotar \u00e9s, al nostre judici, la previsi\u00f3 continguda en l’article 29.2 de la LCSP, segons la qual \u201cEl contracte podr\u00e0 preveure una o diverses pr\u00f2rrogues sempre que les seves caracter\u00edstiques romanguin inalterables durant el per\u00edode de durada d’aquestes\u201d. Qu\u00e8 ha d’entendre’s per condicions \u201cinalterades\u201d que permetin l’execuci\u00f3 de les pr\u00f2rrogues contractualment previstes? En una interpretaci\u00f3 \u00e0mplia, el precepte hauria de possibilitar la no execuci\u00f3 de les pr\u00f2rrogues d’aquells contractes en els quals, durant el seu per\u00edode inicial de vig\u00e8ncia, s’hagi produ\u00eft un desequilibri de les prestacions per causes alienes al contractista (com, per exemple, un increment imprevisible dels factors de producci\u00f3 que facin econ\u00f2micament inviable l’execuci\u00f3 del contracte).
Aix\u00ed doncs, sembla que hi ha alternatives a la resignaci\u00f3. Nom\u00e9s falta atrevir-se a explorar-les.<\/p>\n\n\n\n