El Tribunal Superior de Just\u00edcia de Madrid, en sent\u00e8ncia de 25 d’abril de 2024, analitza un sup\u00f2sit en qu\u00e8 la Inspecci\u00f3 dels Tributs va regularitzar a un contribuent per la valoraci\u00f3 dels serveis professionals de composici\u00f3 musical i la postproducci\u00f3 d’\u00e0udios per a la r\u00e0dio, televisi\u00f3 i cinema prestats en inter\u00e8s de dues societats de la seva titularitat, per entendre que aquests serveis no eren diferents dels facturats per les societats als seus clients, i aix\u00f2 malgrat que totes dues entitats mercantils disposaven de mitjans materials i personals.
En particular, l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria\u00a0va concloure\u00a0que els serveis aportats per les societats eren de baix valor afegit, i, per aquesta ra\u00f3, va conc\u00f3rrer al m\u00e8tode del cost incrementat per a determinar el valor de mercat, considerant que la intervenci\u00f3 del soci era fonamental i, per contra, que l’aportaci\u00f3 de les societats era testimonial, fins al punt que fins i tot sense la seva intervenci\u00f3 es podria haver realitzat directament pel soci tal activitat.
No obstant aix\u00f2, el TSJ de Madrid estima que tal conclusi\u00f3 no \u00e9s procedent per diverses raons. En primer lloc, donat que no \u00e9s possible aplicar, sense major justificaci\u00f3, com aix\u00ed realitza la Inspecci\u00f3 dels Tributs, el m\u00e8tode de valoraci\u00f3 emprat, que suposa l’atribuci\u00f3 al soci de pr\u00e0cticament la totalitat dels rendiments de totes dues societats. Sobre aquest tema, l’Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria apel\u00b7la als coneixements i experi\u00e8ncia en el sector del contribuent, per\u00f2 no concreta a quines qualitats o nocions es refereix, ni cita una font que permeti verificar la pr\u00e0ctica o reconeixement de l’afectat en el sector.
Tampoc resulten evid\u00e8ncies que els serveis prestats per les societats a tercers puguin equiparar-se als serveis prestats pel soci.
I, finalment, la magnitud dels mitjans personals i materials destinats a la prestaci\u00f3 de serveis de les societats a tercers, 47 persones professionals externs, en un cas, vuit treballadors en r\u00e8gim laboral i quatre professionals ocasionalment, en un altre cas, \u201cevid\u00e8ncia la rellev\u00e0ncia del valor afegit que aporten en relaci\u00f3 amb els serveis prestats pel soci o, si m\u00e9s no, no permet afirmar la seva insignific\u00e0ncia\u201d. Sobre la base de l’anterior, el Tribunal conclou en aquesta sent\u00e8ncia que el resultat de la valoraci\u00f3 de les operacions vinculades que realitza la Inspecci\u00f3 dels Tributs no pot ser l’atribuci\u00f3 de la pr\u00e0ctica totalitat dels ingressos nets de les societats al soci i, per aix\u00f2, determina que el m\u00e8tode de valoraci\u00f3 aplicat en la liquidaci\u00f3, m\u00e8tode del cost incrementat, resulta inadequat, al no permetre valorar correctament les operacions vinculades entre el soci i les societats, per la qual cosa estima el recurs i anul\u00b7la, per tant, l’acord de liquidaci\u00f3 impugnat.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat que el termini de prescripci\u00f3 del dret de l’Administraci\u00f3 a liquidar o recaptar \u00e9s de quatre anys, la Llei General Tribut\u00e0ria preveu en el seu article 66 bis, introdu\u00eft per Llei 34\/2015, en vigor des del 12 d’octubre de 2015, un termini de 10 anys per a la prescripci\u00f3 del dret de l’Administraci\u00f3 per a iniciar el procediment de comprovaci\u00f3 de les bases o quotes compensades o pendents de compensaci\u00f3 o de deduccions aplicades o pendents d’aplicaci\u00f3.
Referent a aquesta facultat de comprovaci\u00f3 tribut\u00e0ria se centren dues sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem (TS) d’11 de mar\u00e7 de 2024 i 7 de juny de 2024. En aquesta \u00faltima, l’Administraci\u00f3 havia comprovat les bases imposables negatives (BINs) de dos exercicis prescrits en l’Impost de societats d’una entitat mercantil en una actuaci\u00f3 d’inspecci\u00f3 relativa a un exercici posterior, no prescrit. Aquestes bases negatives s’havien corregit i redu\u00eft en entendre l’Administraci\u00f3 que s’havien calculat tenint en compte una provisi\u00f3 per insolv\u00e8ncies que no era correcta, per estar referida a ingressos que s’havien generat com a fruit d’una mediaci\u00f3 de pagament. L’entitat recurrent pretenia que, despr\u00e9s d’aquesta correcci\u00f3, aquesta fos completa, eliminat tant la provisi\u00f3 com els ingressos per a recalcular la BIN pertinent.
Aix\u00ed, el TS acull el plantejament de la mercantil, en aplicaci\u00f3 de la potestat de comprovaci\u00f3 prevista en l’article 115 de la Llei General Tribut\u00e0ria juntament amb el principi de regularitzaci\u00f3 \u00edntegra. Per aix\u00f2, estima el TS que en exercir l’Administraci\u00f3 la seva potestat de comprovaci\u00f3 ha de tenir en compte totes les conseq\u00fc\u00e8ncies, les desfavorables per al contribuent, per\u00f2 tamb\u00e9 les favorables. En aquest sentit, la sent\u00e8ncia del TS assenyala que, si la comprovaci\u00f3 concerneix a BINs, s’han de tenir en compte en particular aquestes circumst\u00e0ncies favorables al contribuent quan estiguem davant deduccions o detraccions vinculades a uns ingressos, que deuran, per tant, ser exclosos.
Cal dir, no obstant aix\u00f2, que aquesta sent\u00e8ncia del TS no entra en contradicci\u00f3 amb una altra del mateix Tribunal de 22 de juny de 2021, en la qual admetia la facultat de l’Administraci\u00f3 per a comprovar la correcci\u00f3 d’uns cr\u00e8dits fiscals en el termini de 10 anys, per\u00f2 no acceptava, per contra, que el contribuent sol\u00b7licit\u00e9s la rectificaci\u00f3 de la seva autoliquidaci\u00f3 en aquest mateix per\u00edode, havent transcorregut el termini de prescripci\u00f3 de quatre anys. La ra\u00f3 de la difer\u00e8ncia de tracte entre un cas, el de 2021, i aquest altre del 2024, \u00e9s que en aquell es pretenia la rectificaci\u00f3 de l’autoliquidaci\u00f3 per a fer valer en un per\u00edode no prescrit l’aplicaci\u00f3 de BINs generades en un per\u00edode prescrit no incloses en les seves autoliquidacions, no admetent-se l’aplicaci\u00f3 del principi d’\u00edntegra regularitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la STS de 2024 \u00e9s l’Administraci\u00f3 qui comprova BINs d’exercicis prescrits en una actuaci\u00f3 d’inspecci\u00f3 relativa a un per\u00edode no prescrit, i en aquest cas s’obliga l’Administraci\u00f3 a tenir en compte totes les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva facultat de comprovaci\u00f3, en conjunci\u00f3 amb el principi de regularitzaci\u00f3 \u00edntegra, les favorables i les desfavorables, tant per a l’Administraci\u00f3, com per al contribuent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1. Regularitzaci\u00f3 de societats professionals: operacions vinculades i valor de<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":12370,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[381,321],"tags":[],"class_list":["post-12375","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alerta-tributaria-ca","category-fiscal-ca"],"yoast_head":"\n